La consellera de Justícia, Ester Capella, i el batlle d’Elna (Rosselló), Nicolas Garcia, han signat aquest dimecres el conveni de col·laboració pel qual el Castell de Bardou s’adhereix a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. Amb l’acord, el castell de Bardou, que va acollir la Maternitat d’Elna entre 1939 i 1944, passarà a formar part de les guies i les rutes del Memorial Democràtic i podrà beneficiar-se de la difusió, la senyalització i el material divulgatiu de la Xarxa. La Maternitat també quedarà inclosa al mapa de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica.
Capella ha agraït aquest “vincle històric i nacional” i ha assegurat que les fronteres no han de ser murs sinó espais de trobades i intercanvis. “Aquest pacte contribueix a lligar els lligams de la nació, siguin al nord o al sud”, ha dit.
El conveni reforçarà la col·laboració entre la Generalitat i el municipi d’Elna. Les dues institucions van acordar fa uns mesos que la Maternitat acolliria durant aquest 2021 l’exposició del Memorial Democràtic ‘L’àlbum de la Ruth’ i que organitzaria la trobada bianual d’Elnes i Naels. També van decidir treballar conjuntament en l’organització d’actes culturals i commemoratius entorn de l’exili i la deportació. El batlle d’Elna, Nicolas Garcia, agraeix tornar a treballar amb la Generalitat i l’esforç invertit per a signar aquest conveni, que permetrà entrar a la Maternitat en actes oficials.
La Maternitat d’Elna
Al desembre de 1939 la voluntària i mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz va habilitar al castell de Bardou una maternitat per atendre les dones embarassades dels camps de refugiats, per encàrrec de l’entitat suïssa Servei Civil Internacional. La maternitat va funcionar fins a l’abril de 1944, quan va haver de tancar per la pressió dels nazis. Hi van néixer prop de 600 infants.
Actualment, el castell de Bardou disposa del centre d’interpretació de la Maternitat Suïssa d’Elna, amb espais per a exposicions i activitats relacionades amb la retirada de 1939 i l’atenció a les refugiades. L’Ajuntament d’Elna va adquirir el castell l’any 2005.
La consellera de Justícia ha definit la història d’Elna com un exemple de sororitat molt rellevant en la commemoració del 8 de març. Recorda i denúncia que les dones han sigut les que més han patit les conseqüències dels conflictes armats i la repressió de les guerres i postguerres. “Hem de recordar i dignificar el seu patiment. El que va significar en el passat, en el present i de cara al futur perquè no torni a passar”, ha reforçat.
La Xarxa d’Espai de Memòria Democràtica
La Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica agrupa un conjunt de llocs representatius de la lluita per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica. Actualment està coordinada pel Memorial Democràtic, de la Generalitat –que depèn del Departament de Justícia– encarregat de commemorar, documentar i difondre la memòria democràtica.
