Justícia torna a la família d’un deportat català un rellotge de polsera confiscat pels nazis

El Departament de Justícia, a través del Museu Memorial de l’Exili (MUME), retorna aquest divendres a la família un objecte personal que els nazis van confiscar a Joan Lladó i Mas, un deportat català que va estar empresonat al camp de concentració de Neuengamme, al nord d’Alemanya. Es tracta d’un rellotge de polsera que va formar part de la mostra #StolenMemory (memòria robada), que el MUME de La Jonquera (Alt Empordà) va acollir fins al 14 de febrer passat. La consellera Ester Capella lliurarà el rellotge a Isabel Fernàndez Lladó, Esteve Fernàndez Lladó i Jaume Fernàndez Lladó, fills d’una cosina de Joan Lladó.

Joan Lladó i Mas va néixer a Manresa el 13 de desembre de 1914. De ben petit, després de la mort de la seva mare, va traslladar-se a Calonge de Segarra, d’on era originària la família del seu pare. No va participar en la Guerra Civil com a combatent, però un cop va acabar, l’any 1939, va decidir exiliar-se a França. Va estar al camp de concentració d’Argelers, a la Catalunya Nord. Al març de 1944, la Gestapo el va detenir a Rennes, a la Bretanya francesa, per col·laboració amb la resistència.

Posteriorment, el van deportar al camp de concentració de Neuengamme, al nord d’Alemanya, amb el numero de presoner 30.857. Poc després el van traslladar al camp de Ravensbrück, on va morir l’abril de 1945 a causa d’una pulmonia, conseqüència de les pèssimes condicions de vida dels camps de concentració. Només faltaven cinc dies perquè el camp fos alliberat. Tenia 31 anys.

La recerca

El Centre Arolsen tenia constància que el rellotge pertanyia a Joan Lladó, però desconeixia l’existència de familiars vius.

La investigació va començar fa només dos mesos, a principis del 2021, quan el nét d’una cosina de Joan Lladó, Èric Torra, va localitzar el nom de Lladó en una llista d’una cinquantena d’espanyols arrestats a Rennes l’any 1944. Torra es va assabentar així del destí final del seu parent: el camp de Neuengamme.

Posteriorment, ell mateix va contactar amb els Arxius Arolsen, que van informar sobre l’existència del rellotge i li van explicar que justament era un dels objectes inclosos en l’exposició #StolenMemory al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.

#StolenMemory és una exposició itinerant dedicada a mostrar els objectes personals recuperats de presoners internats en diversos camps de concentració nazis. Són fotografies, rellotges, cadenes o anells que custodien els Arxius Arolsen. Aquest Centre Internacional de la Persecució Nazi encara conserva prop de 3.000 pertinences i organitza mostres en diferents països europeus per ajudar a localitzar els familiars dels presoners.

Arran d’haver acollit l’exposició, i gràcies a un conveni signat amb els Arxius Arolsen, el MUME conserva una desena d’objectes que pertanyien a deportats catalans i espanyols. Quedaran exposats a la sala permanent del Museu per un període de dos anys per ajudar a localitzar nous familiars.

De moment, a part del rellotge que la consellera de Justícia, Ester Capella, lliurarà demà, ja s’ha pogut retornar un rellotge i una cadena als familiars de qui fou alcalde de Sils durant la Guerra Civil, Baldiri Soler. També estan pendents de fer el retorn de les pertinences de dos altres presoners del mateix camp de concentració de Neuengamme: Josep Vergés, un combatent republicà natural de la Garrotxa, i Vicente Borjabad, un deportat nascut a Sòria.