El regidor ha explicat que aquest període de transició durant el qual Agissa continuarà prestant el servei serà “el més curt possible”. De fet, no s’allargarà més enllà del desembre. Els tres ajuntaments entren ara de ple a tancar tots aquells tràmits que cal fer perquè la gestió de l’aigua sigui el 100% pública.
El primer, saber com es passarà d’Agissa a la nova estructura. Per això, s’ha fet un estudi que analitza les diferents fórmules de gestió (entre aquestes, per exemple, crear un consorci o una societat limitada). El tinent d’alcaldia i regidor de Medi Ambient de Salt, Àlex Barceló, subratlla que aquest estudi era “imprescindible” i que, de fet, acredita allò que ja s’intuïa: “Que la millor fórmula és la gestió directa”.
Amb les diferents alternatives a la mà, l’aposta dels tres consistoris també és clara. Tant Girona, com Salt i Sarrià aposten per crear una nova divisió dins l’empresa pública Trargisa –participada pels tres ajuntaments- que s’encarregui del cicle integral de l’aigua. Actualment, de fet, Trargisa ja gestiona la depuradora de Campdorà (el sanejament en alta).
Així, allò que es farà no és crear una nova empresa pública, sinó ampliar l’estructura d’aquesta que ja existeix. Una divisió s’encarregarà de l’aigua i l’altra, del tractament de les deixalles (aquí s’hi inclou la incineradora de Campdorà).
Un 42% de capacitat d’inversió
Un dels punts clau de la municipalització és que, com recullen els estudis, la gestió pública de l’aigua permetrà incrementar fins a un 42% la capacitat d’inversió que fins ara tenia Agissa. Segons ha explicat Barceló, el marge de maniobra creix substancialment perquè ja no hi haurà un soci privat (a qui fer pagaments) i també, perquè pel fet de ser públics, hi ha beneficis fiscals.
L’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, també ha explicat que la municipalització no comportarà acomiadaments. La plantilla actual d’Agissa (52 treballadors) se subrogarà –s’està pendent d’un informe del secretari municipal de Girona que ho avali- i de fet, es preveuen crear vuit nous llocs de treball. Entre d’altres, perquè fins ara el servei de sanejament no es prestava ni a Salt ni a Sarrià, i ara sí que es farà. “En el nostre cas, eficiència vol dir millor servei i en cap cas es prescindirà de plantilla”, ha subratllat Fajula.
Mantenir tarifes
Pel que fa a tarifes, els tres ajuntaments també han explicat que no s’apujaran. “Sí que hi haurà alguns canvis, però la idea és que els blocs de consum siguin semblants als actuals; i fins i tot, més ajustats a les necessitats reals”, ha concretat Martí Terés.
De moment, els consistoris tenen un primer estudi damunt la taula. “Però en cap cas està tancat sinó que ha de rebre aportacions; ens posem un any de marge per anar-ho concretant”, ha concretat Terés. Entre d’altres, les noves tarifes es debatran amb la Taula de l’Aigua, que s’ha convocat per a la setmana vinent.
17,7 MEUR en quinze anys
Els estudis sobre la municipalització de l’aigua també concreten quines són les actuacions que caldrà fer a la xarxa actual i en fixen un calendari. En total, sumen 17,7 MEUR. D’aquests, 7,7 MEUR corresponen a inversions que es calcula que caldrà fer en els propers deu anys. Els 10 MEUR restants són reposicions; i en aquest cas, el termini que es fixa és de quinze anys (a raó d’uns 900.000 euros anuals).
Els ajuntaments ja han subratllat, però, que per cobrir aquestes necessitats, els diners no sortiran de la butxaca dels abonats. “Preveiem assumir-les amb l’increment del 42% que tindrem en capacitat d’inversió, i no tocant tarifes”, ha concretat Terés.
Obert i participatiu
Girona, Salt i Sarrià també han concretat que un dels objectius que guiarà el camí cap a la municipalització serà la transparència i la participació. I per això, a l’hora de redactar el nou reglament del servei, s’obrirà un debat amb la Taula de l’Aigua (on hi ha representades entitats del sector i ecologistes, entre d’altres).
De moment, el primer esborrany del document ja es tractarà a la reunió de la taula que es farà la setmana vinent. “Volem deliberar amb les entitats”, ha insistit Terés.
El nou reglament, entre d’altres, incorporarà un organisme de participació –seguint el model de Terrassa-, millorarà la transparència, concretarà com actuar en situacions de vulnerabilitat, impulsarà una oficina virtual o solucionarà deficiències de l’actual (que data de fa més de vint anys).
“Un dels handicap que tenim, per exemple, són les dades personals”, ha dit el regidor de Sostenibilitat de Girona. “Actualment disposem de les adreces dels abonats, però volem incorporar també telèfons i correus electrònics d’aquells qui ens els facilitin per poder-los avisar amb rapidesa en cas de fuites o incidències”, ha afegit Martí Terés.
Tràmits als plens
Després de resoldre el contracte amb Agissa, el proper pas que hauran de fer els plens és aprovar l’expedient d’inici del canvi de model de gestió de l’aigua. L’Ajuntament de Girona preveu fer-ne l’aprovació inicial aquest novembre, amb l’objectiu que la definitiva sigui o bé a finals d’aquell mes (a través d’un ple extraordinari) o bé dur-la a l’ordinari de desembre.
“El nostre compromís és tenir-ho tot llest abans no acabi l’any”, ha reiterat Terés. El regidor de Sostenibilitat també ha volgut deixar clar que, tot i que “damunt del paper” el termini sembli “molt estret”, això no anirà en detriment de la participació.
Terés ha explicat que, durant els darrers mesos, “ja s’ha fet una feina prèvia” amb les entitats per recollir idees i propostes. I que un cop la municipalització sigui un fet, es comptarà amb un nou organisme de participació (a imatge de l’Observatori de l’Aigua amb què ja compta Terrassa). “Per tant, hi haurà marge per al debat i per esmenar tot allò que es consideri oportú”, ha conclòs.
