La millora de les riberes i la baixada dels nivells de contaminació de les aigües està contribuint a la recuperació de la llúdriga al Pirineu, una espècie protegida que a finals del segle XX havia arribat a concentrar la seva població en poques capçaleres de rius, entre ells el tram alt del Segre. En els darrers anys, però, se n’ha detectat una major presència i en les prospeccions que es duen a terme en els cursos fluvials es troben més petjades i restes d’excrements i menjar. De fet, alguns exemplars s’han vist a ull nu en zones properes a les àrees urbanes, com ara al canal d’aigües tranquil·les del Parc Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell. També han aparegut d’altres al curs del riu la Valira o, fins i tot, atropellats a la carretera.
El tècnic forestal i ornitòleg de l’empresa Aubèrria, Jordi Dalmau, ha destacat que tot i que a l’entorn de la Seu d’Urgell la llúdriga no va arribar a desaparèixer del tot, l’augment de la seva població ha estat “més que notable” en els darrers vint anys. La protecció de l’espècie també hi ha ajudat, tenint en compte que abans es caçava o també s’eliminava perquè es considerava que era depredadora. En aquest sentit, ha explica que als anys 40 se’n podien veure de penjades a la plaça del mercat de la capital alturgellenca perquè hi havia una persona que en venia la seva pell.
Dalmau creu que el fet que ara es pugui veure la llúdriga a ull nu en llocs com el Parc del Segre demostra que bona part de la fauna tolera la presència humana i que el què l’ha castigat ha estat la seva persecució directa o l’alteració del seu hàbitat. Així, ha volgut fer una apel·lació “al sentit comú” a l’hora d’acostar-se a aquests animals i ha dit que la seva presència al canal d’aigües tranquil·les d’aquesta instal·lació és compatible amb l’activitat esportiva i de lleure que s’hi duu a terme. Finalment, ha explicat que segurament l’espècie hi ha anat perquè es pot alimentar dels peixos que entren des de les comportes de captació d’aigua del riu.
