La modernització dels Canals d’Urgell, sense fre amb 500 milions d’euros d’avanç dels Next Generation

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell ha presentat aquest dilluns ‘una prova pilot’ a Penelles que mostra com seran els Canals d’Urgell un cop modernitzats. Es tracta d’un tram de dos quilòmetres de la Primera Sèquia Principal que ha servit de model per dissenyar el model d’infraestructura verda que preveu el Projecte de Modernització dels Canals d’Urgell. El projecte experimental s’ha dut a terme en el marc del Pla d’Especialització i Competitivitat Territorial PECT AgroBioFood b. Ponent coordinat per la Diputació de Lleida per afavorir la transformació del sector alimentari lleidatà. Els treballs d’aquesta prova pilot, amb un pressupost de més d’un milió d’euros, es van iniciar la tardor de 2021 i han inclòs, a més de l’obra hidràulica, la restauració patrimonial i la integració paisatgística. Aquests treballs, a més, han permès avaluar els beneficis socials, ambientals i culturals que suposarà la creació d’aquest model d’infraestructura verda per al territori.

“Hi ha el compromís que el govern espanyol avançarà 500 milions d’euros dels fons Next Generation per a la modernització dels Canals d’Urgell” segons ha avançat en el marc de la presentació el president de la CGRCU, Amadeu Ros, que ha explicat que “amb aquest primer tram pilot volem mostrar com és la nostra aposta per la modernització, que ja no té en compte només per l’eficiència hídrica, sinó que vol convertir els Canals d’Urgell en la infraestructura referent de les terres de Ponent i en una de les principals vies verdes europees. Aquest fet actuarà com un revulsiu tant pel que fa a la generació de noves indústries i serveis relacionats amb l’economia verda que complementin l’activitat agrícola i posin en relleu la riquesa natural i patrimonial del nostre territori”.

Per l’any que ve, la CGRCU preveu començar les obres en 11.200 hectàrees dels primers quatre projectes que ja tenen el projecte executiu per valor de 110 milions d’euros i que el Govern ja ha comunicat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Segons el director general de la CGRCU, Xavier Díaz, “Aquest tram serà doncs, el mirall de totes les obres que s’han de dur a terme als Canals. Per modernitzar primer havíem de crear el model d’infraestructura verda i després poder-lo aplicar als 325 quilòmetres de banquetes i a tota la zona regable això és el que hem fet i mostrem avui, el model”.

En aquest “tram pilot” s’hi han contemplat sistemes de rutes verdes i saludables per afavorir la mobilitat de les persones; la potenciació del patrimoni (restauració de ponts, cartells informatius dels salts hidràulics i restauració de casilles); la connectivitat ecològica (que dona continuïtat als passos més usuals de fauna) o la plantació d’arbres seguint la banqueta per promoure les zones d’esbarjo. També s’hi ha previst actuacions de protecció de la fauna, amb la instal·lació de rampes salva fauna en cada tram perquè els animals que caiguin puguin sortir del canal i s’ha plantat arbres a les banquetes per garantir la connectivitat ecològica. També s’ha reorganitzat el trànsit rodat que a la banda esquerra és peatonal i per a bicicletes i a la banda dreta és per al trànsit rodat amb la intenció que es converteixi en una zona recreativa i de pas”.

Una mica de background

L’any 2019 Amadeu Ros fou elegit president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i ell i la nova junta afrontarien el gran repte de la modernització de la zona regable dels Canals d’Urgell. El sistema de reg preferent a parcel·la era a manta en el 90% de la zona regable, calia canviar a un sistema de reg més eficient i van demanar ajut per la redacció d’un estudi al Departament d’Agricultura. Finalment, l’estiu del 2019 es va presentar als regants aquest estudi general de modernització de la zona regable dels Canals d’Urgell. Ja s’havia fet el primer pas, però calia continuar.

Calia realitzar noves obres de millora dels revestiments del canals en trams concrets, sempre alineats amb la modernització, i redactar projectes executius dels primers sectors a modernitzar, però calia fer-ho amb uns criteris diferents dels que s’havien aplicat. Fins a aquell moment les obres de millora dels revestiments en els canals es dissenyaven i s’executaven amb criteris exclusivament d’infraestructura hidràulica. És a dir, l’objectiu principal era obtindre la capacitat de transport necessària, i minimitzar les pèrdues d’aigua dels canals. La resta d’aspectes fins aleshores, eren secundaris.

En aquell moment la Diputació de Lleida va brindar l’oportunitat a la CGRCU de formar part del PECT (Projecte d’especialització i competitivitat territorial) AGROBIOFOOD B. PONENT, amb una operació en què la CGRCU en seria sòcia-beneficiària.

I fou aleshores quan van veure que era una oportunitat per definir i executar un projecte pilot amb criteris d’infraestructura verda en un tram d’una de les sèquies principals del Canal d’Urgell.

Totes les actuacions paral·leles que es porten a terme per avançar alineats

A banda del projecte pilot, durant aquests anys s’han dut a terme diferents actuacions de plantades d’arbres als canals i sèquies principals a iniciativa dels ajuntaments i d’entitats ambientalistes del territori, que han esdevingut casos d’èxit.

En aquest moment s’està iniciant la plantació d’uns 1.500 arbres en les banquetes dels canals i sèquies principals en l’àmbit del Pla d’Urgell dins de l’operació Paisatges de Ponent, promoguda per la Diputació de Lleida.

També s’està treballant conjuntament amb la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) en la definició d’un Pla director per invertir 3 milions d’euros que tenen assignats i que volem que siguin per continuar desenvolupant aquest model d’infraestructura verda i que contemplen la rehabilitació patrimonial de casilles per a diferents usos, la reforestació de les banquetes i actuacions ambientals dins del territori en l’àmbit dels Canals d’Urgell.

Tot aquest treball ha estat possible gràcies al suport i col·laboració de de les administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida) i també als ajuntaments que han apostat per contribuir en les plantades d’arbres així com a les diferents entitats ambientalistes que a l’abric de Canal Viu fan possible que aquestes actuacions siguin una realitat.

La modernització dels Canals d’Urgell, un projecte de país

El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.

Així doncs la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.600 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros de cara al proper any 2023. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d’Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.
Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casilles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.