L’Arqueològica Tarraconense nega “evidències físiques, històriques i documentals” d’una segona torre a Montblanc

Pel que fa a les representacions gràfiques que dibuixen dues torres, l’expert destaca que, tant el gravat de Beaulieu -publicat a París el 1668- com l’obra de l’historiador montblanquí Ramon Cantó, presenten “inexactituds” que fan dubtar de la seva veridicitat. En canvi, assenyala que el gravat al boix dels Goigs de la Mare de Déu de la Serra, del segle XVII, ofereix una “visió més realista” de Montblanc, amb una única torre.

Malgrat que Arbeloa recalca que les campanyes d’excavació fetes els darrers anys a Sant Francesc s’han fet de manera “impecable”, indica que les restes descobertes “no demostren, per sí mateixes, que corresponguin a una torre edificada” en aquest indret. Ho argumenta per l’escassetat de les restes conservades i l’absència d’elements que tinguin coherència amb les ruïnes conservades, com ara la rasa de fonamentació de tot el mur occidental de la torre.

Un altre dels arguments, segons la RSAT, per negar l’existència d’una segona torre és que el recinte emmurallat de Montblanc el va construir la gent del poble al segle XIV. És a dir, es tractaria d’una construcció humil, amb les estructures “imprescindibles per a la defensa de la vila, com són les muralles, portals i torres, ja que el seu cost era molt elevat”.

Així mateix, Arbeloa diu que no hi ha “cap evidència documental ni física” que sostingui que s’hagin enderrocat torres concretes a causa d’un conflicte bèl·lic com la Guerra dels Segadors. “No hi ha, avui dia, cap evidència física o documental de la destrucció de les torres en aquest període a causa d’un conflicte bèl·lic, i les afectacions a torres que coneixem són més recents i tenen altres causes”, destaca.

Per tot plegat, des de la RSAT afirmen que el projecte de rehabilitació del portal de Sant Francesc amb la construcció d’una segona torre pot suposar un incompliment de l’article 35 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni cultural català. “És un fals històric, posant-la pot tergiversar la història; entenc que la seva voluntat és millorar el conjunt arquitectònic, però Montblanc té prou entitat i n’hauria d’estar orgullós”, ha valorat Arbeloa. També espera que s’aturi de forma cautelar l’actuació i que les administracions reconsiderin aquesta decisió.

El projecte segueix endavant

Mentre que els opositors al projecte aplaudeixen la valoració de la RSAT, l’Ajuntament de Montblanc es manté ferm en la seva decisió. L’alcalde, Josep Andreu, recorda que el projecte ha passat per la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat fins a tres vegades i que s’ha aprovat per unanimitat, amb els corresponents informes arqueològics. A la vegada, remarca que professionals com l’arqueòleg medievalista Josep Maria Vila han avalat l’existència de la doble torre i que els seus detractors haurien d’haver presentat al·legacions durant el període d’exposició pública.

Andreu ha afirmat que les conclusions de l’informe de la RSAT són “una mica febles” i que no les considera “vinculants”. A més, diu que és la primera vegada que l’entitat es pronuncia sobre el conjunt monumental de Montblanc: “El projecte medieval ha avançat molt en la recuperació de la muralla en els últims 40 anys; en canvi, no ho ha fet gens del conjunt arqueològic romà de Tarragona”.

“Respecto l’opinió de la RSAT, però és una opinió més”, declara Andreu. “L’informe decisiu segons la llei és el de la Comissió Territorial de Patrimoni; ara hauria de tornar els diners de l’1% Cultural”, afegeix. En concret, representen 750.000 euros aportats pel govern espanyol per finançar la reconstrucció de la torre de la discòrdia. El consistori preveu acabar les obres durant la primera meitat de l’any 2021.