La Ponència de Renovables dona llum verda a dos parcs eòlics a Argençola amb una dotzena d’aerogeneradors

Els parcs eòlics de la Panadella i Cantagalls, tots dos al terme municipal d’Argençola (Anoia), han passat el filtre de la Ponència d’Energies Renovables en considerar que l’emplaçament per ubicar aerogeneradors és viable. L’òrgan tècnic conclou que “no existeixen elements determinants que, ja d’inici, es considerin insalvables”, tot i que subratlla que en l’avantprojecte que s’ha presentat “hi ha certs aspectes que poden comprometre la compatibilitat urbanística i tècnica”. Es dona el cas que l’Ajuntament d’Argençola va suspendre el novembre de 2020 totes les llicències en sòl no urbanitzable per a aquest tipus d’instal·lacions amb l’objectiu de planificar i determinar quins àmbits del municipi es volen protegir.

Els parcs eòlics Panadella i Cantagalls sumen en conjunt un total de 12 aerogeneradors. Tots dos s’ubicarien al terme municipal d’Argençola, on ja hi tenen sis molins. A la zona de l’Anoia, però, ja hi ha 105 parcs eòlics en servei i 104 més es troben en procés de sol·licitud. En aquest sentit, l’alcalde d’Argençola, Gumersind Parcerisas, creu que “hi ha maneres més equitatives de repartir les renovables abans que concentrar-les totes en poques comarques que, casualment, són les més despoblades”.

Es dona el cas que, veient el possible allau de projectes de parcs eòlics, l’Ajuntament d’Argençola va acordar suspendre temporalment el novembre de 2020 totes les llicències en sòl no urbanitzable per a aquest tipus de projectes. La suspensió de les llicències té vigència per a un any, tot i que es pot ampliar a un any més. En aquest sentit, Parcerisas explica que van decidir suspendre les llicències per “poder estudiar i determinar a on i de quina manera s’han d’instal·lar instal·lacions d’aquestes característiques”. “Volem decidir on es fan i com es fan per preservar l’entorn que tenim”, afegeix.

Tot i que la Ponència ha donat llum verda a l’emplaçament, el batlle d’Argençola té clar que l’empresa no podrà presentar el projecte fins que no es resolgui la situació. “Primer de tot hem de determinar des de l’Ajuntament les possibles ubicacions, independentment que la Ponència hagi dit que és viable”, conclou l’alcalde. De fet, explica que aquesta suspensió temporal de llicències es va fer d’acord amb els municipis veïns de Bellprat (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (La Conca de Barberà) perquè “si un municipi ho suspèn, que no s’instal·lin al municipi veí”. La idea dels consistoris és posar-se a treballar després de Setmana Santa i no exhaurir els terminis.

L’alcalde també s’ha mostrat molt crític amb el Decret 16/2019, ja que “no té en compte els Ajuntaments”. Parcerisas lamenta que la Ponència de Renovables “simplement consulta els Ajuntaments per preguntar si el projecte és compatible urbanísticament o no, cosa que gairebé sempre acostuma a ser que sí, i no podem decidir res més”. Per això, Parcerisas demana que el consistoris puguin dir-hi la seva “en projectes de tanta envergadura”.

Un ‘sí’ condicionat

Segons consta als informes de la Ponència de Renovables, tots dos projectes han rebut diverses al·legacions, entre les quals les d’Unió de Pagesos, que critiquen “l’impacte acumulatiu” dels projectes amb d’altres previstos a la zona, així com també un “alt impacte” sobre els espais agraris. En la mateixa línia van les al·legacions del Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra, que denuncien la gran “acumulació” de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra i creuen que el parc eòlic Cantagalls i el de la Panadella “constitueixen una sola instal·lació per a l’aprofitament de vent i, per tant, s’haurien de tramitar com un sol projecte”.

De fet, la Ponència, en el seu informe, remarca que l’empresa haurà d’elaborar un estudi del potencial impacte acumulatiu, ja que els dos parcs projectats a Argençola “estan situats a menys d’un quilòmetre, i això fa preveure una acumulació significativa de projectes”. També conclouen que les propostes són properes als espais d’interès natural del Carbassí i de la Riera de Clariana i hi destaca la presència potencial de fauna com ara l’àliga marcenca, el falcó peregrí o el mussol comú.

Els projectes també preveuen que els dos parcs estiguin interconnectats mitjançant una xarxa elèctrica subterrània d’alta tensió.