La Comissió territorial d’Urbanisme avala un Pla especial urbanístic per potenciar el cultiu del pistatxo a l’Urgell

El projecte també preveu recuperar les edificacions patrimonials de la finca, composades per la masia, un convent i una església, coberts agrícoles auxiliars i dos patis. Es tracta d’un conjunt patrimonial de formació històrica progressiva, que abraça des de l’època medieval -segle XIV-, amb notícies històriques d’arqueologia ibèrica per la proximitat al Tossal del Mor, fins a l’època eclèctica d’influències noucentistes -s.XIX-, bastida pels monjos cistercencs exclaustrats del sud de França.

Ordenació de l’accés als gorgs del riu Rialb

D’altra banda, la Comissió ha aprovat el projecte per adequar uns espais de bany als gorgs del riu Rialb amb uns llocs d’aparcament per a uns 50 vehicles, dins el terme de la Baronia de Rialb. Els aparcaments s’han de distribuir al llarg de la pista de muntanya al costat del riu, en un tram d’aproximadament 3,2 quilòmetres. Es tracta d’alliberar la pista forestal de cotxes, generat per l’augment d’atracció turística del territori.

El projecte també preveu rehabilitar i condicionar el Moli del Coix i els seus voltants, per instal·lar un punt d’oci i lleure. Aquest punt pretén equipar la zona dels gorgs amb barbacoes, taules i bancs a més de serveis sanitaris. Els vianants hi accediran a través d’unes escales que donaran accés descendent des del pàrquing, seguint el traçat de la topografia existent.

Llum verda al POUM de Ribera d’Ondara que ordena 12 nuclis del municipi

Urbanisme també ha donat l’aprovat definitiu aquest dijous al POUM de Ribera d’Ondara. El Pla territorial parcial de Ponent assenyala una estratègia de desenvolupament moderat als nuclis dels Hostalets i Sant Antolí i Vilanova, amb una extensió urbana admissible de l’ordre del 30% de la superfície de l’àrea urbana consolidada existent, que aplicant el factor de correcció pels nuclis petits, suposa una extensió urbana admissible d’unes 5,71 ha.

Segons indica el POUM, als nuclis de Sant Antolí i Vilanova-Els Hostalets, es preveu un creixement residencial en àmbits de 2,03 ha i 0,80 ha en sòl urbanitzable delimitat, que en total sumen 2,83 ha, superfície clarament inferior a les 5,71 ha màximes admissibles. Als nuclis de Sant Pere dels Arquells, Rubinat, Briançó, Pomar i Llindars es preveuen petites operacions de millora i compleció del sòl urbà, mitjançant polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana, en compliment de l’estratègia assignada pel planejament territorial.

A més, a Rubinat i Briançó es classifiquen de sòl urbanitzable delimitat dues peces destinades a sistemes d’equipaments i d’espais lliures i zones verdes. En el nucli de Montlleó es delimita un Pla de millora urbana, que engloba gairebé la totalitat del nucli, per tal de permetre la seva recuperació, mentre que a Montpalau, Gramuntell, Sisquella i Montfar, la proposta de pla reconeix el sòl urbà classificat per les normes de planejament vigents, amb alguns ajustos, que en conjunt la Comissió d’Urbanisme ha valorat positivament. Pel que fa el Mas Claret, el pla manté la classificació de sòl no urbanitzable.

Creixements en habitatge i activitat

En conjunt, el POUM de Ribera d’Ondara preveu un potencial de 59 habitatges en àmbits i sectors, sense considerar els solars buits, que s’adequa a les necessitats i previsions de creixement estimades en la documentació justificativa aportada.

Pel que fa als creixements per activitat econòmica, es preveu un sector de sòl urbanitzable delimitat, de 9,18 Ha de superfície, per ubicar les cessions per a sistemes públics en continuïtat de les trames urbanes dels nuclis de Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Rubinat. La delimitació d’aquest sector respon a la voluntat de mantenir i possibilitar l’ampliació d’una activitat econòmica existent, l’empresa Pet Food, legalment implantada en sòl no urbanitzable.

Aprovació del POUM de Tarrés que consolida el nucli urbà

La Comissió territorial d’Urbanisme de Lleida també ha donat llum verda definitiva al POUM de Tarrés. El document defineix una estructura del municipi que, a grans trets, segueix les pautes bàsiques del Pla territorial parcial de Ponent, assumint el model urbanístic del document previ a l’aprovació provisional, que reforça l’eix del carrer Montserrat com a element estructurador lineal dels nous creixements, plantejats per consolidar el nucli urbà.

La proposta de creixement suposa un 18,30% de la superfície consolidada actual. Cal esmentar la proposta d’un polígon d’actuació urbanística d’ús industrial, destinat a acollir els petits tallers i indústries locals de petit format, atès que actualment no existeix al municipi sòl destinat a aquestes activitats.