La pandèmia permet a la ciutadania a descobrir les profunditats del fortí del Castellar de la Llacuna

Les excavacions arqueològiques al fortí del Castellar de la Llacuna tenen aquest 2020 a la ciutadania de protagonista. La pandèmia va obligar a suspendre el camp de treball que, des de fa sis anys, portava joves d’arreu del món al jaciment anoienc. La direcció, però, no va voler donar l’any per perdut i va optar per fer una crida a la ciutadania. Així, veïns i veïnes de la zona i alumnes d’arqueologia -que aquest estiu s’havien quedat sense pràctiques per culpa de la covid-19, han optat per agafar pic i pala i endinsar-se en les restes d’aquest assentament ibèric d’entre els segles III i I aC.

Lluïsa Avante, veïna d’Igualada però amb arrels de la Llacuna és una de les voluntàries que treballen aquesta setmana al jaciment. “Vaig pensar que era una llàstima que al territori no coneguéssim tot això”, justifica. Després de tres dies d’excavacions, qualifica l’experiència de “fantàstica” i lamenta que no es potenciï més “aquest patrimoni”.

Mireia Batet, estudiant d’arqueologia i veïna de Sant Quintí de Mediona, també ha optat per sumar-se a una iniciativa que “recomana”. Com la majoria de participants, reconeix que el fortí del Castellar “és encara molt desconegut” i posa l’èmfasi en la importància de les seves restes.

Les descobertes de la temporada

Una vintena de persones s’han apuntat per fer tasques d’excavació al poblat ibèric de la Llacuna. Cada dia es limita l’aforament a deu, que han d’anar amb mascareta i mantenir les distàncies. Les tasques se centren aquest 2020 en l’àrea de l’accés i el pany de muralla nord, una zona d’alt interès històric.

Aquest any, explica la codirectora del jaciment, Mireia Sabaté, estan trobant molta més ceràmica de la que és habitual “el que de ben segur que ens aportarà molta informació nova”.

Un jaciment “descobert” a final dels 70

Aquest jaciment, situat a la serra d’Ancosa, als peus del cim del Castellar, es va descobrir a finals dels 70. La doctora Núria Rafel va excavar una petita àrea que va confirmar que es tractava d’un assentament ibèric del qual se’n conservaven algunes habitacions, datat entre els segles III i I aC. No va ser, però, fins al 2012 que l’Ajuntament de La Llacuna i la Universitat de Barcelona van realitzar una campanya de neteja i sanejament de les restes arqueològiques excavades.

Des del 2014 s’estan realitzant treballs científics i cada estiu campanyes d’excavació i consolidació de les restes que s’han anat descobrint. Fins ara s’ha pogut datar aquest assentament a l’ibèric final, entre els segles III i I aC, i s’ha descobert més de 12 recintes, part del mur de tanca perimetral i una entrada complexa.

La importància de divulgació

Sabaté subratlla importància de què siguin veïns de la zona els que s’encarreguen enguany de les excavacions per tal “que s’ho facin seu”. “La gent no coneix el jaciment i és molt important la divulgació, perquè sobretot ens ajudin a preservar-lo”, afegeix.

A banda de les excavacions, la codirectora confia en el fet que aquest 2020, malgrat les restriccions per la covid-19, es pugui fer la visita guiada que realitzen cada any per acostar als veïns les noves troballes.