Es farà un seguiment amb senyal GPS de set tintoreres marcades aquest cap de setmana al Cap de Creus

L’Associació Catalana per una Pesca Responsable ha marcat un total de set taurons a la Costa Brava. L’activitat s’ha fet aquest dissabte en una fossa submarina davant la costa del Port de la Selva (Alt Empordà). Hi han participat una desena d’embarcacions, amb biòlegs a bord i un equip de submarinistes dins l’aigua que han aconseguit marcar per primera vegada aquests exemplars de tintoreres, un peix que habita al Mediterrani entre el 60 i els 300 metres de profunditat. Fa dos anys, l’entitat va organitzar una primera jornada a Blanes en què no se’n va poder capturar cap. L’objectiu del marcatge és fer seguiment d’aquesta espècie, que es troba en perill i pateix una davallada de població, per tenir dades dels seus moviments.

Des de fa uns anys, els ecologistes estan detectant que el nombre de taurons al mar Mediterrani disminueix notablement. Per tenir dades específiques de la població de tintorera a la Costa Brava, l’Associació Catalana per una Pesca Responsable (ACPR) ha estat pescant i marcant exemplars d’aquesta espècie al cap de Creus aquest dissabte, on n’ha aconseguit capturar set. En concret s’ha fet al mig d’un canó submarí d’entre 120 i 400 metres de profunditat, on se sol acumular la tintorera.

L’equip de biòlegs que ha participat en la jornada els ha col·locat tres marques electròniques al cos que envien senyal GPS sobre l’activitat de cada exemplar. Les marques es collen a l’aleta dorsal. “Cada vegada que el tauró puja a la superfície, remet la informació sobre la posició immediata, les profunditats a què ha arribat i les zones per on s’ha mogut”, detalla David Juanola, vicepresident de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable i coordinador de la jornada.

Una de les marques es desprèn de l’animal al cap d’un any, després de descarregar al satèl·lit tota la informació relativa a l’exemplar durant el període que l’ha acompanyat. L’objectiu de la recollida d’aquestes dades és saber amb certesa quants exemplars de tintorera hi ha a la Costa Brava i per on es mouen.

Per col·locar els xips, s’ha hagut de pescar cada exemplar de forma individual amb canya. Se l’atrau llençant trossos de sardina a l’aigua i se’l captura amb un ham circular que se li clava a la comissura de la boca per evitar ferir l’animal. Un cop fora de l’aigua, se’ls immobilitza mentre els biòlegs els posen els marcadors i, de seguida, es retornen al mar. La tasca dels bussejadors que hi han participat ha estat la de comprovar que els peixos, un cop alliberats dins l’aigua, es reincorporessin al medi en bones condicions.

En total hi han participat 10 embarcacions- que s’hi han desplaçat des de cinc ports base-, 8 biòlegs, més de 40 pescadors i un equip de 5 bussejadors amb càmeres subaquàtiques. L’ACPR va engegar aquesta campanya fa dos anys a Blanes. Tanmateix, en aquella ocasió no hi va haver èxit; no es va aconseguir capturar cap exemplar. “Ho vam fer una mica fora de temporada; aquí al cap de Creus sabíem que ara n’hi hauria”, reconeix Juanola.

Una espècie en perill

L’espècie, igual que altres taurons, està en greu perill i cada vegada veu més reduïda la seva població a la Mediterrània. El problema ve generat per l’acció humana. “Es té coneixement que el tauró a la Mediterrània ha caigut en picat, tot i no ser una espècie objectiva de la pesca professional”, explica Juanola.

L’activista detalla que el també anomenat tauró blau no pateix problemes de falta d’aliment, sinó que queda atrapat en xarxes de deriva o en palangres de superfície; unes trampes pesqueres preparades per capturar altres espècies de peixos com la tonyina o el peix espasa. “És un animal carronyer que s’ho menja quasi tot i aquí ve el problema”, assegura. Aquestes trampes on queda atrapada la tintorera quan neda per la superfície, provoquen anualment la mort de molts exemplars d’aquest peix.

“És una espècie que s’ha de protegir tant sí com no perquè cada vegada n’hi ha menys”, conclou Juanola. L’ACPR preveu poder començar a actuar un cop s’hagin recollit les dades sobre població i les conductes de l’espècie, gràcies als dispositius GPS instal·lats aquest dissabte en set exemplar al cap de Creus.

Aquest és un projecte engegat per la plataforma ACPR en el que han col·laborat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través de l’Institut de Ciències del Mar (ICM); la Fundació Zoo de Barcelona i el centre d’immersió Sotamar de Cadaqués.