Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) recuperarà a la tardor l’històric “tren Granota”, un comboi de la sèrie 400 que va circular per les línies del Vallès entre els anys 40 del segle passat i fins el 1995, quan es va renovar i modernitzar el gruix de combois. El seu retorn, però, serà puntual i com a mostra del passat històric de l’empresa ferroviària, una experiència a cavall entre el turisme i la nostàlgia que permetrà fer el recorregut entre l’estació de Les Planes i els finals de línia S1 i S2, a les ciutats de Terrassa i Sabadell, respectivament. L’acció s’emmarca en l’Estratègia de Patrimoni d’FGC, que preveu disposar d’un tren històric a cada una de les seves línies.
Molts el recorden i d’altres n’han sentit a parlar, però ara, a més, hi podran pujar, ja sigui de nou o per primer cop. El “tren Granota” deu el seu nom a l’aspecte que oferia, amb una carrosseria on hi predominava el color verd i amb uns llums frontals rodons i ubicats a la part de dalt, oferint una imatge quan arribava a l’estació que recordava a una granota.
“Aquests trens de la sèrie 400 es va començar a construir un cop acabada la Guerra Civil, a principis dels anys 40 del segle passat, als tallers de la companyia a Sarrià, a Barcelona, fins a mitjans dels anys 70”, recorda Antoni Gras, responsable de Planejament i Patrimoni Històric d’FGC. Aquesta és una raresa, donat que en els primers anys de postguerra la situació econòmica al conjunt de l’Estat era precària, però el sector ferroviari va ser una excepció, com també la línia del Vallès, sortosament poc danyada durant el conflicte bèl·lic.
Tecnològicament no eren cap revolució, donat que eren semblants als que la J.G. Brill Company feia córrer amb segell americà, però el seu disseny va permetre fer diverses sèries, com la 500 o la 800. “El comboi que es conserva està format per un cotxe dels anys 40, un dels 60 i un altre dels 70, no tenen diferència apreciables i circulen formant una composició única”, assenyala Gras.
De funcionament elèctric, el cotxe del mig és remolcat, mentre que els dos dels extrems són automotors. Dos d’ells són de tercera classe, amb seients de fusta, mentre que el tercer és de segona classe, amb seients tapissats amb el bellut verd característic de la casa.
Tot i deixar-se de fabricar a mitjans dels anys 70, van seguir circulant per les línies vallesanes fins l’any 1995, coexistint amb els trens 111. La incorporació a la línia dels 112, que van modernitzar el servei i van permetre crear el conegut com a “Metro del Vallès”, va suposar treure de la circulació la sèrie 400 i les incomoditats que comportava, com ara el fet que eren alts i per pujar comportava una complicació afegida o que no disposaven d’aire condicionat.
El seu interior és un museu amb rodes, amb elements autèntics que s’han restaurat o que s’han adherit d’altres vagons de la sèrie. Cartells advertint de l’obligatorietat de dur bitllet, frens de mà d’emergència, enfosquidors a les finestres per evitar que el sol piqués de cara o la maquinària per fer-los funcionar, amb els cartells originals que es posaven de manera manual al davant per distingir si es dirigia a Sabadell o a Terrassa, són alguns dels elements dels quals es pot gaudir des de dins.
Experiència oberta a la nostàlgia
El tren tornarà a circular per les línies del Vallès, de manera excepcional i amb una finalitat divulgativa. Tot i que inicialment hi havia de fer al 2020, la pandèmia va tòrcer els plans i no serà fins a la propera tardor que el “tren Granota” tornarà a rodar amb passatgers.
Ho farà en una data encara per tancar, si bé FGC farà que el viatge comenci a l’estació de Les Planes, d’estil modernista, per visitar-ne el vestíbul. Des d’allà el comboi arribarà fins als finals de línia de Sabadell i de Terrassa, però no farà el mateix amb l’altre extrem, a la ciutat de Barcelona, per la pendent que hi ha i que no és recomanable per “no forçar la tecnologia”.
“No s’hi podrà pujar amb una T-10, caldrà fer-hi una reserva i pagar un preu simbòlic”, destaca el president d’FGC, Ricard Font. La posada en funcionament del tren s’emmarca en l’Estratègia de Patrimoni, que vol divulgar el passat de la companyia a través del portal web, dels espais d’interpretació que FGC té arreu del país i d’un tren històric a cada una de les seves línies.
Així, juntament amb el “tren Granota” es treballa per revisar i rehabilitar a la línia Llobregat-Anoia un tren format per cotxes de fusta de finals del segle XIX i principis del XX. A aquests dos s’hi sumaran als actuals trens històrics de la companyia que ofereixen o poden oferir servei comercial, com són el Tren dels Llacs a la línia Lleida – La Pobla, el Cotxe Saló del Cremallera de Núria o el Funicular de Gelida.
Actualment, FGC disposa de 74 trens conservats i que properament el públic podrà conèixer de primera mà, a més de dos milions de documents digitalitzats i unes 30.000 fotografies que també s’han digitalitzat. “Tot es troba a disposició de la gent, i també s’han dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, com a testimoni de la història del país i del món ferroviari”, afegeix Font.
Paral·lelament, aquest mes de març ha començat la construcció d’una nova nau de material històric a l’estació de Martorell – Central on s’hi exposaran alguns dels trens que han circulat al llarg dels anys a la línia Llobregat – Anoia. Se suma al que hi ha a La Cotxera de Rubí (Vallès Occidental), que recentment s’ha cobert per a conservar-hi, entre d’altres, el “tren Granota” i un Automotor Brill 19 de l’any 1916, cedit en dipòsit a FGC per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona.
