Divendres, 22 de novembre del 2024
cerca aquí

“És impossible complir les mesures de seguretat amb nens que estan acostumats a fer just el contrari”

Dos nens a la llar d'infants Els Minairons de la Seu d'Urgell l'1 de juny del 2020. (horitzontal)
Redacció

|

- Publicitat -

La llar d’infants de Fonollosa no ha obert portes tot i que, des d’aquest dilluns, ja ho podria haver fet perquè la Catalunya Central ha passat a fase 2. La decisió s’ha pres després de dies de debat entre la necessitat de complir amb la funció de conciliació de l’escola i el seu projecte pedagògic. Per això, es va establir un criteri per portar els fills: tots dos progenitors havien de treballar fora de casa. De les 24 famílies, només tres han mostrat interès, però no compleixen el requisit. La resta ha decidit no portar-los perquè opinen que no es pot fer l’acompanyament emocional que els nens necessiten. El mateix pensa la seva directora, Marta Saà: “És impossible complir les mesures amb nens que estan acostumats a fer el contrari”.

La directora de la llar d’infants de Fonollosa, Marta Saà, explica a l’ACN que la no reobertura del centre en la fase 2 que comença aquest dilluns s’ha basat en criteris pedagògics i educatius, i posant les necessitats dels infants en el centre d’atenció. “Hem vist com les mestres havíem de resoldre un problema social i econòmic. Tornar a les aules d’aquesta forma suposava una tornada enrere dels drets guanyats en l’etapa de 0-3 anys. Ara que per fi se’ns reconeix com a servei educatiu i no només de primeres necessitats”, assenyala. Així és com la direcció del centre ho va exposar als tres ajuntaments que el gestionen (Rajadell, Fonollosa i Aguilar de Segarra).

Publicitat

 

En aquesta fase de desescalada, el Departament d’Educació permet la reobertura amb un màxim de 5 alumnes per espai i sempre que no tinguin menys d’un any d’edat. També es demana extremar les mesures de seguretat e higiene. Unes mesures que Saà veu “impossible de complir” perquè són nens que “estan acostumats al contacte”. Segons la directora, “fa més de dos mesos que no es veuen i, de cop tornen aquí, però no es poden tocar a nosaltres ni entre ells”. És per això que creu que, fins i tot, pot ser “contraproduent” a nivell emocional perquè no es pot fer una bona adaptació.

 

D’altra banda, també veuen impossible complir amb la normativa d’higiene i posa l’exemple d’un pati, on els alumnes habitualment comparteixen objectes però que ara no estarà permès i que caldrà desinfectar ràpidament en cas que ho toqui més d’un nen. “Són edats que tot passa per la boca, que aprenen a mocar-se sols i a estar en contacte amb els objectes”, afegeix la directora.

 

Els pares tampoc ho veuen clar

 

Les famílies coincideixen també amb aquestes dificultats per portar a la pràctica les mesures de seguretat e higiene. Sara Puig, una de les mares que porta el seu fill al centre, creu que l’edat dels infants fa impossible que puguin entendre per què hi ha portes tancades, espais on ara ja no poden anar lliurement i com, després de no veure les mestres de referència durant mesos, ara no les poden abraçar o donar-los la mà per sentir-se bé. “Aquest acompanyament emocional que diuen que volen que es faci, quines garanties té?”, es pregunta. Subratlla que els infants tornaran a enyorar els pares i que caldrà fer una nova adaptació, però lamenta que no se’ls podrà tocar ni abraçar.

 

Per tot plegat, admet que s’estan plantejant no portar el fill al setembre si les condicions continuen sent aquestes. “Hem d’anar veient com evoluciona perquè són molts canvis en poc temps”, remarca. Des del seu punt de vista, creu que les mesures que s’han pres no responen a les necessitats reals dels infants, sinó a uns interessos econòmics i socials arran de la pandèmia. Si bé entén que hi hagi un problema real de famílies que no poden combinar la cura dels menors amb les feina, creu que s’haurien d’haver potenciat els permisos remunerats perquè puguin estar-se a casa. “Ha estat molt precipitat, per 15 dies potser hauria valgut més la pena apostar per una paga per als pares i vetllar més per les necessitats dels infants”, afirma Puig.

 

Des de l’Ajuntament de Fonollosa, un dels tres consistoris que gestionen la llar d’infants, defensen que el fet que no obrir respon a uns criteris de “seguretat i pedagogia” coincidint plenament amb els arguments exposats anteriorment. El seu alcalde, Eloi Hernández, admet que aquest és un moment delicat a nivell econòmic perquè és un servei públic amb unes despeses fixes com són les nòmines de tota la plantilla i que porten mesos sense cap ingrés. “Érem els primers interessats en tornar a oferir el servei”, afirma. Malgrat tot, explica que els consistoris ja han assumit aquesta dificultat i que “fins al setembre no es podrà parlar d’una obertura amb una certa normalitat”.

 

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

14 COMMENTS

  2. … [Trackback]

    […] Find More on to that Topic: monrural.cat/2020/06/02/es-impossible-complir-les-mesures-de-seguretat-amb-nens-que-estan-acostumats-a-fer-just-el-contrari/ […]

  6. … [Trackback]

    […] Read More Info here on that Topic: monrural.cat/2020/06/02/es-impossible-complir-les-mesures-de-seguretat-amb-nens-que-estan-acostumats-a-fer-just-el-contrari/ […]

  7. … [Trackback]

    […] Information on that Topic: monrural.cat/2020/06/02/es-impossible-complir-les-mesures-de-seguretat-amb-nens-que-estan-acostumats-a-fer-just-el-contrari/ […]

  9. … [Trackback]

    […] Here you will find 86389 more Info to that Topic: territorirural.cat/es-impossible-complir-les-mesures-de-seguretat-amb-nens-que-estan-acostumats-a-fer-just-el-contrari/ […]

  10. … [Trackback]

    […] There you will find 30698 additional Information on that Topic: territorirural.cat/es-impossible-complir-les-mesures-de-seguretat-amb-nens-que-estan-acostumats-a-fer-just-el-contrari/ […]

  11. … [Trackback]

    […] Read More to that Topic: territorirural.cat/es-impossible-complir-les-mesures-de-seguretat-amb-nens-que-estan-acostumats-a-fer-just-el-contrari/ […]

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos