Enginyers jubilats acosten la ciència i la tecnologia a les escoles rurals del Moianès

L’escola rural de l’Estany (Moianès) s’ha convertit en l’embrió d’un projecte pioner que vol impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques en zones rurals, especialment entre les noies. Els protagonistes són una trentena d’enginyers, informàtics i matemàtics jubilats que, de manera altruista, traslladen els seus coneixements a l’equip docent per tal que facin el mateix amb els alumnes. L’èxit de la proposta ha fet que les escoles de Collsuspina, Sant Quirze Safaja, Sant Julià de Vilatorta i l’Institut Moianès hagin pujat al carro.

El projecte va començar de la mà de l’enginyer Joaquín Jiménez que, en jubilar-se, va trucar a les portes de l’escola rural de l’Estany per oferir els seus coneixements. “En la meva vida professional m’havia trobat amb què ens costava trobar determinats perfils i, especialment dones, per la qual cosa vaig voler posar el meu gra de sorra per revertir-ho”, justifica, tot reconeixent que va voler emular el programa impulsat per Barack Obama als Estats Units ‘Back to School’.

El director de l’escola de l’Estany, Toni Comajoan, i en Jiménez van acordar fer una prova pilot d’un mes, el maig de 2019. L’enginyer traslladaria els seus coneixements a una mestra i, plegats, prepararien la classe del grup dels grans de l’escola -on hi ha els alumnes de quart a sisè de primària. La classe la faria la docent, però en Jiménez estaria present per resoldre els dubtes.

L’èxit de la proposta va fer que el centre decidís, el curs passat, convertir l’STEAM (inicials dels anglicismes Science, Technology, Engineering, Arts i Mathematics) en assignatura. Se’n va crear una associació sense ànim de lucre, Steam4all, i la xarxa de professionals jubilats va anar creixent, de manera que ara ja en són uns 30.

“Ha estat tot un repte”

A banda de despertar les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves, el programa STEAM té un segon objectiu: empoderar les mestres, “que sovint són més de lletres que de números”, explica el director, Toni Comajoan. L’escola de l’Estany va triar Mireia Ribalta, docent el curs passat a la llar d’infants, per afrontar la tasca de traslladar els coneixements als grans del centre. “Per a mi que les mates sempre havien estat tan complicades era un repte. Gràcies al Joaquín, que m’ho explicava perquè jo ho entengués, vaig descobrir que no era tan difícil”, diu Ribalta.

Primers resultats

En el seu segon curs complet de STEAM, el programa comença a donar resultats. Els grans de l’Estany s’han convertit en joves informàtics i enginyers. Aquest curs, per exemple, han creat un robot i han après a programar. “Estan aprenent conceptes que van més enllà de primària”, diu el director.

Mireia Molet, docent de STEAM aquest curs a l’Estany, remarca la importància que, especialment les noies, estiguin descobrint aquestes matèries. “S’adonen que elles s’hi podrien dedicar”, explica.

N’és un exemple la Vicky Calvente, alumna de sisè, que diu que li agrada tant que no ho descarta. També la Laia Roca parla emocionada del món de la programació. Entre els nois també parlen amb satisfacció de la proposta. L’Unai Ginovart apunta al fet que independentment de quina sigui la seva vocació, sap que el que està aprenent li servirà “en la vida”. D’altres com en Bernat Pujadas ressalta les virgueries que està aprenent. “Al principi sembla difícil, però després t’adones que no és tan complicat com sembla”, afirma

El creixement del projecte

L’èxit a l’Estany ha comportat que els altres centres escolar de la ZER Moianès Llevant, Collsuspina i Sant Quirze Safaja, també hagin incorporat l’STEAM aquest curs. També ho han fet altres centres com El Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i l’institut Moianès. Aquest darrer, centre de secundària de referència pels estudiants del Moianès, garanteix “que puguin seguir amb el projecte quan deixin l’escola”, recalca Comajoan.

Una trentena de col·laboradors

Jiménez va convèncer un informàtic, Eusebi Calonge, que s’estava a punt de jubilar, perquè se sumés a la iniciativa. Després d’ell en van venir més, coincidint amb el desplegament a altres centres, i les col·laboracions altruistes de professionals jubilats ja ronden la trentena.

Depèn de cada cas, però de mitjana hi destinen 20 hores setmanals entre dissenyar les classes, preparar-les amb les mestres –es troben un cop per setmana- i estar presents en elles –de manera virtual aquest curs per la pandèmia.

“Hi destines estona, però gaudeixes perquè veus la passió amb la qual ho aprenen i és una satisfacció pensar que els hi estàs ajudant a tenir més oportunitats a la vida”, assegura Calonge.