Identifiquen dos soldats més a la fossa del Soleràs

El Departament de Justícia ha identificat dos soldats més de la Guerra Civil que estaven enterrats a la fossa del Soleràs (Garrigues), ubicada al cementiri vell de la població. Es tracta d’un soldat republicà, Josep Pérez Fajardo, i d’un sergent de l’exèrcit franquista, Herminio Bonilla Javato. Fins ara s’ha aconseguit identificar 12 persones enterrades en fosses a Catalunya i a la del Soleràs, la més gran, hi ha unes altres 7 persones identificades. El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil i n’hi ha 527 de documentades.

Les dos persones identificades al Soleràs són dos dels 146 individus morts durant la Guerra Civil que van ser localitzats a la fossa del cementiri vell, excavada l’any 2017 en el marc del Pla de fosses de la Generalitat. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades.

El cas de Josep Pérez figurava al Cost humà de la Guerra Civil, que és la base de dades de la Generalitat amb tota la informació disponible sobre les víctimes mortals del conflicte. Era un jove de 21 anys nascut a Barcelona i afiliat a la CNT. Va morir el maig de 1938 a l’hospital de campanya del Soleràs. A partir de les dades disponibles, Memòria Democràtica va poder localitzar la família, que actualment viu a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental). Una germana del soldat va donar les mostres d’ADN.

Herminio Bonilla Javato era un sergent de l’exèrcit franquista mort el gener de 1939 durant els combats que van tenir lloc als voltants del Soleràs. Havia nascut a Arroyo de la Luz, a Càceres. Les seves dades van aparèixer en una llista que l’Ajuntament del Soleràs va entregar al Govern Civil de Lleida l’any 1958. Memòria Democràtica va contactar amb l’Ajuntament d’Arroyo de Luz i va aconseguir localitzar la família. Un nebot va donar mostres d’ADN.

El Programa d’identificació genètica

Les restes dels dos homes van poder ser identificades amb el Programa d’identificació genètica, un sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics de familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

El Programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. La donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les restes de les fosses.

Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.

12 identificats

El Programa ha aconseguit identificar fins al moment un total de 12 persones enterrades en fosses, comptant també en Josep Pérez i l’Herminio Bonilla.

Hi ha unes altres 7 persones identificades que també van ser recuperades de la fossa del Soleràs: els civils Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir, els soldats republicans Josep Moles i Tomàs Verdaguer, i el soldat franquista Modesto Sualdea. També va poder ser identificat el soldat Sabatés, de qui es desconeix el nom perquè podria ser qualsevol dels dos germans Sabatés de Torelló que van desaparèixer durant la Guerra Civil.

El sistema també ha identificat dos maquis: Elio Ziglioli, un italià recuperat en una fossa al Cementiri de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), i Francisco Serrano, àlies el ‘Rubio’, un aragonès recuperat en una fossa del cementiri dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre).

Finalment, el Programa també ha facilitat la identificació de Ramon Haro, un pres republicà, veí de Salamanca, recuperat d’una fossa de Pamplona oberta pel govern navarrès. La identificació va ser possible arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d’una mostra genètica d’ell.

El Pla de fosses és el programa del Govern que planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla, iniciat el 2017, ha facilitat l’obertura de 34 fosses i la recuperació de les restes mortals de 393 persones.