La població de voltor negre es consolida als Pirineus amb 65 exemplars adults i 9 polls

La colònia de voltor negre s’ha consolidat als Pirineus, 200 anys després de desaparèixer. El punt neuràlgic de la recolonització de l’espècie és la Reserva Nacional de caça de Boumort, on els tècnics han comptabilitzat una població de 65 exemplars. Aquests han format 18 parelles i en l’últim any han nascut 11 polls, 9 dels quals han sobreviscut. Els últims voltors negres havien viscut al Pirineu durant la segona meitat del segle XIX. L’estat espanyol acull el 86% del total de la població europea de voltor negre, però, així i tot, l’espècie està catalogada com a vulnerable tant al Llibre vermell de les aus d’Espanya com al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. A Catalunya, està a prop de ser considerada una espècie en perill d’extinció.

La Reserva Nacional de Caça de Boumort és el centre neuràlgic de la reintroducció de l’espècie als Pirineus. Dels 65 individus observats aquest any, 23 han estat reintroduïts, 28 han nascut a la colònia i els altres són d’origen exogen, com ara 7 ibèrics o 3 francesos. Com és natural, el percentatge d’individus nascuts a Boumort augmenta, mentre que el percentatge d’individus reintroduïts disminueix. Boumort es converteix així en un pont ecològic entre poblacions ja que, a banda de recuperar un territori de cria històric per al voltor negre, garanteix la connectivitat i l’intercanvi genètic entre poblacions i redueix el risc d’extinció. “Això denota la bona marxa del projecte”, destaquen els tècnics.

Evolució del nombre de parelles de voltor negre formades als Pirineus

Analitzades les dades, ja són 80 el total de polls nascuts en llibertat des de l’inici del projecte de reintroducció i 54 els polls volats. Tenint en compte totes les dades recopilades des del 2010, la taxa de vol (polls volats/parelles en vol) és del 82% (lleugerament superior al 64% observat el 2021), i la productivitat (polls volats/parella amb posta) del 43% (lleugerament superior a l’observada el 2021).

Analitzant únicament les dades de l’any 2022, la taxa de vol ha estat del 82% i la productivitat del 56%. Considerant les dades recollides des del 2010, l’èxit reproductor de la colònia (parella en vol/parelles amb posta) és del 52%, superior al 46% i al 28% del 2021 i el 2020, respectivament. Específicament el 2022, l’èxit reproductor ha estat del 56%, una xifra que es troba per sota del 70-75% que es considera necessari perquè la població sigui autosostenible en el temps.

Davant les 18 parelles que hi ha actualment a la colònia, i tenint en compte que el massís pirinenc disposa d’hàbitat favorable suficient, un rang d’entre 35 i 40 parelles reproductores constituiria un nucli fort i clau per a la conservació del voltor negre a escala europea.

D’altra banda, els individus exògens emparellats i fixats al territori confirmen el paper connector de la colònia pirinenca entre les poblacions ibèriques i les del sud de França, amb implicacions en la conservació de l’espècie a escala europea. Una conservació que depèn de factors externs com la disponibilitat d’aliment i diverses amenaces directes i indirectes, que s’han de tenir en compte a l’hora de valorar la viabilitat efectiva de la població. Així doncs, les entitats implicades en el projecte, continuaran treballant en aquest sentit, expliquen.

Entre els projectes que han contribuït des de fa ja 10 anys a la reproducció i conservació de l’espècie a la zona, destaca el de la Fundació Trenca que compta amb el suport d’Endesa. El projecte de radioseguiment és un projecte conjunt en el qual intervenen la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó, SARGA, l’RNC de Boumort, el Cos d’Agents Rurals i la UAB, entre d’altres.

Tres Punts d’Alimentació Suplementària (PAS)

Més enllà del seu establiment a Boumort, l’objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l’oest dels Pirineus. Per això, adquireixen una rellevància especial els PAS o Punts d’Alimentació Suplementària, femers des dels quals La Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues. Concretament, ha estat la creació i gestió dels PAS l’aspecte del projecte que s’ha fet possible mitjançant la participació d’Endesa des de 2013. Trenca ha posat en funcionament i gestiona una xarxa de quatre Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) o específica (PAE) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d’alliberament.

A més del PAS de Codó, a Senterada, aquesta xarxa compta amb el PAS de Siall (ubicat molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d’Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà) i el de Cal Roger (al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l’Alt Urgell). De tots ells, expliquen, se’n beneficien altres aus necròfagues, algunes seriosament amenaçades com el trencalòs, l’aufrany o el milà reial.

Al llarg de l’any, s’han abocat, entre els tres PAS, un total de 18.013 quilograms de carronya. A diferència d’altres punts d’alimentació similars, des d’aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s’aporten peces petites de carronya (sobretot guatlles i potes de xai) i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat de les espècies que se’n beneficien. Aquest sistema d’alimentació, a més, ha suposat l’estalvi de 6.490 quilograms de CO2 a l’atmosfera, atès que s’ha evitat la incineració d’aquests elements.