Goiat marca els comicis de la Vall d’Aran

Amb una població estable d’una quarantena d’exemplars, la majoria d’ossos dels Pirineus passen desapercebuts. No és el cas de Goiat, però. L’exemplar d’os bru, arribat d’Eslovènia l’any 2016, ha fet veure el seu caràcter “fortament” depredador des de ben aviat, en començar a atacar, prop de nuclis de població, animals grans com eugües o cavalls. Aquest comportament ha portat als ramaders a alçar la veu i demanar la seva retirada del Pirineu: ell tot sol és responsable de 13 atacs contra bestiar. Davant la situació, el Conselh Generau d’Aran es posiciona al costat dels professionals del sector primari arran del caràcter “anòmal i agressiu” de l’animal. Ara, el pla de Protocol d’intervenció amb ossos del Govern de la Generalitat ha d’aconseguir controlar Goiat i, en cas contrari, extreure’l de la zona. Des que va despertar de la hibernació, ja ha causat dos atacs. En qualsevol dels casos, sens dubte, el debat sobre la presència dels ossos a la serralada marcarà, com mai, les eleccions a la Vall d’Aran, convocades el 26 de maig.

“S’ha de ser igual de valent per portar-lo com per retirar-lo si cal”, ha afirmat Ferran Miralles, director general de Polítiques de Muntanya. L’últim os bru nadiu dels Pirineus va desaparèixer l’any 2010. Tot i això, des de 1996, en el marc del programa europeu Life, es fan esforços per reintroduir aquesta espècie amb exemplars d’altres parts del continent. És en aquest context que el 2016 Goiat arriba a la Vall d’Aran. Amb tot, el que havia de ser un semental que engendres nous cadells, s’ha mostrat més interessat en les bèsties que en les femelles. De fet, segons Miralles, la millor manera de protegir l’espècie si hi ha un “exemple problemàtic” és retirar-lo i remarca que “en això, no ens tremolarà la mà”.

En aquest sentit, el 9 de novembre de 2018, la Generalitat va posar en marxa el Protocol d’intervenció amb ossos que, fent servir pirotècnia, bales de fogueig o de cautxú, vol servir per reeducar l’os quan es considera que té una conducta “inadequada”. En cas que aquest no funcioni, s’elevarà la qüestió a un grup de treball per valorar si cal fer-lo fora de la zona. “La presència de l’os ha de ser compatible amb les activitats ramaderes i sí un sol exemplar ens fa malbé aquesta política s’haurà de retirar”, conclou Miralles.

Per la seva banda, Xavier Rivera, president de l’Associació de Ramaders del Pallars Sobirà, es mostra contrari a les paraules de Miralles i assenyala que “ramaderia extensiva i depredadors són incompatibles”. Rivera denuncia la política de “fets consumats” que l’Administració ha portat a terme amb la reintroducció dels ossos al Pirineu. Així mateix, afegeix que el sector ramader continua reivindicant que els ossos que “fan mal” als ramats “es retirin d’una vegada” amb l’objectiu de “minimitzar els danys”. Els ramaders aposten per una millor relació entre el sector, els ambientalistes i l’administració.

Els que no ho veuen tot negatiu per la presència dels ossos al Pirineu són els empresaris turístics, ja que s’han adonat que un dels trets diferenciadors de les muntanyes del Pallars Sobirà és la presència de l’os bru. Amb l’objectiu d’aprofitar aquest recurs, el Consorci de Turisme Valls d’Àneu i la Generalitat, a través del programa PirosLife, van signar un conveni per tirar endavant un projecte per fer-lo valdre i aprofitar-lo com a dinamitzador turístic i econòmic.

Així, a les Valls d’Àneu s’han creat un total de 47 experiències vinculades amb la natura i la fauna del Pallars. Aquests productes, on l’os té un paper protagonista, els comercialitzaran un total de 29 empreses de les Valls d’Àneu, Vall de Cardós i de la Vall Ferrera. Carles Cortina, president del Consorci de Turisme Valls d’Àneu, ha explicat que els turistes que visiten el Pallars són coneixedors de l’existència de l’ós i ha dit que mentre a uns els fa “una mica de por” a altres els genera interès. Cortina ha dit que la tasca dels responsables dels establiments turístics és educar i fer veure que per les persones no hi ha perill. Cortina també ha destacat que tenir ossos és un clar símptoma de la “bona qualitat ambiental” de les muntanyes de les Valls d’Àneu.

L’os també ha entrat a les escoles, gràcies a l’impuls del projecte PirosLife, que considera que l’educació dels nens i les nenes constitueix un pilar essencial per a la sensibilització i la formació per a la sostenibilitat i el medi ambient. En aquest sentit, a part de la formació al professorat, també s’han elaborat materials didàctics per a les escoles d’educació infantil i primària consistents en un conjunt d’activitats i jocs. L’os bru acompanya els escolars a comprendre la seva relació amb el medi preparant-los per desenvolupar l’esperit crític i la sensibilitat en relació amb la natura i, a la vegada, que siguin ells els educadors dels seus pares i mares.