Divendres, 22 de novembre del 2024
cerca aquí

El Grup de Defensa del Ter considera insuficient el decret de dejeccions

La representant del Grup de Defensa del Ter (Osona), Ginesta Mary | ACN
La representant del Grup de Defensa del Ter (Osona), Ginesta Mary | ACN
Agencia

|

- Publicitat -

El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha criticat que el nou decret de dejeccions ramaderes, aprovat la setmana passada pel Govern, no aborda ”el més important”, un canvi de model orientat cap a la sobirania alimentària. El decret també contempla una moratòria de dos anys per la creació de noves granges, la qual els ecologistes troben “escassa i tardana” si es té en compte “la magnitud del problema”. Segons expliquen en un comunicat, una moratòria hauria estat efectiva fa quinze anys, quan el sector estava en ple desplegament a Catalunya, “però ara, amb les masses d’aigua hipotecades, la petita pagesia desapareguda i el monopoli dels grans grups empresarials, una moratòria és un acte polític”.

Des del Grup de Defensa del Ter apunten que a Osona hi ha el doble de porcs que es considera que pot suportar el territori, tenint en compte els càlculs que fa el mateix sector industrial en relació als metres necessaris de terra a fertilitzar amb purins. En concret, a Osona, la moratòria evitarà que es construeixin noves granges en 36 de les 50 poblacions. Malgrat això, els ecologistes creuen que servirà de poc i proposen l’adaptació de la cabana porcina al territori, la qual cosa vol dir reduir el nombre de caps de bestiar i adequar-los als que es poden alimentar amb les terres que pertanyen a la granja.

Publicitat

El GDT també critica l’ús del GPS com a tècnica de control. “Fa més de quinze anys que ens diuen que aquesta serà la solució màgica. Els papers ho han suportat tot, mentre que el territori ja no pot suportar més excrements de porc”. Sense un control efectiu i real, alerten, “no es pararà d’abocar el purí en excés o on no toca”. El problema de sector ramader català, diuen els ecologistes, és la manca de competitivitat i critiquen el fet que, a més, no s’internalitzen els costos ambientals. Tampoc troben necessari haver de transportar el purí a terres que en són deficitàries. “No serà que el problema és que les explotacions porcines són cada vegada més grans i estan més concentrades? No seria millor un model ramader distribuït pel territori?”, s’han preguntat.

Des del GDT s’aposta per una ramaderia “forta, distribuïda i arrelada al territori, lluny d’un gegant amb peus de fang que intenta competir amb el mercat de la Xina”. Segons els ecologistes, quan la Xina desperti, desbancarà tots els competidors en la lluita per la producció de carn més barata. És per això que reclamen, “des de ja”, un canvi en el model. Tot i les crítiques, els ecologistes insten la Generalitat a fer complir el decret. El GDT creu que la reducció de la cabana porcina s’acabarà imposant, o bé per la impossibilitat de competir en la producció barata de carn, o bé per un canvi de consciència cap a un model més respectuós amb el medi, les persones i els animals.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

13 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos