Endesa inicia amb el rescat de peixos el buidatge biennal dels canals de Balaguer, Térmens, Lleida i Seròs

Endesa, mitjançant la seva divisió d’energies renovables Enel Green Power, començarà dilluns el buidatge periòdic dels canals de Balaguer i Térmens, a la Noguera, i de Lleida, al Segrià, amb l’objectiu de realitzar-hi diversos treballs de manteniment i millora. L’actuació mantindrà secs els conductes durant cinc setmanes i comportarà l’aturada de les centrals hidroelèctriques de Balaguer, Térmens i Lleida. El buidatge progressiu d’aquests tres canals industrials es farà també la setmana del 12 d’octubre al canal de Seròs (Segrià), que es troba aigües avall de la presa de Lleida, ubicada al parc de la Mitjana. Abans de buidar-los completament, però, es rescatarà la fauna piscícola i altres espècies que habiten en aquests ecosistemes.
El conjunt d’aquestes actuacions, que es realitzen cada dos anys, tindrà una durada de cinc setmanes i suposa l’aturada tècnica de les centrals de Balaguer, Térmens i Lleida, ja que les tres instal·lacions s’alimenten de l’aigua que circula per aquestes infraestructures situades en cascada. Així, és previst que els canals es tornin a omplir a meitats de novembre. En concret, es millorarà el revestiment de formigó armat de les parets laterals i solera dels canals, així com reparacions de petites esquerdes i també l’estabilització i condicionament dels camins de servei.

Gràcies a la bona qualitat de l’aigua que circula durant tot l’any per aquests canals, hi proliferen i hi viuen nombrosos exemplars d’espècies tant de fauna autòctona com de fauna al·lòctona (invasora), segons assenyalen des d’Endesa. És per això que, abans de realitzar aquests treballs, i tal com es fa en altres infraestructures hidroelèctriques, es rescaten els peixos que hi habiten amb la col·laboració i supervisió dels Agents Rurals.

Per fer aquest tasques es fan servir tècniques de pesca elèctrica. S’aplica una petita descàrrega que immobilitza els peixos uns segons, els necessaris per capturar-los amb salabres. Tots els peixos es van classificant i, segons el tipus d’espècie, si és autòctona o al·lòctona, i de mida, es dipositen en uns tancs isotèrmics, que compten amb oxigen, per traslladar-los novament al riu. Pel que fa a les espècies invasores, i d’acord amb la normativa catalana vigent en matèria de pesca continental, se sacrifiquen i posteriorment s’entreguen al Centre de Fauna de Vallcalent per a la seva utilització com a aliment.

La companyia remarca que els treballs es fan d’acord amb la seva política mediambiental i d’un Pla de salvament aprovat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Aquest Pla estipula, entre altres aspcetes, les condicions de rescat de la fauna autòctona i la gestió de la fauna invasora com ara la cronologia planificada, material a emprar, participants, sistema de confinament dels exemplars rescatats, mitjans de transport o els llocs on s’alliberaran. És per això que tot aquest procés compta amb l’ajuda i supervisió del Cos d’Agents Rurals.

Característiques dels canals

La construcció del canal de Balaguer va concloure el 1958, i amb una capacitat de 50 m3/s, transcorre des de la seva presa a la llera del riu Segre, a Camarasa (Presa El Partidor), fins a la central de Balaguer (prop del municipi de Vallfogona de Balaguer). Recorre una longitud total de 10,6 quilòmetres i té una secció trapezoïdal, variable en funció del terreny, però té aproximadament 5 metres d’alçada, 4 metres de base inferior i 16 metres de base superior.

D’altra banda, el canal de Térmens va acabar de construir-se sis anys després, en concret l’any 1964, i compta amb una capacitat de 50 m3/s. Parteix del desguàs de la central hidroelèctrica de Balaguer i al llarg de 8,2 quilòmetres arriba fins a la central de Térmens (prop del municipi de Vilanova de la Barca). També té una secció trapezoïdal, variable en funció del terreny, però d’uns 5 metres d’alçada, 4 metres de base inferior i 16 metres de base superior.

El canal de Lleida data del 1967 i té capacitat per transportar 55 m3/s d’aigua en els seus 11,5 quilòmetres. De la mateixa manera que els altres dos, també compta amb una secció trapezoïdal i variable en funció del terreny. De mitjana té uns 5 metres d’alçada, 4,5 metres de base inferior i 16,5 metres de base superior.

Per últim, el canal de Seròs va finalitzar la seva construcció l’any 1914 i consta de dos trams. El primer, de 19,1 quilòmetres de longitud, té la capacitat de transportar 60 m3/s d’aigua entre la presa de Lleida i el pantà d’Utxesa; i un segon tram de 5,3 quilometres amb una capacitat de 120 m3/s entre la sortida del pantà d’Utxesa i la central de Seròs. Els dos trams també tenen una secció trapezoïdal variable en funció del terreny. De mitjana, el primer tram de 6 metres de base inferior, 6 metres d’alçada i 18 metres d’ample a la part superior; i el segon tram, de 6 metres de base, 8 metres d’alçada i 25 d’ample a la part superior.