La futura Llei d’alta muntanya, que preveu sotmetre’s a informació pública al març i podria aprovar-se a finals d’any, contempla un nou model de governança. Així, es vol reformular el Consell General de Muntanya i aconseguir que sigui el territori el que tingui el poder de decisió. L’àmbit d’actuació de la norma serà el de l’Alt Pirineu i Aran i les comarques del Berguedà, Ripollès i Solsonès i tant la nova composició com el funcionament de l’òrgan de governança quedarà regit per un reglament. A més, des del Govern es crearà enguany una Oficina Tècnica a l’Alta Muntanya que farà d’observatori d’aquest territori i detectarà possibles actuacions estratègiques, a partir de les quals es conformarà una pla que tindrà una vigència de sis anys.
El nou observatori, que estarà circumscrit a l’oficina tècnica, s’encarregarà d’elaborar una diagnosi de la realitat territorial per identificar reptes i necessitats i extreure’n, cada any, un informe de conclusions. Mentre, el pla d’actuacions estratègiques preveu garantir un finançament plurianual d’aquestes, amb la idea de poder fer-n’hi una planificació i execució més acurada. La seva aprovació provisional anirà a càrrec del Consell General de Muntanya -integrat per representants de diversos departaments de la Generalitat, ens locals i organitzacions de sectors econòmics i socials- i, posteriorment, s’elevarà al Govern per què hi doni el vistiplau definitiu.
La consellera de Territori, Ester Capella, ha explicat l’avantprojecte de llei en el marc de la reunió del consell rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que ha presidit. Es preveu que aquest ens continuï vigent i es reforci, tot convisquent amb les tasques de la nova oficina tècnica, que se situarà dins les comarques de muntanya. Així, el primer pas serà el trasllat de la unitat de la direcció general de Polítiques de Muntanya.
Capella ha explicat que el pla d’acció de l’Estratègia Pirineu s’aprovarà al març i actuarà de prova pilot de cara al desplegament de la futura llei. La consellera ha defensat “una relació entre l’alta muntanya i la resta del país en termes que vagin en la línia de la cooperació, la solidaritat i l’equitat territorial” i ha dit que es necessiten “instruments legals” per adaptar les “noves realitats i dinàmiques territorials”. La titular del departament de Territori també ha ressaltat la importància de fomentar i dinamitzar l’alta muntanya partint de la seva “singularitat” i ha defensat la substitució de l’actual llei, del 1983, per fer front als nous reptes socials, econòmics, ambientals i institucionals.
Els objectius de la nova Llei d’alta muntanya
La nova llei vol posar l’accent en les eines de foment i de desenvolupament territorial. Tot plegat, donant resposta als nous reptes i necessitats de les zones de muntanya, així com també ajustant les polítiques públiques a les especificitats d’aquests territoris. L’objectiu és atreure capital humà a l’alta muntanya i afavorir el desenvolupament d’empreses i projectes econòmics, amb llocs de treball més estables i no tant estacionals i apostant per la diversificació de l’economia.
Per tal de definir l’àmbit d’actuació de la nova llei, s’han establert les comarques com a unitat de referència. A partir d’aquí, s’han fixat diversos criteris, com ara que més d’un 60% de la superfície estigui per sobre dels 700 metres d’altitud sobre el nivell del mar i que el pendent mitjà del terreny superi el 30%. També que hi hagi més d’un 40% dels nuclis amb una població de menys de 50 habitants i que un 40% dels pobles estiguin per damunt dels 750 metres. Per últim, en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran s’ha tingut en compte la distància amb les grans capitals i el pes que té el sector serveis en l’economia.
