Un emotiu acte al cementiri dels Reguers ha tancat el procés de recerca i recuperació dels restes mortals del maqui aragonès Francisco Serrano amb el lliurament de les restes mortals a la seva família, que les enterrarà al seu poble natal. El guerriller va morir durant l’assalt a una masia de la zona el 3 d’agost de 1954 i les seves restes van ser inhumades en una fossa al cementiri de la població. L’excavació al cementiri i recuperació de les restes, que van poder ser identificades gràcies al creuament de l’ADN amb el de la seva filla, ha permès tancar amb èxit el procés. La mateixa filla i la neta de Serrano han recollit la caixa amb les despulles per traslladar-les i enterrar-les al seu poble natal, a Castellote (Terol).
La filla del guerriler, Lídia Serrano, va inscriure el cas al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat i a través del govern d’Aragó van demanar a l’Ajuntament de Tortosa que s’obrís la fossa. A finals de l’any passat, la Direcció General de Memòria Democràtica va decidir posar fil a l’agulla i va iniciar la recerca per tancar un cas que els veïns dels Reguers coneixien des de fa dècades.
Les excavacions efectuades en el punt inicialment assenyalat per testimonis i que determinava l’estudi previ, just tal costat d’una paret del cementiri, van donar els seus fruits: els arqueòlegs van trobar el cos d’un home, de boca terrosa i sense taüt, amb un tret de bala a la pelvis dreta, tal i com va confirmar en el seu moment l’autòpsia. L’encreuament de l’ADN de les restes aparegudes amb el perfil genètic de la filla n’ha confirmat la identitat.
Ara, al cementiri dels Reguers, una placa al mateix lloc on havia la fossa recorda el maqui, la seva història i el procés de recuperació de les seves restes. És el primer lloc que ha visitat la filla del guerriller, visiblement emocionada, només accedir al cementiri. Durant l’acte oficial, les restes del seu pare s’han dipositat, provisionalment, en una caixa preparada per efectuar el trasllat al seu poble natal, on serà enterrat per la família. Lídia Serrano, de 84 anys, també ha pogut recuperar alguns botons de la roba que portava quan va ser enterrat fa gairebé set dècades.
“Avui és un dia molt especial i molt esperat. No pensàvem que això arribés. Estem emocionades, contentes i agraïdes a tothom que ho ha fet realitat”, ha manifestat, visiblement emocionada, la neta de Serrano, Ángeles Castel. La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha refermat la voluntat de la Generalitat, amb actuacions com aquesta, és la de recuperar les restes, identificar-les i lliurar-les a les famílies, “sempre que és possible”. “Obrim fosses per tancar dols. Esperem que avui es tanqui un d’aquests dols, que la família de Francisco Serrano tanqui aquest dol. Esperem que després de més de 60 anys pugueu descansar”, ha manifestat Domènech.
El maqui Francisco Serrano va morir la nit del 3 d’agost de 1954. Juntament amb ‘La Pastora’, formant part de la seva partida, van assaltar la masia dels Nomen amb la intenció de segrestar la filla de la família, per després reclamar diners i menjar a canvi, però un dels germans de la noia, que tenia una pistola, va disparar Serrano. Tot i que va poder fugir malferit, el van trobar mort l’endemà prop del barranc de Vallcervera, no molt lluny de la masia. L’agutzil i el sereno dels Reguers van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra, en una fossa, no se sap si amb taüt o sense. ‘La Pastora’ va marxar a Andorra després d’aquell assalt.
La filla del guerriller aragonès antifranquista tenia divuit anys quan la Guàrdia Civil els van comunicar que el pare havia mort i els van ensenyar una foto. En cap moment, però, els van permetre recuperar el cos ni visitar la tomba. Gairebé setanta anys després, Francisco Serrano s’ha convertit la novena persona identificada amb el Programa d’identificació genètica de la Generalitat, un sistema que disposa de base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses.
