La gestió de la sal: la clau de la nova legislatura a Sallent

El pròxim 30 de juny acaba la pròrroga de dos anys perquè ICL Iberia, l’empresa que gestiona les mines del Bages, deixi d’abocar runam salí al Cogulló de Sallent, una muntanya que acumula 48 milions de tones de sal que es desprèn de la potassa. La data suposarà un abans i un després en la història de la mineria del Bages, ja que posarà fi a l’activitat en aquesta població. El Cogulló ha estat, durant anys, focus de polèmica per qüestions mediambientals, i ara una sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) posa punt final al seu creixement. Amb tot, l’empresa veu aquesta fita com una “oportunitat”, igual que els tres alcaldables de Sallent, David Saldoni (JxCat), Oriol Ribalta (ERC), i Guillem Cabra (Fem Poble). Tots tres coincideixen en el fet que mantenir els llocs de treball i respectar el medi ambient ha de ser compatible.

La mineria és, des de la primera meitat del segle XX, un dels principals sectors econòmics de la comarca del Bages. De titularitat pública, però explotades en règim de concessió, les mines les gestiona des del 1989 l’empresa Iberpotash, filial de la israeliana ICL Iberia. Aquesta filial ha esdevingut un dels principals poders econòmics de la comarca amb 1.200 llocs de treball i un volum de negoci de 280 milions d’euros l’any 2017, segons dades facilitades per l’empresa. Ara, el futur de la mineria encara una nova etapa amb el punt final al creixement del Cogulló. Una sentència ferma del TSJC obliga l’empresa a deixar-hi d’abocar runam salí el 30 de juny d’aquest 2019, després de dos anys de pròrroga. Iberpotash, a més, haurà de retirar tot el material que hi ha acumulat des de l’abril del 2008. És a dir, des de la data en què la Generalitat va concedir l’autorització ambiental que inicialment donava empara a aquests abocaments, però que una sentència del TSJC va anul·lar el 2013, i que el Suprem va ratificar dos anys més tard.

Actualment, el runam salí de Sallent té 48 milions de tones de sal. En els darrers dos anys de pròrroga, segons dades d’Iberpotash, s’hi ha abocat 1,5 milions de tones i, per tornar als paràmetres del 2008, que és el que ordena la sentència, caldria retirar entre 13 i 14 milions de tones, segons càlculs del Govern. Tot i això, segons ha explicat la subdirectora general d’estratègies territorials i coneixement, Rosa Vilella, l’empresa i el Govern van signar un acord mitjançant el qual, ICL Iberia es compromet a retirar tot el runam del Cogulló, és a dir, els 48 milions de tones de sal en els pròxims 50 anys.

Solucions per retirar el runam

Per fer-ho, el director de Medi Ambient d’ICL Iberia a Súria i Sallent, Lluís Fàbrega, ha explicat que l’empresa ha aprovat un pla de restauració que contempla dues vies: d’una banda, comercialitzar la sal i, de l’altra, dissoldre-la amb aigua i traslladar-la al mar a través d’un nou col·lector, una canonada que permet evacuar la salmorra. Per comercialitzar-la, l’empresa ja té construïda una planta de cristal·lització a Súria i una altra a Sallent, que s’ha d’ampliar en un futur. Així, l’empresa preveu vendre un terç de la sal que produeix. La resta, haurà d’anar cap al mar a través del col·lector de salmorres.

Des del Govern, Rosa Vilella creu que la mesura del col·lector de salmorres és “la solució que tenim avui”, però no descarta que, amb una bona impermeabilització de la muntanya, el Cogulló pugui continuar dempeus si ja no provoca la salinització de les aigües. “Estem parlant d’uns runams molt antics que no estan ben impermeabilitzats, però s’han fet moltes actuacions per evitar la salinització i potser hi ha algun dia que aquestes mesures ja són suficients i podem pensar a deixar el runam allà i cobrir-lo. Fins que això no passi, la solució del col·lector de salmorres és la que tenim avui”, ha dit.

Sobre si el Cogulló salinitza o no l’aigua, Fàbrega ha assegurat que el runam salí té “totes les mesures preventives i correctives per minimitzar el seu impacte. S’hi estan invertint 11 milions d’euros anuals amb aquests objectius i la prova és que tots els paràmetres ambientals de l’entorn estan millorant any rere any”, ha explicat. Per la seva banda, Vilella creu que una part de la salinització de l’aigua ve donada per l’activitat de l’empresa, però una altra també per les mateixes particularitats del terreny.

