Amb aquesta guia, es vol fer prendre en consideració les característiques biològiques de les espècies i la informació sobre els ecosistemes que habiten a fi que l’activitat pugui practicar-se de manera sostenible, ja que aquesta pràctica representa una font de pressió més sobre el medi marí. D’acord amb l’estudi de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) publicat l’any 2020, s’estima que hi ha a Catalunya prop de 54.000 pescadors recreatius marins que practiquen com a mínim una de les tres modalitats, sigui la pesca des de costa o embarcació o la submarina.
La publicació inclou un llistat d’algunes de les 65 espècies objectiu de l’activitat, tenint en compte les 3 modalitats de pesca i el seu estat de vulnerabilitat, obtingudes gràcies als resultats de les enquestes realitzades als practicants de l’activitat a Catalunya, recollits a l’estudi d’ICATMAR, juntament amb l’assessorament de practicants experts en la matèria.
La guia presenta il·lustracions de les 65 espècies i comprèn les dades següents: els noms comuns en català, castellà, anglès i francès; la modalitat amb què se solen pescar (costa, embarcació o submarina); la talla mínima legal (en compliment de la normativa estatal i europea); la talla de primera maduresa entesa com una estimació de la mida a la qual el 50% dels individus d’una espècie són sexualment madurs (extreta de la literatura científica); els períodes i pics de reproducció, atès que es consideren moments de màxima vulnerabilitat per a l’espècie (extrets de la literatura i el coneixement científic); el rang de profunditats on viu l’espècie segons si és absent o present de manera irregular o si hi té màxima presència; l’hàbitat on se sol trobar l’espècie (classificació segons 9 tipus d’hàbitats: mar obert – lluny de la costa, mar litoral – prop de la costa, costa rocallosa, platges i sorrals costaners, badies marines arrecerades – inclosos estuaris, ports – ambients urbans i artificials costaners, praderies de fanerògames, fons sedimentaris – de fang, sorra i grava, i roques profundes – i vaixells enfonsats); períodes de veda per a les dues espècies que en presenten a l’actualitat: les garotes i la sèpia, i una escala aproximada a cada pàgina per tenir una estimació de la mida estàndard de cada espècie.
Cada espècie conté un comentari amb algun tret característic, bé de la seva biologia, bé de la seva morfologia o bé del seu estat poblacional actual. A més, per millorar el coneixement que es té sobre l’estat de les espècies, s’incorpora el concepte de vulnerabilitat. Les espècies vulnerables es caracteritzen per tenir un creixement lent i una longevitat elevada, o bé per tenir un potencial reproductor baix, o bé per estar incloses en els convenis internacionals de protecció de la biodiversitat, i sobre les quals cal tenir una conscienciació especial. Aquestes espècies tenen un distintiu davant del nom comú en català segons 3 rangs de vulnerabilitat establerts: mitjana, elevada i molt elevada. Per ajudar a disminuir les captures d’individus per sota la talla mínima legal o talla de primera maduresa, la guia té un regle en un lateral que pot ser emprat amb aquesta finalitat. És essencial respectar les talles mínimes i no capturar juvenils i espècies vulnerables i protegides.
Així doncs, aquesta guia de butxaca pretén ser una eina útil per facilitar la identificació i la comparació d’algunes espècies objectiu i conèixer més sobre el seu estat actual. No obstant, atès que algunes dades poden anar variant, s’anirà actualitzant segons els canvis normatius o avenços científics.
En l’elaboració d’aquesta guia, s’ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament científic d’ICATMAR, practicants experts de l’activitat i investigadors experts en alguna de les espècies objectiu per corroborar les dades presentades.
