La xarxa de desenvolupament rural de Catalunya (ARCA) reclama aturar la llei de l’Agència de la Natura

L’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), la xarxa de Desenvolupament Rural de Catalunya que dona suport i representa els 12 Grups d’Acció Local (GAL) catalans que actuen en 556 municipis que suposen el 73% del territori català, en Assemblea general extraordinària ha acordat que tot i no posar en dubte la necessitat d’un ens com el que planteja la llei, proposen  l’aturada de la tramitació i el replantejament del sistema i organisme proposat, obrint un nou període on s’interpel•lin tots els actors del territori, fent èmfasi en la importància de que la governança de qualsevol nova institució tingui en compte una representativitat territorial suficient. ARCA ha pres aquest decisió aquest dimarts en Assemblea General, per consens, després d’haver obert un període de reflexió i informació durant la qual s’ha escoltat els diversos posicionaments de l’entitat.

ARCA en un comunicat assegura que han pres aquesta decisió després que l’entitat s’hagi sentit interpel·lada davant la tramitació i continguts de la llei de creació de l’“Agència de la Natura de Catalunya” perquè afecta de ple a quatre dels 10 reptes principals que han de resoldre els territoris rurals catalans que recull la “Declaració de la Seu”. També per l’abast i controvèrsies sorgides en la fase final de tramitació de la llei i tenint en compte que la futura Agència haurà de tenir un abast d’acció bàsicament en els territoris rurals.

En el comunicat la Xarxa manifesta que:

Vistes les posicions diverses, es constata que no hi ha hagut un debat suficient amb i al territori, més enllà de les vies formals-representatives de les que hi ha establertes al país i el sistema de tramitació parlamentària. En aquest sentit, potser els interlocutors que han comparegut en tràmit no han sabut o no han tingut en compte la importància de l’abast de la llei, i no s’ha treballat prou des de la base (ajuntaments, entitats sectorials agroforestals…). Tot i així, havent vist les diverses declaracions tant sectorials, com d’alguns col·legis professionals, aparegudes les últimes setmanes, així com el desconeixement mostrat en un primer moment per bona part dels components d’ARCA amb certes excepcions (la majoria, representants electes dels territoris rurals), es constata que per la naturalesa i abast de la llei, el procediment de tràmit parlamentari no ha sigut suficient per arribar a informar i interpel·lar al territori fins al final del procés.

Com a país, cal un increment de pressupost per a les polítiques de protecció de la natura, que garanteixi la protecció d’espais i la millora de la biodiversitat. Les explicacions donades sobre la  garantia de “millor finançament” que haurà de suposar la nova Agència, més enllà de vincular-la a l’efectivitat d’un nou impost, de moment suspès i que encara no està en funcionament, fan dubtar que realment sigui així. El format d’Agència, hauria de permetre explorar noves línies, però la qüestió pressupostària no es veu garantida d’entrada.

Vista la composició del consell rector/administrador, creiem si es tira endavant l’Agència, aquesta configuració plantejada no garanteix equilibri ni visió territorial suficient. Cal plantejar la necessitat de que hi hagi veu del territori i de forma més representativa de tots els territoris rurals de Catalunya. Si es vol que l’òrgan de governança no sigui un mer òrgan informatiu, es proposa més representativitat d’entitats locals i de les 4 diputacions (tenint en compte dels sistemes de protecció de la biodiversitat -xarxa de parcs i altres), així com d’altres ens representatius dels territoris rurals i pesquers.

Creiem que caldria harmonitzar i fer confluir els ens de dinamització territorial via agències de desenvolupament territorial (com per exemple, el sistema de parcs naturals regionals francesos), des d’on es treballi i s’aterrin coordinadament i sota un mateix ens de governança multinivell i territorial, les polítiques de protecció de la biodiversitat i desenvolupament econòmic local. En aquest sentit, i emmirallant-nos amb models Europeus com l’esmentat, interpel·lem al Govern de Catalunya a tenir en compte aquesta consideració davant el nou període de programació europea. Cal un encaix multinivell entre governança de l’entitat, i la cogestió territorial. En aquest sentit, la implicació de les diputacions és bàsica, i tampoc es veu en el plantejament.

Amb tot, volem reafirmar que cal establir una relació de col·laboració entre iguals dels territoris rurals i els urbans, per garantir que es respectin els drets bàsics de les persones que hi viuen en una relació d’igual a igual. El model d’estructura i governança proposats del nou ens no sembla que puguin garantir aquesta relació d’iguals.

Com a país, cal un increment de pressupost per a les polítiques de protecció de la natura, que garanteixi la protecció d’espais i la millora de la biodiversitat. Les explicacions donades sobre la  garantia de “millor finançament” que haurà de suposar la nova Agència, més enllà de vincular-la a l’efectivitat d’un nou impost, de moment suspès i que encara no està en funcionament, fan dubtar que realment sigui així. El format d’Agència, hauria de permetre explorar noves línies, però la qüestió pressupostària no es veu garantida d’entrada.

Vista la composició del consell rector/administrador, creiem si es tira endavant l’Agència, aquesta configuració plantejada no garanteix equilibri ni visió territorial suficient. Cal plantejar la necessitat de que hi hagi veu del territori i de forma més representativa de tots els territoris rurals de Catalunya. Si es vol que l’òrgan de governança no sigui un mer òrgan informatiu, es proposa més representativitat d’entitats locals i de les 4 diputacions (tenint en compte dels sistemes de protecció de la biodiversitat -xarxa de parcs i altres), així com d’altres ens representatius dels territoris rurals i pesquers.

Creiem que caldria harmonitzar i fer confluir els ens de dinamització territorial via agències de desenvolupament territorial (com per exemple, el sistema de parcs naturals regionals francesos), des d’on es treballi i s’aterrin coordinadament i sota un mateix ens de governança multinivell i territorial, les polítiques de protecció de la biodiversitat i desenvolupament econòmic local. En aquest sentit, i emmirallant-nos amb models Europeus com l’esmentat, interpel·lem al Govern de Catalunya a tenir en compte aquesta consideració davant el nou període de programació europea. Cal un encaix multinivell entre governança de l’entitat, i la cogestió territorial. En aquest sentit, la implicació de les diputacions és bàsica, i tampoc es veu en el plantejament.

Amb tot, volem reafirmar que cal establir una relació de col·laboració entre iguals dels territoris rurals i els urbans, per garantir que es respectin els drets bàsics de les persones que hi viuen en una relació d’igual a igual. El model d’estructura i governança proposats del nou ens no sembla que puguin garantir aquesta relació d’iguals.

Tenint en compte totes aquestes reflexions acordades al llarg de la reunió extraordinària de l’Assemblea General d’ARCA, celebrada telemàticament el dia 26 de maig de 2020, s’acorda per consens dels membres presents el següent:

ARCA no posa en dubte la necessitat d’un ens com el que planteja la llei, però proposem l’aturada de la tramitació i el replantejament del sistema i organisme proposat, obrint un nou període on s’interpel·lin tots els actors del territori, fent èmfasi en la importància de que la governança de qualsevol nova institució tingui en compte una representativitat territorial suficient.