La Reserva Natural de Sebes de Flix perilla per falta de finançament garantit

La Reserva Natural de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre), es quedarà sense junta rectora i es tem que renovar-la no sigui fàcil, posant en perill la continuïtat dels projectes i les tasques que s’hi fan, “si no es troben solucions i compromisos immediats”. El Grup Natura Freixe (GNF), entitat a càrrec d’aquest espai natural des de fa vint anys, denuncia “la incapacitat de les administracions” per garantir a llarg termini els recursos que necessita l’estructura de gestió de Sebes. Demanen a Territori, gestors dels espais naturals, a l’Ajuntament de Flix i al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre que busquin “fórmules” per finançar la conservació de la biodiversitat d’aquest espai natural sense que els gestors hagin d’arriscar patrimoni personal.

El Grup Natura Freixe denuncia que amb els ingressos ordinaris actuals, que reben de l’Ajuntament de Flix, no poden fer front ni una quarta part de la despesa de la plantilla i que els sous de cinc empleats depenen de subvencions, ajuts i convenis que s’aconsegueixen a través de projectes. Aquest model de gestió suposa al Grup “una càrrega de feina” i moltes “incerteses” perquè han de concursar en diferents convocatòries i no saben quan cobraran. “Depenem de línies de subvencions que de vegades surten i de vegades no i que es cobren més aviat o més tard. El nostre finançament estructural queda sempre penjat. Per pagar el dia a dia, has de demanar més projectes, que suposa més feina i és un funcionament anòmal que demanem resoldre”, ha apuntat Pere Francesc Jiménez, coordinador de la Reserva Natural de Sebes.

El conveni que tenen amb el departament de Territori, gestor dels espais naturals, “els reconeix la feina” com a entitat de custòdia del tercer sector ambiental però no determina “una dotació econòmica fixa”. Reclamen un pla de gestió compartit amb les administracions competents que mantingui la generació d’activitat econòmica a l’entorn i denuncien que el model de finançament de Sebes està esgotat i requereix “de forma absolutament imprescindible i immediata” que es garanteixin “els recursos econòmics, humans i materials necessaris” perquè l’entitat gestora compti amb “unes condicions financeres estables i segures”.

Amb una plantilla d’onze persones es fan les tasques que requereix la gestió de l’espai natural de Sebes i 27 actuacions o projectes que corresponen a diferents línies d’ajuts i subvencions. El GNF ha generat una gran activitat econòmica els últims 12 anys, de més de 3,5 milions d’euros de forma directa però ara la gestió de la Reserva de Sebes està en perill. Alguns membres de la junta directiva han assumit “responsabilitats financeres i econòmiques a títol personal” i han anunciat que dimitiran en la propera assemblea, el 21 de març. “És una situació molt complexa que fa que la junta plega i esposa en qüestió si podrà continuar l’activitat com la coneixem fins ara perquè no es pot assumir que per entrar a una junta calgui posar a disposició el patrimoni personal per al funcionament ordinari de l’entitat”, ha assenyalat Jiménez.

La decisió de la junta de Grup Natura Freixe s’ha comunicat a la Generalitat, a l’Ajuntament de Flix i al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre així com “les conseqüències que podria tenir la desaparició del GNF i la invitació a arribar a un consens sobre el futur de la Reserva”.

La feina feta

La fundació del Grup Natura Freixe assumeix la gestió de Sebes des de fa dues dècades, amb “una visió de divulgació i d’educació ambiental cap a la comunitat en un entorn singular i de fort caràcter industrial”. S’han fet campanyes de difusió, plantades d’arbres, xerrades, concursos de fotografia, sortides, o campanyes de neteja, entre d’altres. A més de treballar per la conservació dels valors naturals i la biodiversitat, s’ha facilitat l’accés al públic, s’ha creat un camp d’aprenentatge amb més de 4.000 alumnes atesos cada curs escolar, s’ha impulsat una marca pròpia d’oli verge extraecològic al voltant de la finca Mas de Pitoia i una cervesa artesana amb l’Anjub (la Lutra). “S’ha generat una oferta turística i educativa de primer ordre que ha desembocat en una creixent activitat econòmica associada a la gestió i conservació de la natura”, han destacat.