Jordà anuncia una inversió a tres anys de 5,7 MEUR per a renovar la Xarxa de Radars Meteorologics

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat avui “una inversió extraordinària de 5,7 milions d’euros els propers tres anys per modernitzar l’actual Xarxa de Radars (XARD) del Servei Meteorològic de Catalunya”. L’objectiu és que aquestes millores permetin actualitzar tecnològicament els quatre radars que hi ha actualment i millorar la capacitat de predir fenòmens meteorològics extrems. Jordà ha fet aquest anunci en el decurs d’una visita a les instal·lacions del Servei Meteorològic de Catalunya acompanyada de la nova directora Sarai Sarroca.

La modernització de la Xarxa de Radars començar ja aquest any, amb una inversió prevista per part del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de 2.120.000 €. L’any 2023 es destinaran 1.230.000 €, i l’any 2024, 2.350.000 €. Aquestes dotació pressupostària extraordinària es realitzarà a partir del fons climàtic provinent de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

Jordà ha recordat que “l’emergència climàtica és el repte més important al qual haurà de fer front la humanitat aquest segle i que ja és una realitat també al nostre país, acompanyada també de fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents”. La consellera ha afegit que “més enllà de les polítiques de mitigació del canvi climàtic, també calen mesures d’adaptació a tots els nivells, també per a millorar la capacitat de predicció dels fenòmens meteorològics que ja estem patint”. En aquest sentit, la titular d’Acció Climàtica ha explicat que “el Servei Meteorològic de Catalunya és una autèntica estructura d’estat i un instrument imprescindible per a contribuir a aquesta millor predicció”.

Les noves inversions en els radars actuals permetran disposar d’una tecnologia més adequada a les condicions meteorològiques cada cop més adverses, i faran possible preparar els sistemes d’alerta i emergències i guanyar temps en avisos a molt curt termini, imprescindibles per a Protecció Civil o per a l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres.

Radars amb tecnologia dels anys 90

La tecnologia emprada en els radars actuals era molt habitual als anys 90 i 2000, però ha quedat desfasada i això fa que, per exemple, no es pugui discriminar el tipus de precipitació i que les dades es vegin molt afectades per l’atenuació en episodis de precipitacions intenses. També són molt sensibles a factors externs com poden ser aerogeneradors o xarxes de wifi, i poden patir interferències que acabin afectant la detecció de pluges fortes o pedregades, especialment en l’àrea propera al radar.

Les millores que es duran a terme se centren a ampliar la potència dels radars per disposar d’un senyal que es vegi menys afectat pel tipus de precipitació. Això implica un canvi dels tipus d’emissors, que és l’element que s’encarrega d’enviar els polsos que detecten la precipitació, i modificar la banda d’emissió de com a mínim un dels radars (passant de banda C a banda S, la qual té menys atenuació).

També es passarà de polarització simple (només en l’horitzontal) a doble (horitzontal i vertical). Això contribuirà a millorar la identificació del tipus de precipitació, i, d’altra banda, a poder aplicar algorismes per minimitzar l’efecte dels elements externs abans esmentats.

La Xarxa de Radars de Catalunya, els fars que detecten a temps real les precipitacions

Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de precipitació i estimar-ne la intensitat. Aquesta capacitat converteix els radars en eines imprescindibles per fer un seguiment i una previsió immediata en situacions de pluges intenses, a fi de minimitzar els efectes dels aiguats sobre les persones i els béns materials. En situacions de precipitació ordinària, els radars també resulten de gran utilitat per estimar de manera rutinària la precipitació amb una elevada freqüència temporal i resolució espacial, adequada per a moltes aplicacions hidrològiques.

El funcionament d’un radar meteorològic és similar al d’un far. L’antena del radar gira contínuament per escombrar, o il·luminar, els blancs que es volen observar en un cert volum de l’atmosfera. Després d’un sofisticat processament del senyal retornat pels ecos observats, el radar proporciona informació valuosa sobre les característiques d’aquests ecos que es poden relacionar amb la intensitat de la precipitació que els causa o amb la seva velocitat respecte del radar.

Actualment, hi ha quatre radars integrats en la Xarxa de Radars del Servei Meteorològic de Catalunya (XRAD), formada pel radar de Vallirana (Baix Llobregat) de l’any 1996, però renovat parcialment els anys 2013 i 2016, el radar de Puig d’Arques (Baix Empordà) de l’any 2002, el radar de la Panadella (Anoia) de l’any 2003 i el radar de Tivissa-Llaberia (Ribera d’Ebre), que és el darrer que es va incorporar a la Xarxa l’any 2008.