Justícia diposita al cementiri de Miravet un centenar de restes òssies de combatents no identificats

Justícia ha dipositat en un habitacle del cementiri de Miravet, a la Ribera d’Ebre, un centenar de restes òssies de combatents de la Batalla de l’Ebre no identificats. Es van recuperar en una excavació a la fossa de les Pernafeites fa tres anys. Com ha apuntat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, tot i que les anàlisis d’ADN i antropològics no han permès identificar les restes, es tracta d’individus joves – d’entre 20 i 35 anys- als quals calia homenatjar. “Ho fem pensant que podríem ser familiars de qualsevol de nosaltres”, ha assenyalat. Ciuró ha visitat també la fossa de Santa Magdalena de Móra d’Ebre, on acabaran les exhumacions en unes dues setmanes i s’hauran recuperat els cossos de 177 combatents.

La consellera Lourdes Ciuró ha presidit a Miravet l’entrega de 100 restes òssies, que no s’han pogut identificar, a l’alcalde del municipi, Antonio Llambrich. Les exhumes s’han dipositat en caixes en un habitacle del recinte. Ciuró i Llambrich han signat l’acta d’entrega de les restes i s’ha lliurat a l’Ajuntament la memòria interdisciplinària d’actuació.

Ciuró ha destacat que ha estat un acte dels que “colpeix” i una prova empírica “de la barbàrie que significa qualsevol guerra” i en especial la Batalla de l’Ebre on es van produir més de 100.000 baixes. “Ens colpeix perquè són combatents, la majoria joves, que tenien entre 20 i 35 anys i van morir en l’anonimat i tenien famílies que no van poder tancar el dol perquè no van recuperar els cossos dels seus éssers estimats”, ha lamentat la consellera.

Les anàlisis d’ADN i el programa d’identificació genètica no han permès identificar les restes, però la conselleria ha destacat que calia homenatjar-los. “Entre aquesta orografia tan dura com la Batalla de l’Ebre recuperem una part de la nostra història i la dignitat de les víctimes que van lluitar aquí i la de totes de la Guerra Civil”, ha dit Ciuró. La consellera de Justícia ha defensat que cada cos que es recupera “enforteix la nostra memòria històrica i ens immunitza de cara al feixisme” i és també l’oportunitat de fer justícia amb les víctimes i les seves famílies.

A l’entrada del cementiri també s’ha instal·lat una placa que recorda l’actuació de recuperació de restes que es va fer entre 2017 i 2018 a la fossa de Pernafeites, d’on provenen les exhumes dipositades. Els treballs van permetre exhumar 99 persones i recuperar les restes d’una altra. Les condicions en les quals es trobaven els cadàvers, sense roba ni calçat, amb amputacions i envoltades de material de cures, han permès constatar que el recinte era un punt hospitalari republicà.

Hospital d’urgència a Santa Magdalena

Les mateixes casuístiques s’han trobat a la fossa de Sant Magdalena de Móra d’Ebre, a la serra de Cavalls, on es treballa des del mes de desembre. S’han obert 64 rases i es recuperaran 177 combatents, també tots molts joves, alguns fins i tot menors d’edat. Eren soldats del bàndol republicà que arribaven a l’hospital quirúrgic, on se’ls operava d’urgència. Alguns no sobrevivien o arribaven sense vida i se’ls enterrava en rases al voltant del mas. Es preveu que l’excavació finalitzi en dues setmanes.

Accelerant per retirar el monument de Tortosa

La consellera de Justícia ha ratificat que es manté el compromís per retirar d’aquí a uns dies el monument franquista de Tortosa. Ciuró ha apuntat que si els informes tècnics segueixen sent favorables, inclús es preveu avançar l’execució, que s’havia anunciat per al 18 de juliol, dia que es compleixen 85 anys del cop d’estat franquista. La consellera ha defensat que el millor símbol de record ha de ser “el mateix riu que dona nom a la Batalla i les muntanyes que han vist la barbàrie”. “Per tant quin millor monument que el natural per davant de qualsevol edificació feixista i sufragada per mitjans feixistes”, ha dit.