Aquesta temporada d’estiu, la navegació a Catalunya es podrà fer d’una manera més respectuosa envers els ecosistemes marins gràcies al fet que ja és a l’abast de la ciutadania FanCat, un mapa cartogràfic que, conjuntament amb l’aplicació gratuïta CarryMap, permet localitzar l’embarcació i conèixer on s’ubiquen els boscos de fanerògames al litoral català a través d’un dispositiu mòbil.
Per a la posada en marxa d’aquesta aplicació, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible ha integrat la millor informació disponible sobre la distribució d’aquests hàbitats al llarg del litoral en un mapa georeferenciat actualitzat anualment. Ara, es fa un salt endavant oferint la possibilitat que tothom qui navegui i tingui un dispositiu mòbil pugui disposar de la informació amb un nou format accessible sense connexió a Internet.
D’aquesta manera, es posa a l’abast de tothom la informació disponible sobre els boscos marins existents al litoral català, per tal de minimitzar possibles afectacions i impactes negatius que pugui ocasionar el fondeig lliure.
Els boscos submarins, agents de lluita contra el canvi climàtic
Al llarg del litoral de Catalunya, hi ha una extensió d’unes 9.300 ha de praderies de fanerògames marines que per les seves característiques ecològiques conformen zones d’alt valor per a la biodiversitat. Així, a més de contribuir a la mitigació del canvi climàtic capturant CO2, constitueixen ecosistemes idonis per a la reproducció, resguard, alimentació i creixement de moltes espècies marines, algunes d’interès pesquer com l’escórpora, la sèpia, el roger o l’orada.
Els herbassars marins també son claus pel que fa l’estabilització de la dinàmica de les sorres, mantenen i renoven la sorra de les platges, oxigenen l’aigua del litoral i fan de bioindicadors, ja que aquestes plantes són molt sensibles a la contaminació i es desenvolupen de manera òptima en zones on la qualitat de les aigües és l’adequada.
Probablement, l’espècie més coneguda és la Posidonia oceànica (endèmica del Mediterrani i protegida per normatives ambientals), però a Catalunya també podem trobar grans extensions d’altres plantes marines com ara la Cymodocea nodosa i, en algunes zones somes, Zostera noltii.
La gran extensió que presenten algunes praderies no sempre és sinònim d’una gran fortalesa ecològica. La complexa estructura que genera l’establiment d’una gran quantitat d’interrelacions, entre les diferents espècies i els micro-hàbitats, provoca que l’equilibri intern dels herbassars sigui molt més delicat del que aparentment pot semblar.
La fragilitat dels herbassars, conjuntament amb els impactes que generen les activitats humanes, fan que s’hagin de tractar aquests hàbitats amb una cura especial. A més, aquests hàbitats tenen una recuperació molt lenta a causa del seu lent creixement horitzontal (calen segles sense cap agressió per poder recuperar la complexa estructura d’una praderia).
Es pot utilitzar fora de línia
El llançament de FanCat es fa coincidir amb l’inici de la temporada d’estiu, amb molta afluència de persones al litoral i, per tant, quan els ecosistemes marins estan sotmesos a més pressió. Segons el Pla de Ports Horitzó 2030, a Catalunya hi ha uns 33.000 amarradors per embarcacions en instal·lacions portuàries, indicatiu del gran nombre d’embarcacions d’esbarjo que hi ha actualment.
L’ancoratge d’embarcacions és un problema molt freqüent en les zones amb més activitat turística. El fondeig d’embarcacions produeix greus danys a les praderies, ja que s’arrenquen gran quantitat de fulles i rizomes.
En molts casos, això es podria solucionar en part si els usuaris d’aquestes embarcacions tinguessin cura de no fondejar sobre les praderies. Precisament, aquest és l’objectiu d’aquest mapa del fons marí, amb el què s’ofereix al navegant els següents avantatges:
- Geolocalització del dispositiu mòbil. La persona que navega pot saber en tot moment en quina zona es troba i si la zona on es planteja fondejar té un fons de fanerògames.
- Es pot utilitzar fora de línia (off line), ja que la capa es trobarà emmagatzemada al dispositiu de la persona usuària, fet molt positiu perquè permet consultar la informació necessària hi hagi o no cobertura.
- Es pot escollir el mapa base segons els gustos de la persona usuària: mapa topogràfic o ortofotoimatge, entre d’altres. Aquest mapa és en línia (on line), però la persona usuària té l’opció de descarregar-lo i utilitzar-lo fora de línia (off line).
- La persona usuària pot saber si disposa de la darrera versió de la capa i, en cas que s’hagin produït modificacions, pot actualitzar-la.
- Es pot consultar la informació associada a la capa de manera molt àgil, com ara l’espècie de fanerògames que s’identifica en aquell herbassar, cosa que contribueix a la millora del coneixement dels usuaris.
Eines que contrubueixin a la conservacio del mar
FanCat esdevé el punt d’inici per continuar la línia de treball de posar a disposició de la ciutadania eines que facilitin l’accés a la informació disponible i contribueixin a la conservació dels nostres mars. Aquesta nova eina també promou l’aplicació i adquisició de nous hàbits per a unes Bones Pràctiques durant el fondeig al litoral per part de tothom, per a ser més conscients i responsables del nostre impacte sobre el medi marí, el respecte a la normativa i les limitacions vigents sobre seguretat, navegació, contaminació i zones de fondeig regulat.
En aquest sentit, ancorar sobre praderies de fanerògames marines és ineficaç i destrueix ecosistemes marins d’alt valor; per tant, sempre ha de ser prioritari buscar zones habilitades per amarrar les embarcacions i, en cas d’haver de fondejar sobre el fons marí, evitar zones de fanerògames o altres ecosistemes que cal conservar per evitar-ne la destrucció.
El mapa definitiu
El següent pas en aquesta matèria consistirà en integrar i completar tota la feina cartogràfica feta fins ara sobre els boscos i la resta d’hàbitats submarins catalans en el que serà el Mapa d’habitats marins del litoral de Catalunya. Es tracta d’un projecte fixat a tres anys vista que conformarà un instrument indispensable per a millorar la planificació i gestió sostenible dels usos i activitats que es desenvolupen en el medi marí català garantint-ne la seva conservació futura.
