La Generalitat i la Diputació de Girona impulsen una prova pilot amb informadors a les gorgues i zones de bany

La Generalitat i la Diputació de Girona han engegat una prova pilot per evitar la massificació i l’incivisme a les gorgues i zones de bany dels rius de la demarcació. Entre juliol i agost, una dotzena d’informadors es repartiran per diferents espais, que no formen part de zones protegides, per conscienciar els qui vagin a banyar-se. A més, també recolliran informació sobre les pressions que reben aquests espais (per exemple, si detecten actes de vandalisme, animals deslligats, conflictes amb els veïns…). La prova pilot, que es porta a terme en vuit municipis i al llarg de la conca del Ter, s’afegeix a aquelles altres mesures que ja han dut a terme diferents ajuntaments gironins per evitar la sobrefreqüentació a rius i gorgues.

La massificació en espais naturals és un problema que, amb la pandèmia, ha anat en augment. Com ha admès la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, “la manca de coneixement” dels visitants, lligada també a l’incivisme, han posat “en tensió” aquestes zones. A les comarques gironines, de fet, ja hi ha casos d’ajuntaments que han hagut de restringir l’accés a gorgues i a part dels cursos fluvials.

Ara, a aquesta feina s’hi afegeix també una prova pilot que han impulsat la Generalitat i la Diputació de Girona. I que sobre terreny, es concreta amb la presència d’una dotzena d’informadors que es repartiran a diferents punts de rius i rieres de la demarcació. Són llocs que no formen part de zones protegides, però que a l’estiu solen ser molt freqüentats.

En concret, aquests informadors es trobaran a gorgues i platges fluvials de Canet d’Adri, Santa Pau, Vidrà, Camprodon, Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, la Vall d’en Bas, Sales de Llierca i a diferents punts del riu Ter. “L’objectiu és promoure un ús responsable d’aquests espais, i evitar-hi doncs aglomeracions i conductes incíviques”, ha concretat la consellera.

Per impulsar aquest pla, la Generalitat ha fet una aportació de 360.000 euros. La prova pilot, precisament, comença a les comarques gironines perquè és aquí on ja s’han detectat tensions a gorgues i espais fluvials. I de fet, aquesta dotzena d’informadors s’afegiran també a les iniciatives que ja han finançat alguns consistoris per evitar sobrefreqüentacions, sobretot al curs del Brugent (les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols) i la zona de Sadernes (Tortellà, Montagut i Oix i Sales de Llierca).

Voluntat “pedagògica”

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, subratlla que els informadors tenen sobretot “voluntat pedagògica”. Explica que la prova pilot s’ha plantejat “amb visió de conca” -és a dir, prenent com a referència els cursos de rius i rieres- i que “la informació serà clau”.

“Entenem que la ciutadania s’ha d’anar-hi adaptant, i per això la vocació és pedagògica; tot i que això no treu que, si algú no fa cas, els Agents Rurals l’acabin sancionant”, ha dit Barnadas. Amb aquest objectiu, de fet, en paral·lel als informadors que es mouran sobre terreny, la Generalitat també engegarà una campanya -entre d’altres, a xarxes socials- per informar sobre quines són les actituds que ha de tenir la ciutadania quan vagi a banyar-se a rius i gorgues.

Recollir informació

La Diputació de Girona coordinarà l’equip d’informadors i la fundació Emys, una entitat ambiental sense ànim de lucte, és qui s’encarregarà de formar-los. En paral·lel a la tasca pedagògica, els informadors també anotaran informació sobre l’estat en què es troben els diferents espais fluvials i les pressions que reben.

Per exemple, si a la zona hi ha cartells informatius, si la gent que hi va amb animals els porta deslligats (cosa que pot comprometre l’ecosistema), si per accedir-hi passen per propietats privades, si hi ha deixalles a la zona, si la gent té actituds incíviques… Tot això, un cop passat l’estiu, s’analitzarà. I a partir d’aquí, es veurà si cal aplicar algun tipus d’acció concreta a cadascun dels diferents espais.

Entre els llocs on hi haurà informadors s’hi troben, per exemple, les gorgues de la Font de la Torre de Canet d’Adri (Gironès). Aquí, per accedir-hi, s’ha d’aparcar a la zona del pavelló i caminar uns deu minuts a peu. A més, també cal demanar cita prèvia (cosa que, si cal, es pot fer des del mateix lloc estant mitjançant un codi QR).

Dos dels informadors que formen part del pla pilot expliquen que, sobretot, allà on els cal incidir més és en l’aparcament. “Amb aquesta calor, la gent es queixa si ha de caminar i vol deixar el cotxe quan més a prop millor; i a vegades, amb la cita prèvia, tampoc volen fer massa cas”, diu un d’ells, Alfons Teixidor. “A vegades hi ha gent que discuteix, però acaba marxant; però d’altres es posen més ferms, i no podem fer massa cosa més que acabar trucant al 112”, hi afegeix el seu company, Marc Izquierdo.

Pla d’usos i model de gestió

L’estiu passat, davant aquesta problemàtica, la Diputació de Girona i la Fundació Emys ja van impulsar un model pioner de gestió d’ús públic de les gorgues. Es tracta d’un document que té el propòsit de crear pautes de treball replicables en diferents espais de la demarcació amb problemàtiques similars en aquest àmbit.

Totes aquestes solucions estan redactades en unes memòries executives, on s’hi identificaven els impactes derivats de la sobrefreqüentació en rius i gorgues d’interior, i s’hi proposaven mesures per racionalitzar-ne l’accés i trobar un equilibri entre la conservació de l’espai i l’ús i gaudi recreatius.

Prèviament, a través de processos participatius, s’havien mantingut reunions amb representants municipals, veïns i propietaris per conèixer la seva opinió sobre la situació, identificar les seves principals preocupacions i buscar solucions de consens.

Aquest model també inclou ordenances municipals tipus per tal que els ajuntaments les adaptin al seu cas concret i les aprovin. És el cas, per exemple, de la regulació a l’accessibilitat al medi natural, l’aparcament o la taxa per cobrir les despeses de la gestió de l’aparcament, entre d’altres.

Fins al moment, s’han redactat memòries valorades en catorze municipis de les comarques gironines, que ho han sol·licitat a través del Pla de Serveis del Servei de Medi Ambient.