La renda per habitant a Catalunya era de 17.600 euros el 2018, xifra que suposa un creixement del 2,1% en relació amb l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), pràcticament totes les comarques han incrementat la renda per habitant, encapçalades per la Cerdanya (6,6%), el Solsonès (6,2%), l’Aran (5,8%) i el Montsià (5,7%). A l’altre extrem, el Ripollès i l’Alta Ribagorça són les úniques comarques que han disminuït de renda, del -0,7% i del -1,1%, respectivament. Amb la publicació de les dades del 2018, l’Idescat amplia el detall de la informació territorial i ofereix les estimacions de la renda pels municipis entre 1.000 i 5.000 habitants; això suposa oferir nova informació per a 238 municipis.
Els 456 municipis estudiats representen el 97,7% de la renda total catalana i el 98,2% de la població. Les comarques amb la renda per habitant més elevada continuen sent el Barcelonès, amb 19.800 euros per habitant, que supera en un 12,3% la mitjana catalana, seguida pel Baix Llobregat (18.300 euros), que supera en un 3,7% la mitjana. Per sobre la mitjana també se situen el Garraf i el Vallès Occidental, totes dues amb una renda per habitant de 17.900 euros i per primera vegada també el Maresme, amb 17.800 euros.
En sentit contrari, hi ha un grup de sis comarques que tenen un nivell de renda inferior al 20% de la mitjana catalana: les Garrigues i la Terra Alta amb 14.000 euros per habitant, el Baix Ebre (13.900 euros) i, a la cua, l’Alt Urgell i la Noguera, totes dues amb una renda per habitant de 13.800 euros i el Montsià amb 12.900 euros.
L’increment de la renda de les famílies a Catalunya el 2018 (2,1%) s’explica pel creixement dels principals components dels seus ingressos: la remuneració d’assalariats va créixer un 4,3%, l’excedent brut d’explotació un 2,3% i les prestacions socials un 4,7%.
La remuneració d’assalariats representa el 58,6% dels principals ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques el 2018. El Gironès i el Baix Llobregat són les comarques amb una proporció més alta d’ingressos procedents dels salaris, un 62,2% i un 61,6%, respectivament.
Pel que fa als ingressos procedents de rendes empresarials i professionals, la Cerdanya és la comarca que té un excedent brut d’explotació més elevat (34,5%), més de 12 punts per sobre la mitjana del conjunt de Catalunya (21,9%). El Pallars Sobirà (31,9%), l’Alta Ribagorça (31,4%), la Terra Alta (31,1%) i el Priorat (30,3%) també mostren excedents bruts d’explotació superiors al 30%.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,5% del total d’ingressos. El Berguedà és la comarca on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (29,6%), seguida de la Terra Alta (26,3%) i el Ripollès (26,1%). La Cerdanya (14,7%) i l’Aran (14,6%), en canvi, són les comarques on les prestacions socials són proporcionalment menors.
Només 1 de cada 4 municipis de més de 1.000 habitants se situa en una renda per habitant per sobre la mitjana
Dels 456 municipis estudiats, 338 se situen en una renda per habitant per sota de la mitjana catalana (17.600 euros) i només 118 per sobre d’aquesta. Entre els municipis amb una renda per habitant més elevada se situen 6 municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants: Peralada (30.900 euros), Riudarenes (30.500 euros), Vallromanes (23.200 euros), Cabrera de Mar (22.800 euros), Sant Vicenç de Torelló (21.600 euros) i Caldes d’Estrac (21.600 euros). En les primeres posicions també trobem municipis grans com Sant Cugat del Vallès, amb 24.800 euros per habitant, i Barcelona, amb 21.500 euros, tots amb rendes per habitant que superen més d’un 20% la mitjana catalana.
A l’altre extrem, la majoria de municipis amb les rendes més baixes són municipis de menys de 5.000 habitants (13 de 20) i situats al sud i interior de Catalunya. Hi ha un grup de 7 municipis que presenten una renda per habitant un 30% inferior a la mitjana catalana: Santa Margarida de Montbui, el Perelló i Salt (amb 12.100 euros), la Pobla de Mafumet (amb 12.000 euros), la Sénia i Lloret de Mar (amb 11.900 euros) i Aitona (amb 11.500 euros).
