La plataforma ‘Stop al macroparc eòlic marí’ de la badia de Roses (Alt Empordà) ha elaborat un manifest on asseguren que el projecte tindrà conseqüències “irreversibles” per a tot l’Empordà i que suposarà la “destrucció total del seu paisatge” marítim i terrestre. Al document, posen sobre el paper algunes dades del parc eòlic i asseguren que el seu impacte serà comparable amb el de “80 torres de Collserola amb aspes il·luminades girant amb una superfície d’afectació de 25.000 camps del Barça”. En aquest sentit, asseguren que el projecte proposa un macroparc de 18 km de llarg per 10 d’amplada i que cadascun dels 80 aerogeneradors projectats tindran una alçada de 258 metres i 236 de diàmetre.
“També hi haurà 320 macro àncores i cablejat generant la corresponent malla en el fons marí; i un mínim de 40 o 45 km de línia de molt alta tensió travessant el golf, els Aiguamolls i la plana fins a les subestacions de la MAT”, asseguren.
Al document, asseguren també que tindrà un impacte “molt negatiu” en el medi natural, marí, cultural, social i econòmic i que provocarà una gran afectació en les migracions locals i estacionals de cetacis i aus marines de la zona. En relació a l’activitat pesquera, afirmen que el sector patirà un “greu perjudici” per l’impacte “sonor i visual” del parc: “Els pescadors asseguren que hauran de plegar”. A més, critiquen que el projecte es plantegi en una zona de reserva de pesca perquè, al seu entendre, suposarà la pèrdua d’uns caladors històrics “molt importants”.
També creuen que els sectors turístic i nàutic en patiran les conseqüències perquè “malmetrà el seu principal actiu, que és el paisatge” i perquè impactarà “definitivament en l’essència de l’Empordà”. Un territori, recorden, que ha inspirat escriptors com Josep Pla i artistes com Salvador Dalí.
Els opositors al projecte insisteixen que no estan en contra de les renovables. Però diuen que “el fet que l’energia produïda sigui verda no vol dir que la megainstal·lació proposada sigui en cap cas sostenible”. En aquest sentit, asseguren que el model proposat es basa en el de “l’explotació de les grans multinacionals” que “controlen el mercat de l’energia i venen la producció a l’autopista energètica explotant sense miraments el territori”.
Per això, proposen un model que tendeixi la “democratització de l’energia” a través de l’autogeneració “adequada a les necessitats i més respectuosa en la seva implantació”. En relació a això, emplacen a la resta d’ajuntaments afectats a presentar plans de transició energètica com han fet Figueres i Roses.
Des de la plataforma denuncien que se’ls vol fer creure que és “impossible” produir l’energia renovable necessària sense macroinstal·lacions però que el que en realitat s’està fent és “repetir els errors que hem fet amb els cementiris industrials com el Castor, les nuclears i les tèrmiques”.
Un “mega cementiri industrial”
D’altra banda, neguen que el projecte sigui capaç de generar 6.000 llocs de feina, com diuen els seus promotors. “En aquest tipus d’instal•lacions només hi intervenen empreses especialitzades”, asseguren. A més, diuen que no hi ha cap garantia que el parc es desmantelli quan s’acabi el seu període de vida útil –estimat en uns 30 anys-. “Ens aboquen a tenir un Mega Cementiri industrial muntat per a centenars d’anys”, afirmen.
Sí a les renovables però amb “seny”
Amb tot, neguen ser “insolidaris” i recorden que les comarques gironines ja tenen la MAT. “Ens ha costat anys de lluita i combat continu preservar de l’especulació urbanística les fràgils joies de la natura com el Montgrí-Medes, els Aiguamolls, el Massís del Cap de Creus, l’Albera i les Salines”, remarquen. “L’Empordà és reserva natural i paisatgística de Catalunya!”, afegeixen.
“Projectes com el macroparc eòlic marí no és l’únic camí cap a les energies renovables”, insisteixen al comunicat tot remarcant que cal implantar-les amb “seny” i sense grans instal·lacions.
Els promotors allunyen els molins de la costa
Precisament, aquest dimecres, els promotors del projecte van anunciar que allunyarien els molins de la costa per buscar el consens del territori. En aquest sentit, van explicar que el primer aerogenerador se situaria a 14 quilòmetres del Cap de Creus i no a 10 com es preveia inicialment.
