Gestió o conservació, el dilema vigent als boscos ebrencs

Dues visions enfrontades: s’ha de minimitzar la intervenció humana als boscos o gestionar-los, des de la perspectiva de la prevenció, per fer-ne un aprofitament sostenible? Després de la denúncia de la Gepec arran de la tala d’arbres efectuada per Agricultura al massís dels Ports, el departament es defensa: es tracta d’actuacions necessàries i que respecta les prescripcions de conservació trameses pel parc natural. Durant les darreres setmanes, les màquines han talat una superfície de 20 hectàrees de les 105 planificades. La intenció de la conselleria, titular de l’espai, és reprendre les tasques després de l’estiu, per evitar impactes en la flora i la fauna. Tot i que, d’entrada, es preveia que les tasques continuarien de forma manual davant les dificultats orogràfiques trobades, no es descarta que també hi torni a intervenir maquinària.

Segons els ecologistes, no s’han respectat les consideracions de l’informe que el parc natural dels Ports, que recull les recomanacions per dur a terme les tales. En aquest sentit argumenten que els arbres tallats són escollits per l’empresa, en funció del seu valor industrial, i que  les tasques poden afectar espècies protegides de flora i fauna d’un valuós espai. A més, fixen els seus retrets en la figura d’Eusebi Casanova, enginyer forestal del Departament a les Terres de l’Ebre i responsable de dirigir aquests treballs. Segons Casanova, ja ha tingut diverses topades al llarg dels anys amb els conservacionistes, l’última pel projecte de construcció d’una pista entre el Perelló i Tivenys creuant tota la serra del Boix.

Deixar entrar la llum i regenerar

Segons Casanova, la zona de Rafalguerí té un pla d’ordenació aprovat que inclou un pla especial on es detallen les actuacions que s’hi ha de realitzar en “els pròxims 20 anys”, des de millores fins a l’establiment de zones protectores. En aquest cas concret, es tracta d’impulsar la regeneració del bosc amb una esclarida que permeti que la llum arribi fins al sòl i creixin nous exemplars. Unes mesures que també ajuden a la prevenció d’incendis i, de retruc, aprofitar la fusta aconseguida i reinvertir els guanys en noves actuacions.

A més, Casanova remarca que es tracta d’un “pla estrictament forestal”, per a l’execució del qual se sol·licita un informe al parc natural dels Ports –que depèn actualment del Departament de Territori i Sostenibilitat- amb les limitacions que s’han de respectar per no danyar la fauna i la flora de l’espai. L’enginyer forestal apunta que, juntament amb els tècnics del parc natural, s’han delimitat les zones on es troba la flora protegida, que s’han marcat sobre el terreny per excloure-les de l’espai d’actuació. També pel que fa a la fauna, s’ha delimitat un espai on s’ha corroborat la presència d’una parella d’astors, on tampoc s’hi ha actuat, a l’espera de trobar un moment que sigui possible sense alterar els rapinyaires.

Tot i negar insistentment qualsevol conflicte al respecte amb Territori, els responsables d’Agricultura sostenen que la competència del parc natural a l’hora d’introduir condicionants o limitacions a la tala finalitza aquí. De fet, Casanova reconeix que el document incorporava recomanacions sobre la necessitat d’assenyalar un per un els arbres que s’havien de tallar i els que s’havien de conservar, tal i com retreuen els ecologistes. “Vam considerar que és un criteri estrictament forestal i no és viable marcar tota la superfície”, respon.

En aquest sentit, referma que els criteris sobre els exemplars, les densitats o les àrees basals són marcades pel director de l’aprofitament, que les revisa anteriorment i pot introduir correccions en funció de l’evolució observada en les parcel·les de prova. “La finalitat d’aquesta actuació, regenerar el bosc, en cap moment implica la necessitat de dir-li a l’operari quin arbre va fora i quin es queda. Allò que interessa és l’estat general del bosc, el rodal. En funció de l’arbrat que hi ha i volem que quedin, deixant clar quin és el criteri no és necessari marcar-li tots els arbres a peu”, indica. Per exemple, assenyalant quin seria el diàmetre mínim o màxim.

L’administració “controla” tot el procés

Per Gepec, un dels principals problemes és que el criteri de l’empresa prevalgui a l’hora d’escollir quins exemplars s’han de talar. Amb tot, Casanova ho nega i recorda que Agricultura fa més de cinc anys que va modificar el sistema d’explotació dels boscos públics. Segons l’enginyer, malgrat que abans era l’empresa adjudicatària dels treballs qui triava, tallava i s’emportava els exemplars per vendre’n la fusta, ara és la Generalitat qui controla tot el procés. “Oferim productes acabats a la indústria”, aclareix l’enginyer.

Així, manté que és la Generalitat qui ha encarregat els treballs a empreses especialitzades per fer només aquesta tasca i seguint les seves directrius. Una altra empresa diferent s’encarregarà del transport. “S’acaba actuant sobre els arbres que el bosc necessita, el que diu el pla d’ordenació. No es deixa en mans d’un rematant, una empresa externa, que decideix quins es tallen i quins no”, indica. Un sistema “diferent” amb objectius “diferents” que, sobre el paper, condiciona l’aprofitament a les prescripcions del document i beneficia el bosc.

Al final del procés, és el Departament qui fa la venda a la indústria de la fusta. “Que subministris a la indústria no vol dir que els arbres més grans siguin els de més valor. El valor el dona el producte posat a la indústria. Qui executa els treballs fa que li diu el director de l’aprofitament. No són treballs a pes, a tones, sinó també per qualitats”, afegeix. Detalla que els troncs més grans solen destinar-se a construir palets. Els més petits, per a biomassa. Sovint, són els de mitjana dimensió els més ben valorats.