La PDE convocarà mobilitzacions en contra de la degradació del delta que provocarà el nou PHE

El nou Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) torna a aixecar polseguera. En el consell de ministres de dimarts es van aprovar definitivament els plans hidrològics de tercer cicle fins al 2027, una planificació que no ha tingut en compte les al·legacions i aportacions de les administracions i entitats ebrenques, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). El seu portaveu Manolo Tomàs ha denunciat que mentre es planifiquen cinc nous embassaments i s’amplien regadius riu amunt, es limita “de manera poc honesta” el cabal ambiental del tram final del riu. “Es consolida, i condemna, la degradació total del delta de l’Ebre”, ha advertit. Des del Govern, el delegat a l’Ebre només ha remarcat que inclogui una prova pilot per moure sediments.

Per a la PDE, el govern espanyol “menysté” el tram final del riu Ebre amb l’aprovació d’un nou Pla Hidrològic fins al 2027 que ni millora el cabal ambiental, ni fa una aposta clara per moure sediments des dels embassaments, ni limita les concessions per als regadius. Per contra, la Plataforma lamenta que el pla prevegi més de 3.000 milions d’euros d’inversions en nous regs i concessions d’aigua o embassaments mentre destina 18 milions d’euros al delta de l’Ebre, la majoria per encarregar estudis al CEDEX que “ja han desenvolupat altres investigadors i científics”.

Tot i que la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, destacava dimarts, després de l’aprovació definitiva, que els dotze nous plans de conca “incorporen per primera vegada de manera coherent els escenaris de canvi climàtic i fixen cabals ecològics a totes les masses d’aigua”, la PDE assenyala que el Pla Hidrològic fa “trampa” quan assegura que manté el cabal ambiental del tram final del riu.

Com ha assenyalat Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, aquest cabal ecològic, fins ara, es fixava en 3.100 hectòmetres cúbics anuals al seu pas per l’estació d’aforament 29 de Tortosa. El nou pla “manté” aquesta xifra, però rebaixa la quantitat que ha de comptar aquesta estació, una diferència que s’ha de compensar amb l’aigua que surt dels desguassos dels canals de rec. “És una casualitat que els canals no tenen comptadors i s’han inventat una nova aportació en llocs on és impossible comptabilitzar-ho”, ha denunciat Tomàs.

Valoració agredolça

Per la seva banda, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha qualificat “d’agredolç” el nou Pla Hidrològic de l’Ebre. “La part més important” de les aportacions del departament d’Acció Climàtica no s’han acceptat, com augmentar el cabal ecològic del tram final del riu a 7.000 hectòmetres cúbics.

En canvi, Salvadó ha remarcat que incorpori “elements positius” com la proposta de duplicar el cabal ambiental del Siurana (de 20 litres per segon a 40 –la Generalitat havia demanat 50 litres per segon-) o també la prova pilot dels sediments des de Riba-roja, per a la qual consten 4 milions d’euros. “Demanem que la mobilització de 100.000 metres cúbics –de sediments- que contempla la prova pilot s’executi com més aviat millor, fa molts anys que posem sobre la taula proves pilots i és important. Cal executar-les ràpidament”, ha reclamat el delegat ebrenc.

Poca bel·ligerància política

La PDE ha lamentat la dèbil oposició política al Pla i la falta de bel·ligerància. Tomàs ha assenyalat que “no existeixen els recursos necessaris per al manteniment del Delta” i consideren “foteses i insults” les proves pilots proposades. Des de la PDE denuncien que amb aquest pla de conca s’ha inaugurat “un gran negoci” que perjudica especialment a les Terres de l’Ebre i “consolida la degradació del Delta”, la qual “combatran”.

De fet, ja han posat en marxa un intens calendari de mobilitzacions que arrenca el dia 5 de febrer a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat. Una setmana més tard, s’ha organitzat una gran mobilització que anirà de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) fins a Deltebre (Baix Ebre), travessant el pont Lo Passador.
“A banda de declaracions i bones intencions polítiques, és això – el PHE – el que regularà la gestió del riu i tindrà una afectació directa al tram final de l’Ebre. Cal mobilitzar-nos per combatre aquesta llei i intentar modificar-la, per no condemnar-nos a no tenir futur i perdre una part important del territori”, ha insistit Tomàs.