El projecte ‘Producing Advanced bio-based fertilizers from fisheries wasters (SEA2LAND)’ pretén recuperar els nutrients dels subproductes procedents del processament de la pesca i la aqüicultura com a nutrients agrícoles. Coordinat per NEIKER-Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Agrari, el projecte compta amb 25 socis de vuit països de la UE i proposa implementar 9 tecnologies en 7 casos d’estudi.
Els subproductes marins descartats per la indústria pesquera contenen fins a un 9% de nitrogen (segons l’espècie), un 2% de fòsfor i un 0,6% de potassi. Aquests residus també contenen ferro, coure, zinc, vitamines i olis. Es considera que, dels 5,2 milions de tones de residus europeus procedents de la indústria pesquera i aqüícola, al voltant de 0,52 milions de tones de nitrogen es podrien recuperar i utilitzar per a la producció agrícola i 0,1 milions de tones de fòsfor també podrien tenir un nou ús. Si es recuperessin, aquestes quantitats de nutrients permetrien fertilitzar 4,3 milions d’hectàrees i 1,5 milions d’hectàrees, respectivament.
El projecte SEA2LAND, finançat pel programa europeu H2020 i amb un pressupost de més de 8,8 MEUR, té com a objectiu aportar solucions per ajudar a superar els reptes relacionats amb els sistemes agrícoles, el canvi climàtic i la reutilització de residus.
Aquest projecte, basat en un possible model d’economia circular, fomentarà la producció de fertilitzants a gran escala a la UE a partir de matèries primeres pròpies, transformant subproductes en nutrients òptims per a determinats cultius en condicions locals o aptes per a ser exportats. També vol contribuir a la “independència i seguretat en el subministrament de nutrients a l’agricultura europea, reduint el desequilibri de nutrients a Europa”.
Els biofertilitzants produïts es caracteritzaran per garantir el compliment de les normatives de la UE, incloses les relacionades amb l’agricultura ecològica. A més, s’estudiaran els efectes sobre la biodiversitat, la sostenibilitat ambiental i l’impacte sobre els paràmetres socials i l’economia local, i també es definiran plans de negoci per a la seva producció.
També volen ser una alternativa als nutrients importats per a l’agricultura a Europa, contribuint a “reduir els efectes ambientals negatius del mal ús que se’ls dona”.
Prova pilot de tractament de llots a Malta
Dins aquest projecte, investigadors del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) avaluaran diferents tecnologies per produir biofertilitzants a partir de subproductes de la indústria aqüícola en els casos d’estudi desenvolupats en les àrees del Mar del Nord, Atlàntic i Mediterrani. L’equip de treball està format per Lidia Paredes, com a investigadora principal i responsable del projecte, a més dels investigadors Nagore Guerra, Laia Llenas i Sergio Ponsá. Se centraran en el tractament de llots produïts en instal·lacions aqüícoles de Malta, pertanyents a AquaBioTech Group.
En concret, el CT BETA és el principal responsable del pilot de l’àrea mediterrània centrat en el tractament dels llots produïts en diferents instal·lacions aqüícoles de Malta. També validarà el procés de tractament per valoritzar els fangs produïts en una indústria aqüícola d’aigua dolça situada a Espanya (Caviar Pirinea SL).
Els 2 primers anys del projecte es destinaran a la implementació i optimització de les diferents tecnologies a les instal·lacions del CT BETA. “El primer any estarà destinat al disseny i muntatge de plantes pilot i el segon any es començaran a optimitzar els processos per maximitzar la quantitat i qualitat dels biofertilitzants”, apunta Paredes.
Segons ella, un dels principals punts forts de l’aportació del CT BETA al projecte és “validar que tecnologies ja existents per a altres aplicacions també poden ser eficaces per fer biofertilitzants; és a dir, portar tecnologies des d’una escala de pilot a una demostració industrial en condicions reals”.
El cas d’estudi desenvolupat pel CT BETA, en el qual també participa l’empresa Fertinagro (proveïdor líder de fertilitzants per a l’agricultura a Espanya), permetrà la producció de quatre productes fertilitzants amb alt valor agronòmic per a ser utilitzats en agricultura i, també la recuperació d’energia i aigua d’alta qualitat.
