La gestió forestal al flanc dret de River Park va permetre que el foc no arribes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

A River Park hi havia una franja de seguretat de 25 metres, però el bosc que envoltava la urbanització no estava gestionat i això va fer que cremés com la pólvora amb flames de 30 metres. En canvi, al flanc dret, situat a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fa anys que diferents propietaris han apostat per la gestió forestal reduint la càrrega de combustible. La zona es considera estratègica i, cada any, s’aclareixen unes 100 hectàrees de bosc. Això va fer que el foc arribés amb molta menys intensitat i els Bombers hi van poder treballar, es va poder salvar la urbanització de Can Riera, que es va desallotjar, però no va cremar, i va evitar mals majors al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 

L’any 2005 un incendi va cremar Talamanca i, des de llavors, un grup de propietaris forestals va decidir unir-se per gestionar la zona cremada i “evitar que es repetís la història”. Des d’aleshores, han treballat els boscos de les zones estratègiques definides conjuntament entre els ajuntaments, la Diputació i Bombers. En total, a la zona, s’aclareixen unes 100 hectàrees de bosc l’any.

Des de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT), el seu director general, Jordi Tarradas, destaca la importància de la gestió forestal en la lluita contra els incendis. Prova d’això és l’últim gran foc al Bages, que ha cremat 1.750 hectàrees, però que, si no hagués estat per la gestió forestal, entre altres qüestions, n’hauria pogut cremar moltes més. “Quan l’incendi va arribar al flanc dret i a la zona on s’havien fet treballs forestals, el foc va baixar la intensitat i això va permetre als Bombers fer maniobres d’extinció”, subratlla.

Tarradas però, lamenta les dificultats que hi ha a l’hora de gestionar el bosc i totes les càrregues burocràtiques que se’n deriven. A més, per a un propietari, fer-ho resulta deficitari perquè “pot costar perfectament 2.000 euros l’hectàrea”.

A tot això, s’hi suma el fet que falta personal que vulgui treballar al bosc i, a més, les empreses molts cops són deficitàries: “Les empreses forestals es troben que ara, amb el pla Alfa 3, no pot treballar ningú i això vol dir que estan parats a casa de forma obligatòria. Ens trobem que la persona que treballa al bosc només pot treballar uns mesos l’any i això fa inviables les empreses. Hem de buscar la manera que les persones que treballen al bosc s’hi puguin guanyar la vida”.

Per altra banda, Tarradas subratlla que la gestió forestal s’ha de fer de manera conjunta perquè de res serveix que la faci un sol propietari forestal. “Que un gestioni la seva finca, si els veïns no ho han fet, no serveix de res”.

El preu d’un incendi forestal

Un incendi forestal té un cost molt elevat en la lluita contra el canvi climàtic perquè el bosc és un reservori de CO2 i, durant un incendi, s’alliberen milers de tones de cop. “Gestionar el bosc ha de ser un tema d’interès general perquè necessitem els boscos per viure, són vitals en la lluita contra el canvi climàtic, per tenir aigua, fusta, cel·lulosa, lleure. Ens donen uns serveis que necessitem tota la societat però que, en canvi, a nivell polític encara no es valoren prou”, subratlla.