Les ocupacions d’habitatges són un maldecap per a Sant Vicenç de Castellet, un municipi del Bages de poc més de 9.000 habitants. Entre el 2018 i el 2022 van haver-hi 71 ocupacions, una xifra que suposa 713,6 ocupacions per cada 100.000 habitants, molt per sobre de la mitjana catalana (448,1). La situació ha generat percepció d’inseguretat entre la ciutadania i, de fet, en els darrers anys s’han fet manifestacions i recollida de signatures. L’alcaldessa i candidata d’ERC, Adriana Delgado, admet que es van trobar amb un problema greu quan van arribar a l’alcaldia el 2019 i assegura que han reduït les ocupacions a la meitat. El candidat de Junts, Dani Mauriz, aposta per incrementar la policia i defensa una política “de zero ocupacions”.
Els carrers Eduardo Peña o Llibertat són només alguns dels noms que han omplert sovint les pàgines de societat durant aquest mandat a Sant Vicenç de Castellet. Es tracta d’ocupacions il·legals, a vegades conflictives, que han generat tensió veïnal obligant a actuar els mossos en 126 ocasions entre el 2019 i el 2021. Una dada que situa Sant Vicenç en una ràtio de 1266,4 actuacions per cada 100.000 habitants, en comparació a la mitjana catalana que és de 336,6, segons dades dels Mossos d’Esquadra. No és el poble amb més ocupacions del Bages -per davant hi ha Callús, Castellbell o Castellgalí-, però ho ha propiciat diferents factors com la gran quantitat d’obra acabada que no es va vendre arran del boom immobiliari, l’impàs de la pandèmia o la confluència de dues línies de tren.
“Quan vam començar el mandat el 2019 ja vam veure que era una problemàtica que afectava el municipi. Vam demanar a l’anterior govern un llistat de pisos ocupats, però no n’hi havia. El vam fer nosaltres i ens van sortir unes 60 ocupacions”, assenyala Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç i alcaldable d’ERC.
Amb la llista a la mà, explica que es van dedicar a trucar als propietaris dels pisos ocupats perquè fessin els passos per denunciar-ho al jutjat. “Ens ha costat molt arribar a fer els contactes, perquè molts eren grans tenidors, però s’han anat fent les denúncies i hi ha hagut desallotjaments”, explica l’alcaldessa.
Delgado defensa que des del primer moment s’ha posat el focus en les ocupacions delinqüencials perquè són les que generen més problemes amb els veïns i on sovint s’hi associa també un problema amb drogues. Aquestes, explica, s’han anat reduint. “Les ocupacions de tipus econòmic o social s’han de tractar des d’una altra vessant”, apunta l’aspirant a renovar el càrrec.
Sobre la problemàtica de les ocupacions, l’ara regidor i alcaldable de Junts, Dani Mauriz, veu “prioritari” fer front al problema de seguretat ciutadana. “La seguretat o la neteja dels carrers són polítiques bàsiques i no pot ser que la percepció d’inseguretat estigui instal·lada en tants veïns”, apunta.
En els darrers mesos no hi ha hagut noves ocupacions
Ara per ara queden una trentena d’habitatges ocupats, pocs de conflictius, explica Delgado. Segons l’alcaldessa, en el darrer any no hi ha hagut noves ocupacions, “tot i que sí que hi ha hagut intents”. Explica que en alguns casos, quan han marxat ocupes i no hi havia ningú responsable, el consistori ha tapiat el pis per evitar que es tornés a ocupar. Tot i això, l’alcaldessa ha lamentat que els ajuntaments tenen “molt poc marge”. “No tenim competències i no podem fer desallotjaments. Només podem perseguir els propietaris perquè posin denúncies, que és el que hem fet”. La seva idea és mantenir actualitzada la llista de pisos ocupats i també els susceptibles de ser-ho.
Per Delgado, un dels fronts que ha de permetre atacar les ocupacions il·legals són les polítiques actives d’habitatge, “fent recaure la responsabilitat en els propietaris”, i fer que si tenen pisos buits els posin al mercat. També imposar un IBI més car per a grans tenidors que no lloguen els pisos buits. A més, també treballen amb la Generalitat per construir pisos de lloguer social a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, i millorar l’oferta d’habitatges amb un lloguer assequible.
Política de “zero ocupacions”
Per Junts, les propostes per lluitar contra les ocupacions il·legals han d’anar encaminades a redimensionar la plantilla de la Policia Local. “Tenim els mateixos agents que fa divuit anys, però en canvi Sant Vicenç ha crescut un 20%. Això requereix més policia”, assenyala el candidat. A més d’augmentar els recursos humans, Dani Mauriz creu necessari apostar per dotar la policia de més recursos tècnics i econòmics. “Cal incrementar el número de vehicles per poder fer una millor vigilància del carrer i que els agents disposin de les millors eines possibles”, assenyala. També aposta per introduir la figura de l’agent mediador i que la Policia Local es pugui especialitzar en diferents camps per donar una millor resposta a les necessitats del municipi. “Cal iniciar actuacions de manera ràpida i urgent per canviar la percepció d’inseguretat que fa anys hi ha instal·lada en els veïns de Sant Vicenç”, afegeix
L’aposta de Mauriz és una política de “zero ocupacions”. Per ell, el dret a l’habitatge i el dret a la propietat s’han de garantir i no posar-ne un per sobre de l’altre. “Si una persona, pel que sigui, no té habitatge on dormir o viure és l’administració qui se n’ha d’ocupar”, assenyala. Per Mauriz, “el dret a la propietat s’ha de preservar i no permetre que hi hagi persones que de manera delinqüencial, per obtenir un lucre o no, ocupin habitatges”, afegeix. El candidat de Junts creu que aspectes com la millora de la neteja dels carrers o la il·luminació no són aliens a la problemàtica de les ocupacions.
Dani Mauriz explica que en els darrers mesos que s’ha dedicat a fer porta a porta per escoltar els veïns ha comptabilitzat més de 300 habitatges amb les portes tapiades. “Això no ens ho podem permetre, hem d’intentar que aquests habitatges que estan tapiats puguin sortir al mercat i que les famílies que tenen dificultats per viure a Sant Vicenç puguin fer-ho”, assenyala.
