Es preveu la recuperació natural de la fauna del riu Besòs en 2 o 3 anys

El passat 11 de desembre va tenir lloc un incendi a una empresa a Montornès del Vallès (Vallès Oriental) que va comportar un abocament de dissolvents orgànics volàtils i semi volàtils al riu Besòs que es va propagar aigües avall. L’Agència Catalana de l’Aigua va declarar l’emergència el 12 de desembre i es va elaborar un Pla de xoc per al seguiment de l’impacte ambiental del Besòs.

A més, entre el 20 i el 23 de gener d’aquest any, el Besòs també es va veure afectat pel temporal Glòria, que va augmentar el seu cabal de manera dràstica passant d’un cabal de 3 m³/s a més de 500 m³/s en 3 dies a l’estació d’aforament de Santa Coloma de Gramenet.

Aquest temporal és un dels episodis més importants que ha patit aquest riu en les darreres dècades, del que es presumien uns efectes molt importants que canviarien el perfil del mateix.

Mostreig de peixos i cens d’aus

Amb l’objectiu de poder fer un anàlisi de l’afectació a la fauna fluvial després d’aquests dos episodis, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha efectuat un mostreig de la població piscícola i el cens hivernal d’aus aquàtiques.

Tècnics del Servei de Pesca Continental amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals van establir quatre punts de mostreig al riu Besòs per sota d’on es va produir el vessament -alternats i en coordinació amb altres quatre punts de seguiment que està realitzant l’Agència Catalana de l’Aigua- i tres punts més ubicats als afluents (rius Mogent, Congost i Ripoll) per poder comparar els nivells de població piscícola respecte als trams amb afectació.

Els mostrejos de peixos s’han realitzat mitjançant l’ús de la pesca elèctrica, tècnica que consisteix en practicar unes descàrregues a l’aigua que atordeixen els peixos i en faciliten la seva captura. Es recompten, mesuren, pesen i es tornen a alliberar al medi. Amb aquestes dades es poden estimar les densitats i altres variables d’interès.

Així mateix, el mes de gener el Cos d’Agents Rurals va realitzar el cens d’aus aquàtiques per tal de determinar el nombre i les variacions que s’havien produït respecte anys anteriors. Els agents van censar els trams de riu per sota el punt de l’abocament fins a la desembocadura i tres trams mes situats als afluents del riu Besòs (rius Mogent, Tenes i Congost).

Fig. 1. Localització dels punts de mostreig

Les poblacions de peixos es comencen a recuperar

De les principals espècies presents en aquests rius, llopet de riu (Cobitis palúdica), barb de muntanya (Barbus meridionalis), bagra (Squalius laietanus), anguila (Anguilla anguilla) i carpa (Cyprinus carpio), s’ha trobat aproximadament la mateixa diversitat als trams afectats per l’abocament com en els trams sense afectar.

Tal i com es pot veure en el següent gràfic i a la taula de resultats, la densitat poblacional estimada és força superior als afluents respecte als punts del riu Besòs, llevat del riu Congost on també s’ha detectat una densitat molt baixa, possiblement degut al gran cabal que va baixar i a que l’hàbitat no és suficientment òptim en aquest punt per les espècies mencionades.

Fig. 2. Densitat poblacional (peixos/ha) als diferents punts de mostreig.

Taula.3. Localització dels punts de mostreig i densitat poblacional estimada.

De les dades obtingudes es desprèn que una part dels peixos ha superat els dos episodis (vessament i avinguda) presentant mecanismes que els han permès sobreviure a aquestes situacions extremes. Cap espècie ha desaparegut de cap tram per efecte de l’abocament o de l’aiguat.

El vessament de la fàbrica va determinar una disminució de la població de peixos aigües avall, però en algun tram, l’efecte de l’aiguat pot haver estat similar o superior al de l’abocament.

Lleu disminució de les poblacions d’aus

El cens d’aus hivernal realitzat el gener del 2020 –posterior al vessament però previ als aiguats- ha detectat un total de 35 espècies diferents, on destaquen per la seva quantitat l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), el colom roquer (Columba livia), la tórtora turca (Streptopelia decaocto), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el gavià argentat (Larus michahellis), la xivita (Tringa ochropus) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

Tal i com es pot veure en el següent gràfic, la densitat poblacional es distribueix de manera irregular segons el tipus de família i l’habitat concret en els diferents punts del riu i dels afluents. Això és degut a les diferències ecològiques entre els diferents trams i no és diferent als censos realitzats anteriorment.

En relació a anys anteriors, s’observa una lleu disminució d’exemplars aigües avall del punt de l’abocament. Si ho correlacionem de manera proporcional amb altres trams, per sota el vessament s’observen menys polles d’aigua i menys ardeids (bernat pescaire, martinet blanc, …), aquests darrers segurament degut a la reducció de la fauna piscícola que els serveix d’aliment. Les poblacions de limícoles (corriols, xivites, …) és més similar.

Es preveu la recuperació natural de la fauna en 2 o 3 anys

Tot i que als punts del riu Besòs inferiors a l’abocament les densitats poblacionals de peixos i d’alguns ocells han disminuït, tan peixos com aus romanen a la zona i, tot i que en menor nombre, han superat els dos episodis.

Actualment hi ha exemplars suficients per permetre el restabliment natural de la situació en un període de dos o tres anys. A més, s’espera que les altes densitats dels afluents al riu Besòs serveixin de font per aportar de forma natural exemplars aigües avall.