Un col·lector de salmorres “obsolet”

Per fer la restauració, Iberpotash exigeix al Govern la construcció d’un nou col·lector de salmorres, ja que l’actual ha quedat obsolet. La instal·lació va entrar en ple funcionament l’any 1989 per captar les salmorres generades per la mineria de potassa, evitar abocar-les al riu i millorar l’aigua de boca a Barcelona. Però des de la seva posada en marxa, el nombre de vessaments es compten per centenars i la sal s’ha escampat per camps i boscos amb els efectes de destrucció que això comporta. La previsió és que el nou col·lector, que tindrà una longitud de 112 quilòmetres i un cost superior als 100 milions d’euros, arribi a Sallent l’any 2022. Segons han explicat des de l’ACA, el cost de l’obra es finançarà en un 90% per les empreses que fan ús del col·lector.

Iberpotash: “Tenim un ferm compromís en la restauració del runam”

Segons ha explicat el director de Medi Ambient d’Iberpotash, la restauració del runam s’iniciarà l’any vinent a la Botjosa aprofitant encara l’actual col·lector de salmorres. Aquest runam va ser un dels primers de Sallent. Inactiu des de principis dels anys 70, quan Iberpotash encara no tenia la concessió, conté 3,8 milions de tones de sal. Segons Fàbrega, el compromís de l’empresa és “ferm” per aconseguir que la restauració tant de la Botjosa com del Cogulló es faci efectiva en el termini previst, que són els pròxims 50 anys.

“És l’empresa qui marca les condicions i no l’administració”

Que ara s’hagi d’extreure tot el runam salí que s’ha abocat al Cogulló des del 2008 és conseqüència d’un procés legal que va obrir l’associació de veïns de la Rampinya de Sallent. El seu advocat, Climent Fernàndez, denuncia que, en el cas d’Iberpotash, és l’empresa qui marca les condicions per extreure el runam i no l’administració. “En qualsevol altre tipus d’activitat és l’administració qui imposa unes condicions pel compliment de la legalitat. Aquí, en canvi, el problema és que l’administració no solament no els imposa sinó que col·labora amb una solució que no evita les nefastes conseqüències que té el Cogulló a escala mediambiental”, ha explicat Fernàndez.

Opinen el mateix alguns pagesos de la zona. Josep Bové té una explotació ramadera al costat del runam i admet que se sent “desprotegit” per l’administració. “És un monstre molt gros, els del costat fem nosa i, quan s’ha de fer alguna actuació, no se’ns té en compte”, ha lamentat. Bové denuncia haver tingut pèrdues per culpa de l’activitat minera. “Baixa aigua salada i ens fa malbé els camps i boscos, i fa respecte perquè veus que poden actuar com volen i que no hi ha manera de parar-los els peus”, ha assegurat.

Una fiança “massa barata”

L’advocat de l’associació dels veïns de la Rampinya i els col·lectius ecologistes consideren que la fiança imposada per la Generalitat a Iberpotash en cas que no compleixi amb la restauració del Cogulló és “absolutament insuficient”. “Si l’empresa no compleix, pot pagar i marxar quan vulgui i deixar-nos el runam aquí”, han explicat des de Prou Sal.

Així doncs, els ecologistes no veuen clar ni els sistemes que proposa l’empresa per retirar el runam ni tampoc que ho acabi fent. “Serà l’administració qui ha deixat permetre tot aquest disbarat i qui haurà de pagar. Entre tots ho acabarem pagant”, ha lamentat un dels seus membres, Jordi Portabella. Segons Jep Ribera, de Prou Sal, el principi de “qui contamina paga, aquí s’està incomplint de manera flagrant”.

L’actual fiança és de 9 milions d’euros, i les entitats ecologistes consideren que caldrien 71 milions d’euros per restaurar el runam. Preguntat sobre aquest tema, Fàbrega ha contestat que l’empresa “respecta” la fiança imposada per l’administració. El directiu d’Iberpotash ha defensat, a més, que l’empresa és “totalment deslocalitzable i que té els seus plans de futur a Súria”. “No tindria sentit que estigués fent inversions de l’ordre de 500 milions d’euros amb noves plantes de producció i purificació de la sal per no acabar de complir amb els seus compromisos”, s’ha defensat.

Pel que fa a la fiança, la subdirectora general d’estratègies territorials i coneixement, Rosa Vilella, ha assegurat que la xifra s’ha calculat a partir de la restauració que s’hauria de fer del Cogulló un cop l’empresa ja hagi retirat part de la sal a través de la comercialització. A banda, Vilella ha explicat que hi ha previst la possibilitat d’incrementar aquesta fiança si l’empresa no arriba a comercialitzar la sal.

