Jordà i Ribera s’uneixen amb la Taula de Consens del Delta per a les actuacions al Delta

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, s’han reunit amb la Taula de Consens del Delta a Sant Jaume d’Enveja (Montsià) i han anunciat que activen una comissió mixta per avançar i executar accions, unes reunions de treball que inclouran la Taula. Ribera ha assegurat que l’avaluació ambiental estratègica del Pla de Protecció del Delta estarà acabada aviat i que es preveu una inversió de 30 MEUR “en els pròxims anys”. Jordà no ha descartat que el finançament de les accions sigui compartit. “No és un problema de recursos”, ha dit.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha destacat la bona relació que ha tingut amb la consellera Teresa Jordà, sobretot amb la qüestió del Delta. “Hi ha una clara voluntat dels dos governs i de les dues persones que estem al capdavant dels departaments, sobre la necessitat de treballar junts”, ha insistit la ministra. El que ha canviat en els últims temps, segons la consellera Jordà, “ha estat el sentit comú” que ha permès arribar a acords més enllà “de cartes i correus”.

Ribera ha dit que aquest divendres “s’ha escenificat” aquesta taula comuna amb els actors locals i les dues administracions i s’ha compromès a què aquesta sigui una “rutina de treball tècnic de concertació i intercanvi d’idees”. El Ministeri ha assenyalat que “la complexitat de distribució de competències” fa necessari “un marc i un diagnòstic compartit amb el territori”, i un consens “elevadíssim” de les actuacions, un 80% segons ha detallat Jordà i Ribera.

Aquest percentatge permetrà, diuen, “avançar de forma molt rellevant en la bona direcció” amb solucions i, segons Ribera, es podrà estabilitzar la línia del litoral i preservar l’ecosistema i les activitats del delta de l’Ebre. En la resta d’accions per les quals encara no hi ha acord, la ministra per a la Transició Ecològica ha defensat que caldrà “configurar de forma compartida quina és la millora resposta”.

També la consellera Jordà ha destacat que “arriba un temps de treball”, en el qual es compartiran estudis i es podrà definir calendaris així com, si cal, repartir el finançament de les actuacions. “No és ni ha estat mai un problema de recursos”, ha insistit la consellera d’Acció Climàtica. Jordà també ha concretat que en les primeres trobades de la comissió bipartida, que ja s’han convocat en els pròxims dies, es resoldrà com incloure en les reunions de treball a la Taula de Consens.

Prudència amb el model holandès

La ministra no ha concretat si el petit desacord que encara distància el Pla estatal i l’Estratègia de la Generalitat per al Delta es concentra només en l’execució del model holandès a la costa deltaica, amb dragues marines que facin grans aportacions de sorra. Ribera ha reconegut que les actuacions que ha fet el Ministeri els últims mesos s’han demostrat eficaces als punts fràgils del Delta davant del temporal Isaach, però ha defensat que esperem “entendre millor” la mesura i “els pros i els contres d’aquest tipus d’intervenció abans de prendre cap decisió”, ha assegurat.

La ministra vol esperar els resultats dels estudis, la batimetria i la granulometria, que està duent a terme el Govern per veure si “té més sentit i aportar més arena o fer suaus i constants aportacions”. El Ministeri vol saber si hi ha de suficient sorra i de quines característiques “per no distorsionar l’ecosistema natural” i dissenyar sobre “aquesta base” els espais d’esmorteïment de la costa i la protecció de les badies i de la línia interior.

El portaveu de la Taula de Consens del Delta, Xavier Curto, ha insistit que defensaran als fòrums amb les administracions que “el model d’èxit” dels Països Baixos ha de ser el camí d’actuació a curt termini al delta de l’Ebre. Curto reconeix que “costarà molt”, però creu que han canviat “els plantejaments” que tenia l’administració de l’Estat fa un any.

Des de la Taula entenen “el principi de prudència” del Ministeri per a la Transició Ecològica, per tot el que suposaria treballar amb grans dragues marines al delta de l’Ebre, però Curto ha assegurat que “no hi ha un tancament radical” del govern espanyol i que “accepten que l’evolució és positiva” després de la resposta del Trabucador i les zones fràgils durant la tempesta d’aquesta setmana. “No veuen clara una actuació massiva a curt termini, però sí incrementar aquesta mena d’actuacions”, ha contat el portaveu de la Taula de Consens.

Sediments “amb cautela”

Ribera ha afegit que estan en sinèrgia amb el departament i l’ACA per “incorporar amb prudència i cautela la tendència d’aportar més sediments” al riu Ebre i les noves regulacions del cabal que arriba a la desembocadura, tenint en compte l’impacte del canvi climàtic. “El més determinant és mantenir una constant i aportar entre les dues administracions recursos, polítiques i mesures concretes sobre un diagnòstic solvent tècnicament”, ha dit. “No té sentit actuar bojament i generant més problemes dels que es volen corregir”, ha defensat.

Nou atermenament sense pressa

La ministra Teresa Ribera ha defensat que la revisió de l’espai de Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) s’ha posat en marxa perquè actualment la delimitació que es va fer l’any 1988 ara està “sota l’aigua” i hi ha hagut “una regressió important”. Ribera ha insistit que no ha de ser la mesura que s’adopti primer en la cronologia d’actuacions al Delta, si s’ha d’activar el Pla de protecció integral. “Mirem com incideixen les mesures de protecció i més endavant ja mirarem com s’actualitza l’atermenament”, ha anunciat.

Curto ha celebrat que Ribera ho entengui així, que no es faci la nova DPMT abans d’actuacions de protecció “real” i ha recordat que el procediment administratiu que s’ha iniciat pot ser llarg. Des de la Taula han recordat que fa trenta anys que està caducada i que no ve d’uns anys actualitzar-la. “Primer s’ha d’actuar i veure com funcionen les mesures correctores i després, com tot el litoral peninsular i mundial, fer un plantejament del DPMT. L’ordre ha de ser aquest”, ha defensat el portaveu de la Taula de Consens.