La flota d’arrossegament de les comarques tarragonines comença la veda biològica de dos mesos que porta a terme, des de fa dècades, entre l’1 de maig i l’1 de juliol. A Tarragona i Cambrils dijous ha estat el darrer dia que les barques han sortit a la mar, mentre que a l’Ametlla de Mar i l’Ampolla encara feinegen aquest divendres. Després d’un 2020 molt complicat per la covid-19, la present campanya acaba amb unes captures i uns preus raonables. El sector, però, es mostra preocupat per la pressió sancionadora de les administracions i per les noves normatives europees que plantegen retallar dies d’activitat de pesca i col·locar càmeres de videovigilància a bord de les embarcacions. Aquestes polítiques, alerten, els aboquen a desaparèixer.
Una seixantena de barques de l’arrossegament quedaran aturades a partir d’aquest dissabte a la demarcació: 24 de Tarragona, 21 de l’Ametlla de Mar, 10 de Cambrils i 3 de l’Ampolla. Després de molts anys, enguany les quatre embarcacions gamberes de Tarragona també s’aturen l’1 de maig -i no un més mes tard- per la manca de captures d’aquest crustaci. Les barques de la Ràpita i les Cases d’Alcanar, de la seva banda, pararan durant els mesos de juliol i agost.
L’aturada biològica té com a objectiu afavorir el creixement del peix i la regeneració del fons marí, i enguany arriba en un context més favorable que no pas el 2020. Fa un any la meitat de barques d’arrossegament de la demarcació estava amarrada a port amb un ERTO per la covid i la flota venia de patir fortes pèrdues pels efectes del Gloria. Els darrers mesos els ingressos i les captures s’han situat a un nivell normal, malgrat alguns problemes amb el brom o llapó -un fenomen natural que genera fitoplàncton i col·lapsa les xarxes-.
Mentre duri la veda, els mariners se n’aniran a l’atur i els armadors quedaran pendents de rebre els ajuts a la paralització temporal. Fonts de la Direcció General de Pesca expliquen a l’ACN que preveuen subvencionar les embarcacions pels dies hàbils de parada que facin, tal com ja va passar l’any 2020. L’import, però, encara s’ha d’aprovar en la Conferència Sectorial amb les comunitats autònomes i, posteriorment, la Generalitat elaborarà la convocatòria d’ajuts del Fons Europeu Marítim i Pesquer (FEMP).
El sector se sent amenaçat per la Unió Europea
El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, explica a l’ACN que la campanya ha estat “dramàtica”, però no pas per les captures ni els preus, sinó per les normatives “cada cop més dures” que “aclaparen” i “fan avorrir” els pescadors. El sector recel·la, principalment, del pla europeu de pesca. Segons Ortiz, la veritable “intenció oculta” que hi ha al darrere d’aquest pla és “acabar amb el sector pesquer del Mediterrani”.
Un dels punts que preveu la normativa és reduir els dies de pesca de la flota de l’arrossegament en pro de la sostenibilitat. Des de Catalunya, però, s’ha plantejat una proposta per tancar temporalment divuit zones del litoral -que sumen una superfície d’uns 400 quilòmetres quadrats- i prohibir-hi la pesca del rap, el lluç, la gamba o l’escamarlà, amb l’objectiu de facilitar la recuperació d’aquestes espècies i la regeneració del fons marí. El pla encara s’està negociant.
Ortiz recorda que les confraries tarragonines van ser pioneres a l’hora de fer una aturada biològica de dos mesos i constata que els dies d’aturada voluntària i els festius ja suposen una retallada de jornades considerable. El patró de la Nova Tortosina, Ramon Budesca, admet que tenen “molta por” que pescar deixi de ser rendible. A més, recorda que fa anys que a Tarragona arrosseguen un problema de captures. “Pel motiu que sigui, el peix no es regenera. No surt ni peix blau, ni maires, ni lluç. No sabem què està passant aquí”, adverteix aquest patró del Serrallo.
El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, critica que les normatives europees s’impulsin sense escoltar les confraries ni les federacions pesqueres. En la seva opinió, només “intenten acabar amb el sector” però no resolen problemes “com la superpoblació de tonyines, que devoren tot el peix blau, el blanc i el que se’ls posi al davant”. “D’això no volen parlar-ne”, constata.
El patró de la Nova Tortosina, Ramon Budesca, considera que “no hi ha cap futur” per a l’arrossegament tarragoní. Com menys barques quedin, avisa, més car hauran de vendre el peix i, si això passa, els peixaters optaran per importar producte de fora. A més, exposa que a la generació majoritària -la dels 70- només els queden “set o vuit anys de treballar”. “A partir d’aquests anys, de 24 barques d’arrossegament a Tarragona podrien quedar-ne només cinc. La cosa es presenta molt malament”, vaticina.
Rebutgen càmeres de videovigilància a les barques
D’altra banda, Ortiz veu com “una agressió a la llibertat” la possibilitat que s’obligui a col·locar càmeres de vigilància a les barques. El Parlament Europeu ha aprovat recentment la instal·lació obligatòria de càmeres per controlar l’obligació de desembarcament de les captures a un “percentatge mínim” de vaixells de més de 12 metres en situació de “risc greu d’incompliment”. Si el Consell ho avala, les càmeres també s’imposaran com a sanció en cas de cometre dos infraccions greus o més.
En aquesta línia, la Confraria de Tarragona està molt enutjada per les multes “desaforades” de “4.000 o 5.000 euros” que l’Estat imposa a les barques. Segons Ortiz, no es tracta de multes per capturar peix petit o per pescar en fons prohibits, sinó per “alguns diaris electrònics que s’han deixat de fer”. El president de la confraria tarragonina critica que l’administració opti per “la norma més restrictiva possible” i que els recursos que presenten gairebé no tenen possibilitat de prosperar.
“La flota s’ha reduït mes d’un 50% els darrers anys i de pescadors gairebé no en quedaran. Què estan buscant? La intenció és acabar amb el sector pesquer, especialment al Mediterrani”, insisteix Esteve Ortiz. Mentre tot això passa, avisa el president de la confraria del Serrallo, no es parla dels interessos d’importants lobbies. “La mar del Senegal l’estan explotant de forma desmesurada i les persones que arriben en pasteres ho fan perquè s’han carregat el seu sistema de vida: la pesca artesanal”, lamenta.