Sobre la taula del pròxim alcalde

Els candidats a l’alcaldia de Sallent tenen clar que el tema d’Iberpotash continuarà sobre la taula aquest mandat. L’alcalde en funcions i candidat de JxCat, David Saldoni, ha explicat que vetllaran perquè el trasllat de Sallent a Súria es faci de manera “ordenada” i considera que la nova situació és “un repte”. “Hem de passar de tenir una gran amenaça a una nova oportunitat”, ha dit. En aquest sentit, l’alcaldable defensa “el negoci de la restauració” i, entre les opcions, no descarta la turística. De fet, Saldoni creu que l’opció d’eliminar la sal a través del col·lector de salmorres no és “la més ecològica ni tampoc la millor”.

Per la seva banda, el candidat d’ERC, Oriol Ribalta, ha assegurat que el seu partit vetllarà pel manteniment dels llocs de treball i per avançar cap a una explotació “responsable i sostenible amb el medi ambient”. “Tenim la sort de comptar amb la potassa i s’ha d’aprofitar, però amb respecte pel medi ambient. Crec que tot és compatible”, ha explicat.

El candidat de Fem Poble, Guillem Cabra, ha lamentat que “durant molts anys, ni la Generalitat, ni els ajuntaments de la comarca, ni tampoc l’Estat han posat fre a una empresa que estava incomplint les normatives mediambientals”. “S’han fet els ulls grossos i s’han fet legislacions a mida perquè una empresa molt poderosa pogués continuar contaminant la nostra comarca”, ha assegurat. Tanmateix, Cabra creu que ara s’obre una nova oportunitat perquè, “d’una vegada per totes”, l’empresa s’adoni que la solució no passa per continuar abocant sinó pel respecte al medi ambient. Conscient que “no hi ha una solució màgica per fer desaparèixer el runam salí”, Cabra considera que cal “voluntat per part de l’empresa i l’administració” perquè el runam es comenci a reduir.

El càstig de Brussel·les

El cas d’Iberpotash va arribar a mans de l’executiu de la Unió Europea a principis del 2016 quan aquest va obrir una investigació per possibles ajudes il·legals de l’Estat i la Generalitat arran d’una denúncia presentada quatre anys enrere. Així, Brussel·les obria un expedient a l’empresa minera perquè “les autoritats espanyoles van finançar totalment els 7,9 milions d’euros que va costar el recobriment físic d’un runam i la reducció de la contaminació”. “De confirmar-se, això suposaria una infracció del principi que qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja, en comptes de l’empresa responsable de la contaminació”, va advertir llavors la Comissió Europea.

Un any i mig després la CE va determinar que, efectivament, s’havien atorgat “ajuts il·legals” a Iberpotash perquè aquesta “no va haver d’assumir les despeses de la protecció mediambiental que altres competidores del sector miner assumeixen a la UE” i, per tant, “va gaudir d’un avantatge competitiu excessiu”. En concret, la CE va sancionar l’Estat no només per finançar els costos de reparació mediambiental a la colònia minera de Vilafruns, sinó també pel fet que s’exigissin a l’empresa unes garanties “injustificablement baixes” per compensar l’impacte mediambiental negatiu de les mines de Súria i Balsareny/Sallent. En la seva decisió, l’executiu de la UE destacava que la Generalitat les havia calculat “a un nivell significativament major”.

Tanmateix, en el cas de Vilafruns, la CE va recriminar al Govern que financés “la despesa total per reduir l’impacte mediambiental negatiu” l’any 2008 i 2009 i que Iberpotash no n’assumís almenys el 50%, tal com requereix la normativa europea.

Diners retornats

El portaveu de la Comissió Europea per a la competència, Ricardo Cardoso, confirma que el març del 2018 les autoritats espanyoles van informar Brussel·les que la Generalitat havia recuperat completament els 5,8 milions d’euros més els interessos exigits. Pel que fa a les baixes garanties mediambientals, l’executiu de la UE assenyala que el 2016 el regulador energètic espanyol va incrementar aquestes taxes i considera que la mesura ha sigut suficient per evitar el problema. “Confiem que la situació s’hagi solucionat”, assegura.

Encara que Iberpotash hagi retornat les ajudes d’estat il·legals, la companyia no s’ha conformat amb aquesta penalització de la Comissió Europea i la va recórrer l’abril del 2018 al Tribunal General de la Unió Europea amb seu a Luxemburg. Des de Brussel·les, reivindiquen que “defensaran la seva decisió als tribunals” i que “segueixen el cas de prop”. A l’espera de la deliberació, Cardoso recorda que les decisions d’aquesta instància judicial “no tenen un efecte de suspensió” de la recuperació de l’ajuda il·legal i que continuarà sent “aplicable”. De fet, la sentència del Tribunal General de la Unió Europea es pot apel·lar en darrera instància al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.