La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha visitat aquest dimarts l’escorxador de Manlleu per anunciar una inversió de 150.000 euros per ajudar a finançar les obres de millora de l’equipament. Els veïns fa anys que es queixen de les pudors i sorolls i aquestes obres han de permetre minimitzar-los. En global, el projecte de rehabilitació sumaria uns 650.000 euros i la societat responsable de la instal·lació -Escorxador Manlleuenc d’Artesans- confia que la Generalitat els atorgui una subvenció d’uns 300.000 euros. La resta de diners l’assumirien ells mateixos. El president de l’escorxador, Josep Pujades, ha explicat que està previst que al gener ja puguin tenir feta la coberta que permetrà evitar els sorolls i les olors.
L’escorxador de Manlleu és l’únic escorxador de baixa capacitat que queda a Osona i dels pocs que hi ha a Catalunya, juntament amb el de Ripoll. A Manlleu s’hi sacrifica bestiar boví, oví i cabrum en petites partides per al consum de proximitat i dona servei als carnissers i ramaders de les comarques d’Osona, el Lluçanès i la Garrotxa. Segons la societat que gestiona l’equipament en depenen unes 170 famílies. Fa temps que els gestors de la instal·lació treballen en un projecte per poder adequar les instal·lacions i minimitzar les molèsties als veïns i, de fet, la comissió d’urbanisme de la Catalunya Central ja va donar-hi llum verda.
L’escull, però, eren els diners, ja que el pressupost global del projecte suma uns 650.000 euros. Ara, però, una inversió de la Diputació de Barcelona de 150.000 euros permetrà executar la primera fase del projecte que consisteix en la construcció d’una coberta que ha de permetre acabar amb les molèsties als veïns. “Al gener del 2024 hem de tenir feta la coberta i acabarem amb el problema més gran que tenim, que són les molèsties als veïns”, ha exposat el president de l’escorxador, Josep Pujades. En aquest sentit, Pujades ha dit que per les següents fases, que serien les millores interiors de l’equipament, no hi ha tanta pressa i es poden anar fent “mica en mica”.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha fet l’anunci aquest dimarts durant una visita a l’escorxador, en què ha remarcat que aquest ajut permetrà “transformar i actualitzar” les instal·lacions. Moret ha recordat que l’any 1947 quan va néixer l’escorxador es trobava situat a les afores de la ciutat, però ara està envoltat d’habitatges i, per tant, “és obvi que ha de complir amb tots els requeriments ambientals i de convivència amb els veïns”.
De la seva banda, l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha dit que aquest dimarts és un dia important perquè “s’està en vies de solucionar un problema històric, no només per a Manlleu, sinó també per a tota la comarca i més enllà de les nostres fronteres”. Rovira ha recordat que hi havia “molta preocupació” entre la població i els petits productors de la zona per la situació de l’escorxador. “Com a Ajuntament estem compromesos en ajudar a l’escorxador perquè pugui fer la seva activitat amb tota la legalitat i complint els requisits perquè els veïns no tinguin cap perjudici”, ha apuntat el batlle.
Els veïns volen que es traslladi l’activitat
Els veïns més propers a la zona de l’escorxador consideren que la renovació de l’equipament és només “un pedaç” i reclamen que es traslladi l’activitat a un altre lloc. “Aquesta inversió no soluciona el problema. Nosaltres paguem els impostos igual que tothom, per tant, volem viure en una casa digna i que aquesta activitat no segueixi aquí”, assegurava una de les veïnes en declaracions als mitjans. Aquesta veïna relata que no poden estendre la roba a l’exterior perquè s’impregna de les males olors que provenen de l’escorxador o que pateixen sorolls constants. Per tot plegat, els veïns afectats demanen que l’activitat es traslladi a un polígon industrial i que als terrenys on ara hi ha l’escorxador s’hi faci una zona verda.
Pel que fa al trasllat, fonts de l’Ajuntament han explicat que s’ho havien plantejat però que això no és possible, ja que per seguir la normativa actual cal que l’escorxador estigui almenys a 500 metres de distància d’una granja i no hi ha cap ubicació que compleixi aquests requisits.
