El Consell Comarcal de la Cerdanya vol explorar diferents estratègies que contribueixin a incentivar l’ús de l’escorxador transfronterer, situat a Ur, en territori administrat per França. De fet, els ramaders de l’Alta Cerdanya són els que utilitzen de forma majoritària l’equipament, mentre que els de la Baixa Cerdanya no arriben ni al 20% i opten per sacrificar els animals al Ripollès, el Berguedà, l’àrea metropolitana de Barcelona o Lleida. A més, cal tenir en compte que aquestes xifres s’han mantingut bastant estables des de la seva posada en marxa, a la primavera de l’any 2017. Per tot plegat, i amb l’objectiu de treure un major rendiment, es vol crear un grup de treball per analitzar la situació i mirar de trobar solucions.
La presidenta de l’ens comarcal cerdà, Roser Bombardó, considera que el model de l’escorxador transfronterer “no respon a les necessitats dels ramaders de la part catalana” de la Cerdanya. Així, més enllà del factor preu, creu que la diversificació de serveis pot contribuir a què aquesta part del sector que ara no l’utilitza es plantegi fer-ho en un futur. Per aquest motiu, han volgut impulsar un grup de treball per escoltar les seves demandes i “analitzar tècnicament” la situació.
Una de les propostes que es volen posar sobre la taula és que la carn que es transformi a l’equipament surti amb un segell que identifiqui el seu origen i posi en valor la seva qualitat. En aquest sentit, Bombardó destaca que l’escorxador va tenir un cost de 5,5 milions d’euros, una part dels quals es van finançar amb ajuts europeus i la a parts iguals entre el Consell Comarcal de la Cerdanya i el Sindicat de l’Escorxador de Bourg-Madame. De fet, les previsions inicials passaven perquè l’utilitzessin uns 300 ramaders i carnissers dels dos costats de la frontera i es processessin unes 400 tones de carn a l’any.
