La Cartoixa d’Escaladei obre el claustre major al públic i mostra “la magnificència” de l’espai

La Cartoixa d’Escaladei ha obert aquest dissabte el claustre major del conjunt monumental al públic. El projecte de restauració i adequació ha enjardinat l’espai central i reconstruït la galeria de tres arcs. Els treballs, que van començar el maig de l’any 2020, també han permès fer visible una de les dues cel·les del claustre primitiu, descobertes durant les excavacions, que tenen un gran valor històric i simbòlic. Segons els responsables de l’actuació, les cel·les originals tenen una estructura similar a les del segle XVII. “El visitant tindrà una vivència que fins ara la tenia des d’un punt de vista llunyà, veurà quina era la magnificència” del recinte, ha afirmat el director de les obres, Joan Gavaldà

Les obres de restauració del claustre major del temple de la Cartoixa d’Escaldei han consistit a recuperar els paviments antics de la galeria de tres arcs de pedra amb la reconstrucció de les voltes amb maó creuat. De fet, des d’aquest dissabte el matí, els visitants ja poden caminar per la zona central, que s’ha enjardinat. “Fins ara era com una mena de descampat i, ara veiem elements d’ús quotidià i d’ús més monumental que ens permet veure la importància tant en l’àmbit monumental com econòmic en tota la zona sud de Catalunya”, ha destacat Gavaldà. Així, els treballs de restauració, enjardinament i adequació han permès mostrar la darrera configuració d’aquest espai en els segles XVII-XVIII, just abans de l’exclaustració dels cartoixans.

Les cel·les més antigues de la península Ibèrica

La intervenció ha permès localitzar i desenrunar les restes del claustre primitiu -es van construir les dotze cel·les dels primers pares cartoixans. Aquestes es trobaven sota d’aquest claustre del XVIII. Una d’elles ha quedat visible per als visitants, ja que tenen un gran valor històric, sent les primeres cel·les que els cartoixans van aixecar a la península Ibèrica. “Sempre parlem que la Cartoixa d’Escaladei és la més antiga de la península, però no hi havia res visible; excavar les cel·les ens ha permès tenir molta informació al respecte”, ha assenyalat l’arqueòleg de les excavacions, Josep Maria Vila.

Segons l’expert, les cel·les primitives són una mica més petites respecte a les cel·les dels segles següents i tenien més espai per conrear. Amb tot, ha recalcat que aquestes estances tenien unes estructures molt similars. “L’estructura és bastant semblant perquè l’ús dels cartoixans és el mateix al segle XIII que al XX, per tant, com que no varia l’ús tampoc fa variar gaire l’arquitectura”, ha afegit.

Les obres han tingut un cost de 407.413 euros i han estat impulsades pel Departament de Cultura i la Fundació “la Caixa” en el marc del programa Patrimoni en Acció de foment de l’ús i el coneixement del patrimoni cultural català. L’entitat bancària n’ha finançat 300.000 euros. Els treballs han estat coordinats per l’Institut Català del Sòl (INCASOL). A més, en la visita inaugural d’aquest matí hi ha assistit la consellera Natàlia Garriga, acompanyada de l’alcaldessa de la Morera del Montsant, Meritxell Martorell, entre altres autoritats.

Els treballs de l’església i el sagrari continuen

Les obres de rehabilitació de l’església i del sagrari del monestir estan previstes que culmini l’any 2022. D’aquesta manera, es vol recuperar la morfologia del temple en el segle XVIII. En el cas de l’església es preveu la recuperació de la coberta original, l’estabilització del conjunt arquitectònic, la reconstrucció parcial del cimbori i la restauració dels paviments. “És un projecte ambiciós que vol recuperar tot l’espai interior i alguna de les dependències que hi ha al nord d’aquest àmbit”, ha indicat Gavaldà.

Pel que fa al sagrari, la intervenció permetrà recuperar de la cúpula i la reconstrucció parcial del seu interior a partir d’elements arquitectònics i decoratius originals descoberts en el lloc. “Ha estat l’altra sorpresa, sabíem que era l’espai més magnificent perquè els cartoixans el consideren la cel·la de nostre senyor; és un espai que estava molt destruït per les espoliacions més modernes”, ha apuntat Vila.

Segons l’arqueòleg, han trobat més de 1.600 pedres del tabernacle -peça central- llençades a la rassa, les quals permetran reconstruir-lo. Els arqueòlegs també han tret quatre metres de runa de l’interior de l’església i s’han identificat tres cel·les gòtiques de principis del segle XV i una gran capella, datada del segle XVI. “Hem trobat una làpida de pedra que es va col·locar a la paret de l’església el 1333, quan es va fer la consagració, l’hem recuperat i la tornarem a col·locar”, ha explicat.

Les obres d’aquest projecte també estan finançades pel Departament de Cultura, el programa de l’1,5% Cultural del Ministeri de Foment i els fons FEDER de la Unió Europea.