La Diputació de Girona creu que el parc eòlic marí projectat al golf de Roses tindrà un impacte “enorme

Amb aquesta premissa, la Diputació recorda també que la zona on es projecta el parc està molt a prop de dues reserves marines i que, a més, aquesta és una de les principals zones de concentració de petits peixos pelàgics del Mediterrani ibèric. Això provoca, a la vegada, que sigui una important àrea marina d’alimentació de diverses espècies. L’informe també es refereix a l’impacte que tindrà “qualsevol de les alternatives” que es plantegen per al traçat terrestre. “Han de creuar un parc natural catalogat com a ZEC”, remarca l’informe.

Una econòmica basada en el sector serveis

El document també fa especial incidència en l’impacte socioeconòmic per a la zona afectada. En aquest sentit, recorda que l’Alt i el Baix Empordà tenen una estructura socioeconòmica fonamentalment basada en el sector serveis i que l’activitat nàutica hi té també un pes important, amb més de 7.000 punts d’amarrament recreatius entre els ports de l’Estartit, l’Escala, Empuriabrava i Roses. A més, remarca, cal tenir en un compte que els estudis conclouen que un dels elements que més en valor posen els visitants turístics és la qualitat del paisatge.

“Es tracta, doncs, d’un territori amb una gran dependència socioeconòmica del turisme i de la població estacional, que té el paisatge com a gran atractiu”, assegura l’informe. Per això, conclou que el parc “amb les dimensions proposades” tindrà un impacte “enorme” en el paisatge marí, “amb la modificació de la línia de l’horitzó al llarg de quilòmetres de costa i, si la línia de transport d’energia no se soterra, també en la terrestre”. A més, veu més que probable la prohibició de la navegació dins del parc que podria tenir un efecte “de fuga d’embarcacions recreatives cap a altres zones sense limitacions per a la navegació”.

Respecte de l’activitat agrària de l’Empordà, remarca que la seva estructura “minifundista” comporta que una afectació parcial a una finca de petites dimensions pugui fer “inviable” el cultiu de tota la finca i no només l’àrea afectada pel pas de la línia elèctrica.

L’informe també fa èmfasi en el fet que el projecte consideri que l’Empordà és l’única zona viable per a la implantació del parc “sense especificar quins han estat els resultats en les altres zones estudiades” i sense justificar amb “dades” l’exclusió d’altres espais “menys fràgils des del punt de vist ecosistèmic, menys depenents de l’activitat turística i més propers a grans centres de consum elèctric”.

A més, remarca que cal tenir en compte les aturades de producció en episodis de forts vents, “més freqüents a la costa de l’Empordà que en altres zones del litoral” o els temporals recurrents que l’àrea mediterrània esta patint en els últims anys. A tall d’exemple, citen el temporal Gloria o la Filomena.

Per tot plegat, consideren que hi ha diversos aspectes (especialment, els vinculats amb l’impacte en espècies de la zona) que cal analitzar amb més profunditat i que l’elecció de l’Empordà per fer un parc d’aquestes característiques no és “compatible” amb la conservació del bon estat ambiental ni amb la conservació del paisatge. “Tindrà un impacte socioeconòmic clarament negatiu sobre la població afectada”, insisteix el document.

Amb tot, l’ens conclou que ni la ubicació ni les dimensions del projecte són “adequades” a la sensibilitat ambiental de la zona i són “incompatibles” amb el model socioeconòmic del territori afectat. “Els impactes que generaria el projecte no justifiquen els beneficis respecte de la descarbonització de la producció d’energia”, insisteixen des de la Diputació. Per això, creuen que, de totes les alternatives que consten al document inicial, s’hauria d’escollir la 0. O el que és el mateix: la no realització del projecte.

“Redimensionar” el projecte o fer una prova pilot

Malgrat això, l’ens planteja un seguit de consideracions en cas que es decideixi mantenir l’Empordà com a zona escollida i continuar amb la tramitació de l’alternativa escollida al document inicial. Entre elles, planteja una reubicació del parc separant-lo de la zona ZEPA, que a més és la zona amb un major albirament de cetacis, i situar-lo cap a l’Est sobre unes fondàries d’entre 150 i 300 metres. També proposa redimensionar el parc seguint un model de producció energètica distribuïda. “La iniciativa de 500 MW ampliables a 1GW representaria una de les majors plantes de generació marina eòlica d’Europa, només superada per alguna planta existent a la costa dels Països Baixos”, remarca el document. A més, afegeix que aquest parc tindria la particularitat que s’ubicaria al Mediterrani, un mar “de gran fragilitat i amb una alta biodiversitat i elevada concentració d’activitats”.

En relació a això, proposa una implantació per fases amb una fase inicial “pilot” de dos o tres aerogeneradors que permetés analitzar-ne l’impacte real. “Una menor dimensió del parc tindria un efecte menor en espais protegits, en espècies amenaçades i sobre el paisatge”, remarquen, tot afegint que també seria “més compatible” amb el model socioeconòmic de la zona. També plantegen el soterrament total de la línia de transport d’alta tensió que s’ha de fer per terra, entre d’altres.

Una guia per als ajuntaments

El document s’ha fet arribar als ajuntaments afectats, a qui el Ministeri ha fet consultes prèvies. El conseller comarcal de Medi Ambient a l’Alt Empordà i alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, diu que l’objectiu és donar una resposta conjunta i, sobretot, ajudar els municipis petits que no tenen recursos ni mitjans per elaborar informes d’aquestes característiques.