La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es passen la responsabilitat sobre qui ha de fixar el cabal ecològic del riu Siurana. Si fins ara l’ACA sempre havia defensat que les competències en la matèria són de la CHE, l’esborrany del nou Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per l’organisme estatal que s’ha publicat aquesta setmana explicita que els volums mínims d’aigua “estan pendents del resultat del procés de concertació de l’ACA en el marc de la Taula del Siurana”. Mentrestant, el riu Siurana està sec en diversos trams des de fa unes setmanes i els municipis que se n’abasteixen ja han hagut de recórrer a la canonada del Topograpo que fa la captació al pantà de Siurana per tenir subministrament.
L’esborrany del nou Pla Hidrològic de l’Ebre fixa cabals ecològics en 686 masses d’aigua de la conca, respecte els 69 anteriors, i incorpora la reducció d’aportacions pel canvi climàtic. En l’única en la qual la CHE no pren cap decisió és en la del Siurana i en el document apunta que els cabals ecològics estan pendents del resultat de la Taula del Siurana. Aquesta taula, en la qual s’hi reuneixen organismes públics, administracions locals, entitats ecologistes i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, es va constituir el desembre del 2018 però tan sols ha mantingut cinc reunions, l’última de les quals va ser fa més d’un any. Grups ecologistes han demanat reiteradament que es reprenguin les sessions de treball.
Aquesta decisió de la CHE ha arribat després de que en els documents preparatoris del nou Pla Hidrològic, sí que es plantegessin cabals concrets. Així, a l’Esquema Provisional de Temes Importants es proposava un flux mínim de 37 litres per segon, de mitjana anual. Una xifra que quasi doblava els 20 l/s que l’ACA allibera actualment, però que per grups com la Plataforma del Siurana són “totalment insuficients” per garantir la vida al riu.
Amb tot, fonts de l’ACA han reiterat a l’ACN que la “competència per a la implantació de cabals ambientals és de l’Estat” i que és “la CHE qui ha els ha d’incloure en la seva planificació hidrològica”. En referència a la Taula del Siurana, des de l’organisme català han explicat que la Generalitat “ha seguit treballant” en els darrers mesos “a nivell tècnic, tant en una proposta de cabals ambientals com en l’anàlisi de mesures per a incrementar l’ús de l’aigua regenerada en aquest àmbit”.
Alhora, han afegit: “qualsevol decisió que es vulgui plantejar per a una proposta de cabals del riu Siurana s’abordarà i es consensuarà en aquesta taula, un cop estigui constituït de manera total el nou Govern i es pugui reprendre aquest espai de diàleg”. La proposta que en surti, posteriorment “es traslladarà a la CHE”, han apuntat.
Sense aigua al riu
Paral·lelament a la problemàtica dels cabals ecològics i de la Taula del Siurana, el riu està sec en diversos trams des de fa unes setmanes. Així, entre Poboleda i Torroja del Priorat “està sec del tot”, assegura Santi Borràs, membre de la Plataforma Riu Siurana. Més avall, entre Gratallops i Bellmunt del Priorat la situació es repeteix en molts sectors, si bé en algunes zones encara queden tolls gràcies a l’aportació d’aigua que fan alguns barrancs. Tot plegat, juntament amb el cabal que es deixa anar des del pantà de Siurana, fa que en determinats indrets “la fauna aguanti mínimament”, si bé pels ambientalistes “és del tot insuficient”.
L’absència d’aigua també condiciona el dia a dia dels habitants dels municipis del Priorat que en depenen. Especialment els que formen la mancomunitat del Topograpo (Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera). “Amb el transvasament cap a Riudecanyes es deixa d’enviar aigua al riu i en aquesta època, com quasi cada any, hi ha mancança”, ha comentat Xavier Gràcia, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Gratallops. Això ha fet que ja hagin hagut d’engegar la canonada del Topograpo que té l’origen al pantà de Siurana.
“És un problema”, ha manifestat Gràcia, perquè qualsevol avaria a la canonada deixa sense subministrament els municipis i perquè els pagesos tenen més dificultats per regar. De fet, ha assegurat que en el cas de Gratallops la infraestructura només serveix per a ús de boca. “El que més ens sorprèn és que tenim dependència total del Siurana i no podem fer cap altra captació que la de la canonada”, ha assenyalat, a diferència de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes que té permisos per derivar l’aigua cap al Baix Camp un cop aquesta ja ha sortit del pantà de Siurana.
