Esquilada popular a Prats de Lluçanès per mantenir l’ofici, que va a la baixa perquè de la llana en paguen “poc o res”

Una desena de ramaders s’han concentrat aquest diumenge a la masia del Soler de n’Hug de Prats de Lluçanès (Osona) per esquilar unes 800 ovelles. Aquesta és una trobada anual per mantenir l’ofici, que va a la baixa perquè de la llana en paguen “poc o res”. Un dels impulsors d’aquesta xollada popular és un dels pagesos del mas, Abel Peraire, que diu que és “una festa, tant pel benestar de les ovelles, com per mantenir l’ofici”. Cada cop hi ha menys gent que el fa perquè és dur i està mal pagat. Els ramaders sovint recorren a esquiladors estrangers que vénen a fer temporada aquí, com passa amb el sector de la fruita. La masia ha obert les portes a diverses famílies amb nens, que han pogut conèixer l’ofici i la feina dels ramaders.

Tot i que habitualment s’esquila a les ovelles entre l’abril i el maig, aquest any el Soler de n’Hug ho ha ajornat a finals de juny. La xollada és una gran festa per la família Peraire, que ja ha convertit la cita en una tradició a la qual permeten que s’hi sumin famílies senceres. De fet, la masia obre les portes diverses vegades a l’any per fer “visites concertades” a aquells que vulguin veure de prop com és la vida a pagès. “Ho fem perquè creiem que no hi ha connexió entre el camp i la ciutat”, ha detallat en declaracions a l’ACN Abel Peraire tot lamentant que molts nens “no saben d’on surt la llet, d’on surt la llana o d’on surt un xai”. Els seus germans són els encarregats de difondre a través de les xarxes l’esquilada per tal que la gent s’hi pugui apuntar. Durant tot el matí no han parat d’arribar famílies al mas. S’hi han sumat avis, pares i nens de totes les edats.

Peraire ha lloat als companys ramaders de la rodalia que, un any més, els han ajudat a esquilar el bestiar i ha destacat que molts d’ells són “gent jove”, cosa que cada vegada és més difícil de trobar en el sector. L’objectiu dels germans Peraire és que no es perdi l’ofici perquè cada vegada hi ha més ramaders que opten per contractar “brigades de gent de fora per preu i per comoditat”. Avui en dia la llana té “molt poc valor” i els germans han de demanar “gairebé com un favor” que els la vinguin a buscar. Tot i que és un gran aïllant, ara mateix “no hi ha mercat” on vendre-la. De fet, hi ha algunes associacions que estudien poder treure’n profit, però el cost que suposa netejar-la fa que el benefici quedi en gairebé res.

Bàsicament, treuen les xolles al bestiar pel seu “benestar”, ja que la llana “és molt aïllant” i la grassa natural que té fa que la sorra i la pols s’hi acumuli. Tot i que l’animal pateix una mica d’estrès, les ovelles més grans no posen resistència a què els treguin la llana.

Qui també ho viu com una festa és l’Hug, el fill d’11 anys de l’Abel, que espera amb ganes l’esquilada de cada any perquè “és molt divertit i ve molta gent”. De fet, a ell, també li agradaria poder treure les xolles a les ovelles d’aquí a uns anys.