La part oriental del fòrum romà ‘Iulia Libica’ quedarà unida a la tardor, un cop acabi la campanya d’excavació d’enguany en aquest jaciment. Per fer-ho possible, però, caldrà desviar el pas dels subministraments bàsics que travessen pel mig d’aquesta zona. La idea és que es puguin dur a terme visites guiades i començar a museïtzar aquest espai, que ocupa aproximadament la meitat de la superfície de l’antic fòrum. L’equip d’arqueòlegs, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), també realitzarà uns sondejos i rases a la zona del castell de Llívia (Cerdanya) per comprovar si en aquest punt hi havia un poblat ibèric. Aquests treballs es faran durant la primera quinzena de juliol.
Els responsables de l’excavació centren l’actuació d’aquesta campanya en completar un tall transversal de dalt a baix, de tipus estratigràfic, per comprovar i datar les diferents fases d’ocupació de l’espai del fòrum i determinar l’evolució arquitectònica d’aquest assentament. El director del programa ‘Iulia Libica’, Josep Guitart, ha comentat que els treballs es duen a terme aquest mes de maig i també des de la segona quinzena d’agost fins a finals del mes de setembre.
Pel que fa a les restes del temple, situat al mig del fòrum, seran objecte de futures campanyes. En aquest sentit, cal tenir en compte que en anys anteriors han sortit petits fragments d’escultures que, segons ha afegit Guitart, “representen personatges de la família imperial i, potser, el mateix emperador”. Aquests elements ajuden a interpretar la importància que tenia aquest patrimoni, fins ara únic a l’interior del Pirineu. Mentre, des de l’Ajuntament de Llívia es preveu ampliar el museu per incorporar peces del fòrum romà en l’exposició permanent. La intenció és que el projecte pugui estar acabat en uns dos anys.
Paral·lelament, l’equip d’arqueòlegs preveu explorar aquest estiu si a la part alta del Puig del Castell de Llívia hi ha restes d’un antic poblament ibèric. Aquesta és una possibilitat que s’ha apuntat per diversos historiadors, que ho vinculen al fet que les comunicacions de l’època passaven per Cerdanya. Tot i que el director del programa ‘Iulia Libica’ ha assegurat que dins la fortificació no s’hi poden trobar, perquè si n’hi haguessin hagut s’haurien destruït a l’edat mitjana, ha detallat que hi ha “sediment arqueològic” on poder fer aquesta comprovació.
De fet, a la zona s’han trobat algunes restes de ceràmiques d’època preromana tot i que aquestes han estat molt escasses, segons Guitart. Aquest fet fa plantejar el dubte de si en aquest lloc només hi havia un punt de vigia o també un poblat. Resoldre aquesta incògnita ajudaria a detallar la importància del jaciment des del punt de vista històric, tenint en compte si en aquest hi ha o no un precedent ibèric. Al projecte d’excavacions, tant del fòrum com del castell, hi col·laboren la Diputació de Girona i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat-Servei d’Arqueologia.
