L’Ametlla del Vallès aconsegueix duplicar els senglars capturats gràcies a un sistema de gàbies

L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) ha aconseguit duplicar el nombre de porcs senglars capturats incorporant un sistema de gàbies amagades al bosc. Es tracta d’un sistema format per cinc dispositius instal·lats en zones boscoses del municipi properes al nucli habitat i en què s’hi ha detectat la presència de famílies de senglars. En la primera fase, de novembre a desembre de 2022, es van capturar 24 exemplars amb aquests dispositius, mentre que amb el sistema de batudes i espera nocturna dels caçadors se’n van atrapar 21 més. L’Ajuntament valora positivament els resultats i mantindrà l’ús de gàbies en les zones més sensibles, on també s’han creat tancats per als contenidors on els animals regiren per trobar menjar.

El municipi de l’Ametlla del Vallès es troba tot ell limítrof amb el bosc, un fet que provoca que la presència d’animals de bosc en zona urbana sigui habitual. En el cas dels senglars, però, comporta un problema de seguretat per la presència d’aquesta animals a la carretera, però també d’espai públic, en malmetre parcs i jardins, i de salubritat, donat han après a bolcar contenidors per aconseguir menjar de les escombraries.

Per aquest motiu, en el darrer trimestre de l’any passat es va dur a terme una prova pilot davant del que l’alcalde, Pep Moret, considera una plaga. “Necessitàvem un mètode en les zones urbanes i periurbanes on les batudes no es poden dur a terme, i vam trobar en les gàbies un complement que s’adequava al que buscàvem”, explica.

El municipi té una zona protegida de caça, un exercici que és conflictiu però eficaç per controlar la població de senglars. “Les gàbies, però, són un altre mètode força efectiu, i s’hi té en compte el benestar animal”, afegeix.

D’aquesta manera es permet treballar en el control cinegètic al municipi, a través de cinc gàbies col·locades en les zones on han detectat una major presència de famílies de senglars. Són gàbies de color verd, fet que permet que passin més desapercebudes en l’entorn natural, amb un sistema de comportes que en detectar l’animal a dins es tanquen i hi queda atrapat.

Durant el dia, les gàbies estan obertes i sense portes per evitar la captura d’animals domèstics, com ara gossos que puguin estar passejant per la zona. A la nit s’activen, i al matí es tornen a desactivar.

Totes les gàbies estan monitoritzades amb càmeres que enregistren i controlen la presa d’animals, sigui per procedir a capturar-los o alliberar-los si estan protegits. Un cop s’ha detectat la captura d’un senglar, l’equip de control, format per veterinaris, procedeix a efectuar l’eutanàsia a l’animal i a la seva destrucció per mitjà d’un gestor autoritzat.

Acció “quirúrgica”

El consistori ha posat fil a l’agulla i ha actuat en aquells indrets on s’hi ha registrat una major presència d’aquests animals. És per això que s’ha hagut de trobar un sistema adeqüat en un municipi com el de l’Ametlla, on la presència dels grups d’animals és dispersa.

En aquest sentit, recentment la Generalitat ha comprat sis trampes americanes per combatre la sobrepoblació de senglar i reduir els danys al territori. La prova pilot feta amb aquestes xarxes anomenades ‘Pig Brig Trap’ ha demostrat que és una bona eina a sumar al conjunt de mesures del pla de xoc i ara estan treballant en el protocol d’utilització i la formació d’un equip de camp.

No obstant, Moret assegura que aquests sistema no és l’adequat per a un municipi com l’Ametlla. “Al poble hi ha famílies de senglars de 5 o 10 individus com a màxim, per tant, necessitem implementar gàbies a partir d’un estudi més quirúrgic”, apunta. “Les gàbies que capturen de manera massiva, a l’Ametlla no tenen lloc”, afegeix.

Impacte als barris

El municipi està configurat per 14 barris, molts dels quals en zona boscosa. “Les batudes es poden fer en zones concretes, però majoritàriament els animals són vistos a prop de les cases”, detalla Moret.

La presència dels senglars s’ha notat sobretot en zones de contenidors, que han après a bolcar per obtenir menjar de manera ràpida. Això implica una escampada de la brossa per voreres i calçades que el servei de neteja ha de recollir, però que a més estableix un patró de conducta als animals.
“Per aquest motiu hem creat una gàbia que protegeix els contenidors de l’orgànica, que els senglars han après a bolcar, així com els de rebuig”, apunta l’alcalde. Aquesta acció ha suposat una despesa extra de 12.000 euros concentrada a la zona nord del municipi, la més castigada per la presència i acció dels animals.

Acció coordinada

A aquests maldecaps, cal sumar-hi els greus problemes que la presència dels senglars provoquen a la via pública, com els accidents de circulació per topades amb senglar, que el consistori apunta que segueixen a l’alça, o els danys a jardins, zones verdes i a l’agricultura.

En aquest context, s’ha procedit a iniciar una estratègia coordinada amb diversos municipis i agents per minimitzar la sobrepoblació d’aquesta espècie, i fa més de dos anys que s’està treballant coordinadament amb 14 municipis del Vallès Oriental i la Generalitat per establir un pla de gestió conjunt. Entre les accions proposades hi destaquen la diagnosi dels punts conflictius, l’organització de batudes conjuntes entre pobles en zones amb poca densitat de població i les captures amb gàbies a les de major densitat.