L’Albi i Arbeca encara esperen ajuts pels aiguats de fa un any i es veuen obligats a estirar de les arques municipals

L’Albi i Arbeca, dos dels municipis de les Garrigues més castigats pels aiguats del 22 d’octubre de 2019 encara esperen els ajuts dels governs català i espanyol per reparar els desperfectes que va ocasionar l’aigua. Ambdós consistoris només han rebut partides d’emergència que va aprovar la Diputació de Lleida i han hagut d’estirar de les arques municipals per fer intervencions d’urgència com l’arranjament de camins o la reparació de les piscines municipals. Els seus alcaldes confien rebre aquest capital a finals d’any o principis del que ve. D’altra banda, algunes veïnes de l’Albi que van viure en primera persona l’episodi d’inundacions ara fa un any el recorden com un fet “terrorífic” que no els “marxarà mai del cap”.

L’alcalde d’Arbeca, Sergi Pelegrí, assegura un any després dels aiguats que va provocar la Dana del 22 d’octubre es troben en “compàs d’espera” per recuperar tot el que es va malmetre. Esperaven refer tots els danys a equipaments municipals i no ha pogut ser així tot i que els particulars si que han pogut arreglar la majoria de desperfectes.

Només han rebut 100.000 euros de la Diputació de Lleida per arreglar camins, però el poble es va quedar sense les piscines municipals per la inundació i s’han hagut de fer pràcticament de zero. La primera fase de l’obra ha pujat uns 330.000 euros, i malgrat comptar amb l’ajuda, també de la Diputació (150.000 euros), els altres diners surten de les arques municipals. Pelegrí lamenta que ells treballaven amb la idea que el finançament sortís de les ajudes promeses per poder destinar el capital a altres projectes previstos al poble.

Arbeca va demanar 1,5 MEUR en ajuts després dels aiguats ja que a banda de les piscines, un altre equipament que va quedar perjudicat va ser la pista d’atletisme i el camp de futbol. “Estaven impracticables”, assegura l’alcalde, que al mateix temps alerta que això posa en risc la continuïtat de clubs esportius i en pobles petits com aquest, és un factor que contribueix a la despoblació.

L’aigua es va concentrar a Arbeca a l’avinguda de les Garrigues, per on històricament sempre s’ha acumulat ja que és un vial que prové del que els arbequins anomenen com ‘el Fondo’ que és el punt on conflueixen un seguit de valls i per tant quan plou amb abundància és pot arribar a formar un riu que acaba desembocant en aquesta via urbana. Pelegrí afegeix que a aquesta situació s’hi suma el problema que al final de l’avinguda hi ha el Canal d’Urgell, que actua com a “presa” i frena l’aigua malgrat hi ha un pas que la condueix per sota de la infraestructura.

Després dels aiguats ha quedat demostrat que aquest pas és insuficient i per això ja s’està treballant amb la Casa Canal per fer un projecte d’ampliació. Així mateix, amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha pactat fer una ampliació de la llera que continua després d’aquest pas del canal. L’alcalde apunta que per últim, està pendent parlar amb Carreteres perquè la C-233 va quedar completament inundada en aquest punt amb cotxes enfonsats i veïns que van haver de refugiar-se en teulats.

El cas de l’Albi

A l’Albi el desbordament del riu Gorgs va afectar bona part de la trama urbana del nucli antic, sobretot al carrer Major i la zona del Portal, on encara està pendent canviar les clavegueres que van quedar destrossades pel pes de l’aigua. Segons l’alcaldessa, Anna Feliu, durant aquest any s’ha prioritzat fer obres per intentar prevenir una futura riuada i per això l’ACA ha intervingut eixamplant la llera urbana del riu. De la mateixa manera, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha fet una neteja “molt bona” a la resta de trams que passen pel terme ja que era “vital” retirar pedres i troncs que van taponar ponts l’octubre passat.

Aquestes actuacions han tingut cost zero per al consistori però Feliu apunta que ara estan pendents de rebre un ajut per poder “desmantellar” un pantà que hi ha riu amunt, que no és d’aigua de boca, i té una presa de terra. Aquesta presa no va aguantar l’any passat i va ser, en part, la causant de la inundació del poble. Va quedar tant “tocada” que ara s’han de treure, i quan això passi, l’alcaldessa assegura que el riu recuperarà el pas de l’aigua durant tot l’any i donarà “una altra vida al poble”.

De la mateixa manera que Arbeca, l’Albi ha hagut de rascar de les arques municipals per afrontar les actuacions d’urgència. En concret s’ha gastat 250.000 euros, ja que només n’han rebut 40.000 de la Diputació per arreglar camins. Feliu ha remarcat que no els ha quedat més remei, ja que els desperfectes als camins pujaven 200.000 euros i just després del temporal començava la campanya de la collita de l’oliva, per la qual cosa eren necessaris pels pagesos per poder arribar a les finques.

Feliu, que també és la delegada del Departament de Presidència a Lleida, assenyala que estan pendents de la resolució del Govern per cobrar els ajuts, que es divideixen al 50% amb el govern de l’Estat. Tot i que confia que l’acord de Govern serà aviat, no creu que fins l’any que ve es pugui fer res. Així mateix, critica que en la situació actual per la pandèmia de la covid-19, no pugui destinar el superàvit que tenen a l’Ajuntament a reparar desperfectes dels aiguats, ja que els han de destinar a la covid.

De la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, remarca que la tramitació dels ajuts requereix el seu temps però que “el pas més important ja s’ha fet, que era la declaració de zona catastròfica” dels municipis lleidatans que van patir afectacions, tant de la Dana com de Glòria del gener. Segons Crespín, el govern de l’Estat segueix tramitant la convocatòria dels ajuts per tal que, quan l’acabi publicant, els ajuntaments puguin acollir-s’hi i presentar les seves sol·licituds. El Ministeri de Política Territorial aportarà 113 MEUR per finançar les obres de reparació.

Altrament, el subdelegat remarca les actuacions que han dut a terme aquests mesos com els prop de 30 MEUR que Adif ha destinat a reparar els trams de la línia de tren entre Lleida i l’Espluga de Francolí malmesos per la llevantada. La CHE ha fet treballs de neteja, sanejament i restitució de les lleres al Set, l’Ondara, el Sió i el torrent de la Femosa, a més a més del Gorgs. Així mateix, la Unitat de Carreteres de l’Estat ha actuat a l’N-240, que es va veure força afectada.

“Era una cosa molt espantosa que no ens marxarà mai del cap”

L’Antònia Siurana és una veïna de l’Albi que té la casa a la plaça del Portal. Recorda la nit del 22 d’octubre com una “cosa molt espantosa” que va passar d’imprevist, quan el riu va baixar “a tope” i es va desbordar davant de casa seva. Assegura que el més important és que no hi va haver cap desgràcia personal però admet que va ser “terrorífic” i que no li marxarà mai del cap. A casa seva se li van inundar els baixos i ells es refugiaven al primer pis quan va veure que a l’aigua només li faltaven dos escales per arribar-hi.

La Dolores Amorós és una altra veïna que viu al mateix punt i en el seu cas van patir més danys perquè als baixos hi feien més vida. Lamenta que no van poder aprofitar res i un any després encara els queda molta feina per fer ja que fins hi tot en algun punt encara hi ha fang acumulat. La Dolores encara viu amb por i malgrat les obres que s’han fet per eixamplar el riu Gorgs, creu que una altra inundació pot tornar a passar perquè el seu padrí ja ho havia vist una vegada.