En el congrés es tindran en compte aspectes socioeconòmics associats al sector i també el potencial de comercialització que tingui cada tecnologia. Durant cinc dies es faran ponències, tallers, cursos i taules rodones sobre temes relacionats amb el tractament d’aigües residuals. Alguns dels temes que es tractaran són la recuperació de nutrients, la digitalització, la percepció social de la reutilització d’aigua o el paper que tenen aquestes aigües en les pandèmies. A més, per primera vegada hi haurà una sessió adreçada a les empreses noves que tenen una base tecnològica.
El congrés està organitzat per la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). Segons un article publicat fa poc a la revista Chemosphere, la UdG i l’ICRA forment part del llistat de les deu institucions de recerca amb més publicacions científiques en tractament d’aigües residuals de tot Europa. Això fa posicionar la ciutat a l’hora d’acollir el congrés internacional en el qual es preveu que hi participin uns 400 experts d’arreu del món.
La idea és que durant tot el congrés es fomentin les relacions entre institucions, empreses públiques, emprenedors i el sector privat. Tot plegat ha de facilitar que els resultats de recerques en noves tecnologies per al tractament d’aigües arribin al mercat real.
De fet, a Girona també hi ha el Clúster Català de l’Aigua (CWP), una de les associacions empresarials més importants del sector. Per altra banda, el Consorci Costa Brava, Trargisa o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) han fet projectes pioners i innovadors en aquest àmbit. Tot plegat fa posicionar Girona com un territori referent en el tractament d’aigües.
