L’ambició mediambiental de la nova PAC ha de venir acompanyada de la rendibilitat del sector productor

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora l’acord assolit sobre la futura PAC, que assegura un marc estable fins 2027. L’acord és molt ambiciós des del punt de vista mediambiental i la clau estarà en com es gestionaran les intervencions perquè el sector productor pugui afrontar el nou model de sostenibilitat mediambiental, sent rendible i competitiu. En aquest sentit, l’acord cita expressament la “necessitat de millorar la posició dels agricultors a la cadena alimentària, fomentant les formes de cooperació entre els agricultors”, el que convida als Estats membres a reforçar el cooperativisme agroalimentari.

Reconeixem l’esforç realitzat per les institucions per assolir l’acord després d’anys de negociació, i acceptem que la nova PAC serà molt exigent des del punt de vista mediambiental. A partir d’ara cal treballar en l’elaboració dels plans estratègics PAC als Estats membres.

Malgrat les crítiques de determinades organitzacions ambientalistes, l’ambició mediambiental d’aquest acord és molt elevada, i l’èxit per aconseguir els objectius no només depèn d’un marc exigent per a la producció, que porta anys millorant i reduint el seu impacte mediambiental, sinó de el disseny d’intervencions per vertebrar al sector productor econòmicament i preparar-lo per al canvi i, al mateix temps, aconseguir que la societat comprengui i valori la nova producció, especialment davant importacions i produccions menys sostenibles.

L’acord habilita intervencions fonamentals per afrontar el canvi amb sostenibilitat econòmica i que s’haurien d’integrar en el Pla Estratègic PAC de l’Estat. Les intervencions sectorials que implanten programes operatius desenvolupats per organitzacions de productors similars als de fruites i hortalisses són un instrument clau per estructurar a al sector davant el mercat. D’altra banda, hi ha incertesa en el disseny dels eco-esquemes, que abastaran a l’almenys el 25% dels pagaments directes, creiem que una aplicació col·lectiva dels mateixos facilitarà l’accés i una aplicació eficient per als productors, així com un major impacte positiu en el medi ambient. També valorem que la reglamentació comunitària tingui en compte l’especificitat cooperativa a l’hora d’aplicar el capping o la limitació dels pagaments, el pagament redistributiu i el règim de joves, reconeixent així el valor del cooperativisme per afrontar el futur.

No obstant, lamentem que s’hagi perdut una oportunitat en l’OCM de mercats agraris d’introduir l’obligació perquè les importacions respectin els mateixos requisits LMR que les produccions comunitàries, quedant-se relegada a una mera declaració política. Tampoc ha estat positiu la no inclusió de la prohibició de la venda a pèrdues, instrument clau per evitar la destrucció de valor en la cadena alimentària.

La inversió pública en l’agricultura i la ramaderia, la vertebració del sector productor, la gestió dels mercats i la reciprocitat de les importacions sobre el nou model de sostenibilitat, han de ser elements claus en el nou marc per poder assolir els objectius del Pacte verd de la UE. Per a això s’han d’utilitzar les intervencions de manera adequada i ambiciosa en el futur pla estratègic, sent capaços de mirar el futur i acompanyar el sector cap al canvi.