La campanya de recol·lecció del panís ha començat i es preveu una davallada de producció del 60%, segons la Federació de Cooperatives Agrícoles de Catalunya (FCAC). El responsable de cereals d’aquest ens, Santi Vergé, ha explicat que les causes principals són el tancament del canal d’Urgell i la sequera, que han afectat una de les principals zones productores del país, a la plana d’Urgell, on s’havia previst sembrar fins a 10.000 hectàrees que no s’han pogut plantar per poder assegurar el reg dels fruiters. Això farà augmentar les importacions per poder abastir la demanda i es tem que el port de Tarragona no pugui assumir tanta càrrega per la qual cosa caldrà comprar producte a França tot i que també han tingut mala collita per la sequera.
“Mai havia passat que s’hagués de deixar de plantar panís”. Així de contundent s’ha mostrat Santi Vergé, que assenyala que al conjunt de Catalunya, en primera collita, normalment es fan entre 30.000 i 35.000 hectàrees de blat de moro però enguany, la sequera i el tancament del canal d’Urgell només n’han permès 10.000, el que representa una baixada del 60%. A la zona del canal d’Urgell se’n preveien entre 9.000 i 10.000 però quan es va decidir tancar el canal a l’abril per falta de reserves, es van deixar de sembrar per “solidaritat” amb el sector fructícola.
En aquestes prop de 10.000 hectàrees que s’han deixat de sembrar a la zona de l’Urgell s’hi feien entre 15.000 i 16.000 quilos de panís per hectàrea i això representa que enguany es deixaran de recol·lectar unes 160.000 tones de panís.
Catalunya és un país petit però s’hi consumeixen molts cereals per la qual cosa no és autosuficient. Se n’ha d’importar ja que els pagesos catalans només poden abastir entre un 15 i un 20% de les necessitats del país. Actualment es compra a sud Amèrica, sobretot al Brasil, tot i que històricament havia arribat de la zona del mar Negre, a Ucraïna, i a causa de la guerra les complicacions logístiques fan que no hi hagi prou fluïdesa.
En qualsevol cas, està clar que la situació actual fa que es prevegi un augment de les importacions i Vergé assegura que s’hagi fixat el port de Tarragona com a porta d’entrada per poder abastir totes les necessitats de Catalunya. Avisa però, que aquest port “no està preparat” per importar tant cereal com es preveu enguany i per això indica que caldrà comprar-ne a França, tot i que també han tingut mala collita per la sequera, i així afavorir que les comarques del nord del país es puguin abastir per aquesta zona.
On hi ha collita la producció és un 30% inferior per les condicions climàtiques
A banda de patir una davallada de la producció per les limitacions de sembra, el panís que ara es recol·lecta no té una producció elevada a causa de la forta calor de l’estiu. També per la retallada de dotacions de regadiu, que han allargat els torns i han passat de 12 dies a 16. Això ha “mermat” la producció i s’han arribat a perdre fins a 4.000 quilos per hectàrea (entre un 25 i un 30% menys).
Des del canal d’Urgell ja s’ha començat a planificar la campanya de 2024 i tot apunta que també començarà amb restriccions. L’objectiu és que tothom pugui regar però si hi ha escassetat, els pagesos que fan conreus extensius com el panís ja no en plantaran i apostaran pel cereal d’hivern, que no requereix tanta aigua. A dia d’avui doncs, Vergé diu que la campanya de l’any que ve podria quedar a “zero” per una qüestió de prudència tal com estan ara els embassaments.
“És una barbaritat el que s’ha deixat de produir a Torregrossa”
Torregrossa és un municipi del Pla d’Urgell per on passa el canal principal d’Urgell, que es va tancar al regadiu, però també l’auxiliar, que no es va tancar perquè s’abasta del Noguera Pallaresa i la situació no era tant complicada com al Segre. En Batista Solsona és un pagès que només ha pogut plantar panís en 2 hectàrees de les seves finques. Ho ha fet a l’única que té a la zona del canal auxiliar i a la resta ha hagut de deixar els camps erms. Assegura que és una “barbaritat” el panís que s’ha deixat de plantar al poble i augura que si no plou, “res tirarà endavant”, ja que els pantans no tenen reserves.
A la caiguda de producció, cal sumar-hi també que els preus de panís estan al “mínim”; es paga a 21 cèntims el quilo, que representen 215 euros la tona. Un preu bo estaria situat al voltant dels 400 euros la tona.
